Resultats de la cerca

La seva activitat comercial no prengué volada fins els anys 1952-56, que s’inicià a la Costa Brava el boom turístic de postguerra La situació geogràfica a l’angle més assolellat de “l’hexàgon” explica la seva vocació turística i virulència de les crisis Fins el 1963 la Llavanera fou escala predilecta per als vols entre París i Algèria, considerada francesa i inclosa en els vols dits nacionals Des dels anys cinquanta fou, abans que l’aeroport francès de trànsit cap a Algèria, l’aeroport europeu de la Costa Brava, en competència amb el de Barcelona, massa polivalent…

L’economia es basa en l’agricultura Hom conrea el 68% de la superfície total 522 ha El secà 300 ha, que forma feixes als vessants, alterna amb el regadiu 200 ha, que aprofita aigües elevades Els conreus més estesos són els d’hortalisses, d’ametllers, d’expansió recent, i la vinya regada, destinada a la producció de raïm de taula, garrofers i oliveres Amb l’expansió del regadiu s’incrementen els cítrics La propietat de la terra és repartida i domina el règim d’explotació directa La població minvà fins el…

Fins el 1823 depengué del municipi de Cotlliure i fins a mitjan segle XX el seu terme es limità al sector que circumdava la vila, fins al cap de Biarra Actualment comprèn també tota la vall de Cosprons, amb la qual cosa la costa s’inicia a llevant a la platja d’en Bous, continua pel cap Gros i la cala Moresca, pel magnífic refugi natural del port de Portvendres , seguit d’un llarg espadat que acaba amb el cap de Biarra, el qual tanca pel N el port de Valentí o badia de Paulilles i pel S el cap d’Ullastrell, i acaba a la cala de les Elmes Accidenten el territori els darrers contraforts…

La transformació d’aquest territori en una zona de condicions sanitàries deficients després de l’abandó de les antigues i importants salines feu difícil el manteniment de la població fins al seu drenatge en època recent L’agricultura es basa en la monocultura de la vinya 1275 ha, expandida durant el segle XIX el 1775 ocupava només 104 ha, 825 de les quals donen moscatell i Costers de l’Alt Rosselló Hi ha conreu d’arbres fruiters 150 ha albercoquers, presseguers, pomeres i pereres, i unes 80 ha d’hortalisses carxofes, escaroles La pesca resta com una activitat secundària peix d’estany i…

Una part del terme és regada amb aigua de l’Aglí La major part del terme és conreada 92679 ha Els principals conreus són els arbres fruiters 252 ha d’albercoquers, 4 de presseguers i 1 de pereres, hortalisses 152 ha i sobretot la vinya 2278 ha És el centre d’una zona que comprèn, a més, els termes de Salses, Òpol, Baixàs i Parestortes de moscatell, conegut amb el nom de vi de Ribesaltes , que hi dedica en conjunt 8250 ha Hi ha tres empreses de transport de fruita, dues fàbriques d’embalatges i empreses de construcció i de fusteria Hi ha extracció de sorres i graves al llit de l’Aglí El 1937…

La geografia Cap de comarca, Dénia, centre històric del Marquesat , nucli de la comarca Hom hi distingeix, a més, les valls de Pego, continuades vers l’interior per les d’Alcalà, d’Ebo, de Gallinera i de Laguar a l’altra banda, el riu Gorgos travessa les antigues valls de Pop i de Xaló A la costa hom pot individualitzar el pla de Dénia, la Retoria i la vall de Xàbia En conjunt la comarca ocupa el vessant septentrional litoral del gran promontori de la Nau, esperó que s’allarga vers les Illes entre els golfs de València i d’Elx dels vells cartògrafs Els terrenys i accidents són nombrosos, a…