Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Almúnia de Sant Joan
Municipi de la província d’Osca, Aragó, entre la Sosa i el Cinca, a tocar de la ciutat de Montsó.
El terme municipal comprèn el llogaret d'Aréstoles
l’Almúnia de Sant Llorenç
Llogaret
Llogaret del municipi de Tolba (Baixa Ribagorça), situat dalt d’un serrat, a la divisòria d’aigües entre el riu de Queixigar i la Noguera Ribagorçana, vers la qual aflueix el barranc de l’Almúnia que neix al S de la població.
La serra de l’Almúnia 1 009 m alt, situada al S del llogaret, és termenal dels municipis de Lluçars, el Pont de Montanyana i Viacamp
Lluçars
Poble
Poble del municipi de Tolba (Ribagorça), situat a la dreta del riu de Queixigar.
L’església parroquial és dedicada a sant Cristòfol Es conserven les ruïnes de l’antic castell de Lluçars Formà municipi independent fins el 1969 l’antic terme comprenia, a més, el llogaret de l'Almúnia de Sant Llorenç i la quadra de l’ Avellana
Torrebaró
Poble
Poble (833 m alt) del municipi del Pont de Montanyana (Ribagorça), al vessant oriental de la serra de l’Almúnia.
La seva església és dedicada a la Mare de Déu de Valldeflors
el Pont de Montanyana
El Pont de Montanyana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al límit amb la Baixa Ribagorça i el Pallars Jussà.
Situat al Prepirineu meridional, el terme té un sector planer, part de la Terreta o clotada d’Areny, regat per la Noguera Ribagorçana amb els seus afluents el barranc dels Colls de Tresserra i el riu de Sant Joan amb el barranc de Montanyana, per la dreta, i un sector muntanyenc serres Exteriors, integrat per les serres de Llera 1037 m alt, de Giró 887 m i de l’Almúnia 1022 m La vegetació natural, carrascar i rouredes, ha estat substituïda en gran part per pastures i garrigar Els conreus 18% del terme són localitzats vora el torrent de Montanyana i de la Noguera el regadiu n'…
canal d’Aragó i Catalunya
El canal d’Aragó i Catalunya al seu pas per un aqüeducte prop dela vila de Tamarit (Llitera)
© Fototeca.cat
Canal de regatge
Canal que rega la baixa Llitera i les altres terres del sector més occidental de la Depressió Central Catalana, situades entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana i el Segre, al S de la serra de la Gessa.
Pren l’aigua de l’Éssera, dins el terme municipal de la Pobla de Castre, dos quilòmetres més avall de la resclosa del pantà de Barasona i cinc més amunt de l’aiguabarreig d’aquest riu amb el Cinca amb un cabal de 35 m 3 per segon passa pels termes, actualment aragonesos, d’Olvena, Estada, Estadella, Fonç, l’Almúnia de Sant Joan i Montsó, i penetra a la Llitera pels alts de la Menudella, al mateix indret on deriva el canal de Saidí al qual cedeix 15 m 3 d’aigua per segon Continua parallel a la serra de la Gessa i després de cedir aigua a les séquies de Sant Sebastià, d’Orriols, de…
Sant Llorenç
Llogaret
Llogaret (2 h [1981]) del municipi de Castigaleu (Baixa Ribagorça), al S del terme, al límit amb el de Lluçars, vora l’Almúnia de Sant Llorenç.
Fraga
Fraga, a la vora esquerra del Cinca
© Fototeca.cat
Municipi i cap de la comarca del Baix Cinca estès a banda i banda del Cinca.
La geografia A l’esquerra comprèn els altiplans que des de la serra Pedregosa, continuació meridional de la serra de la Sardera, al límit amb el Segrià, arriben fins a les terrasses fluvials damunt el Cinca aquest sector culmina al turó de l’Escorpió, 280 m alt, i al puntal de la Lleitera, 271 m alt a la dreta, comprèn una amplíssima zona més de 30 km a l’oest del riu, endinsant-se en terres aragoneses que s’estén per tot el marge oriental de l’altiplà dels Monegres plans de Cardell i de Buriat, centrats per aquests dos antics llocs i per una zona accidentada, trencada per nombrosos barrancs…
la Llitera
Comarca de la Franja de Ponent.
La geografia Cap de comarca, Tamarit de Llitera Comprèn dues zones ben diferenciades Al N, l’alta Llitera és accidentada per l’extrem sud-occidental del Prepirineu català serra de la Corrodella 921 m alt, en relació amb els puigs de Sant Quilis 1082 m i el Volterol 855 m L’eix anticlinal que dibuixen, de base calcària i mesozoica, és reprès parallelament per relleus més suaus, formats per gresos oligocènics el Coscollar, 727 m el picot de Minquillí 873 Penya-roia, 703 formen una alineació seguida per la de la serra del Solà, amb el puig de Sant Salvador, 734 m alt i fins pel bombament gipsós…