Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
refugi
Refugi de Niu d'Àliga, a Tosa d’Alp
© Laura Martínez Ajona
Construcció i obres públiques
Esport
Excursionisme
Edifici construït a muntanya per tal que els excursionistes, els alpinistes i altres persones que hi passen puguin fer-hi nit, aixoplugar-s’hi, etc.
L’auge de l’excursionisme català, a la darreria del segle XIX, feu que hom construís refugis a les zones muntanyoses dels Països Catalans, similars als existents a la zona dels Alps El primer refugi erigit fou el xalet dels Cortalets, al Canigó Conflent, a 2200 m d’alt Seguiren el d’Ulldeter, construït pel Club Excursionista de Catalunya al circ de Morenç, a 2260 m alt 1909 el de la Renclusa, al massís de la Maladeta 2145 m, ideat per J Soler i Santaló i erigit el 1916 el xalet de la Molina Baixa Cerdanya 1925, que obrí un nou camp a l’esquí, com també el Cèsar August Torras, del…
xalet
Construcció i obres públiques
Casa rural típica dels Alps, construïda de fusta i amb la teulada generalment de dos vessants poc inclinats.
aire comprimit
Tecnologia
Aire sotmès, generalment mitjançant un compressor, a una pressió superior a l’atmosfèrica.
L’increment d’energia que posseeix l’aire quan ha estat comprimit és aprofitable, en expandir-se, per a obtenir un treball mecànic o produir un corrent d’aire L’aire comprimit és fàcil i econòmic d’acumular i de transportar i, per tant, pot ésser usat a distàncies considerables de la font de proveïment compressor, acumulador o botella A més del seu baix cost, l’aire comprimit permet de fer installacions en les quals, amb una sola font de proveïment, hom pot obtenir pressions diferents per a diversos usos Té l’avantatge, davant els altres agents de transmissió d’energia aigua, vapor,…
xalet
Construcció i obres públiques
Casa petita, torre, generalment situada fora de la ciutat o als suburbis i envoltada de jardí, construïda originàriament imitant els xalets dels Alps i actualment de qualsevol estil arquitectònic.
banús fals
Tecnologia
Fusta dura i de coloració fosca, susceptible de rebre un bon poliment, com el banús, procedent de diverses plantes de la família de les papilionàcies, principalment del laburn dels Alps, de la ginesta de Montpeller i de la ginesta patent de la regió mediterrània.
Hom l’empra en marqueteria, en treballs d’artesania, etc