Resultats de la cerca
Es mostren 431 resultats
Norbert Krebs
Geografia
Geògraf alemany.
El 1900 es doctorà amb l’obra Die nördlichen Alpen zwischen Enns, Traisen und Mürz ‘Els Alps del nord entre Enns, Traisen i Mürz’ Professor a Viena i a Berlín S'interessà també per la cartografia atles Escriví, entre altres obres, Länderkunde von Deutschland ‘Geografia d’Alemanya’, 1931 i Vergleichende Länderkunde ‘Geografia comparada’, 1951
àrabis
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les crucíferes, de fulles alternes, flors blanques, roses, violetes o blaves i fruit en silíqua plana.
Solen viure en pasturatges i llocs pedregosos, més rarament als boscs Algunes espècies són emprades en jardineria L’ arabis alpina A alpina és perenne, té les fulles i les tiges piloses, d’un to cendrós, i les flors grans i blanques viu principalment als prats alpins dels Pirineus, dels Alps i dels països àrtics
Avenches
Localitat
Localitat del cantó de Vaud, Suïssa (2 235 h [1972]), al sud del llac de Morat.
L’antiga Aventicum Helvetiorum , situada sobre la via romana que travessava els Alps pel Gran Sant Bernat, era la ciutat principal dels helvètics Conserva importants restes de l’època de la seva florida als primers segles de l’era cristiana Fou destruïda pels alamans 259-260 i sofrí successives invasions fins que perdé la seva importància
Mathias Braun
Escultura
Escultor bohemi.
Fou la figura culminant del corrent borrominià, al nord dels Alps A Praga féu Santa Llutgarda pont Carles, i nombroses escultures i talles pintades en blanc església de Sant Climent, Praga a Kuks hi ha obres mestres en gres Benaurances, Vicis i virtuts i relleus en pedra a Betlem, prop de Kuks Estigmatització de sant Francesc, Naixement, etc
Eduard Suess
Geologia
Geòleg austríac.
Estudià a Praga i Viena Professor a la Universitat de Viena i president de l’Acadèmia de Ciències 1898-1911 És conegut principalment per la seva obra de geologia general Das Anlitz der Erde ‘La cara de la Terra’, 1883-1905 Hom pot esmentar també, entre altres obres, Die Entstehung der Alpen ‘La formació dels Alps’, 1875
Dora Baltea
Riu
Riu d’Itàlia, afluent, per l’esquerra, del Po (160 km).
Neix als Alps, prop del Mont Blanc Seguint la direcció est travessa la Vall d’Aosta, i després flueix cap al sud Passa per Ivrea i desguassa al Po, prop de Chivasso De règim nivoglacial, té un cabal màxim de 93 m 3 /s pel juliol És aprofitat per a la irrigació i per a la producció d’energia hidroelèctrica
bioregió
Biologia
Espai territorial de coordinació de l’activitat d’investigadors en recerca bàsica i clínica, emprenedors i empreses que treballen en l’àmbit de la biomedicina i la biotecnologia, impulsat per la Unió Europea.
Al final del 2004 Catalunya quedà constituïda com a Bioregió Catalana, inclosa dins de l’EuroBioRegió del Sud d’Europa juntament amb les ciutats de Lió França i Heidelberg Alemanya, i amb la implicació de la regió de Roine-Alps França, de l’entorn de les ciutats suïsses de Zuric, Ginebra i Basilea, i de les àrees italianes del Piemont i Llombardia
Great Dividing Range
Serralada
Serralada que voreja la costa oriental d’Austràlia, des de la península de Cape York, al NE del continent, fins a l’estat de Victòria, al S.
És a la línia de partió d’aigües dels rius que corren del vessant occidental fins a la conca del Murray i dels que baixen amb curs torrencial pel vessant oriental cap al Pacífic Les altituds són modestes, excepte al S, on s’alcen els Alps Australians, en els quals són més considerables i culminen al mont Kosciusko 2 230 m
Ticino
Riu
Riu de l’Europa Central (Itàlia i Suïssa), un dels afluents més importants del Po (248 km).
Neix al peu del Sant Gotard i és regulat pel llac Major, a la sortida del qual es converteix en un riu de plana En el seu curs alt descriu un arc molt ampli fins a Bellinzona, formant la vall Leventina, encaixada entre els Alps Lepontins Aigües avall de Pavia desemboca al Po El seu afluent principal és el Brenno
batalla de Marengo
Història
Militar
Batalla lliurada el 14 de juny de 1800 a la plana de Marengo (localitat situada prop d’Alessandria, al Piemont) entre les tropes franceses, dirigides per Napoleó Bonaparte, i els austríacs.
Aquests s’havien establert a la regió piemontesa-lígur Bonaparte, havent travessat els Alps, arribà a Milà sense haver trobat resistència D’entrada, els austríacs enfonsaren les línies franceses, però les càrregues de la cavalleria de Kellermann i l’arribada de Desaix que morí en el combat amb tropes fresques, invertiren la situació i els austríacs sofriren una derrota greu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina