Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Jaume Vendrell
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte.
Contractà la construcció de l’altar de Sant Isidre de Mataró 1628, on també féu el retaule de Sant Joan 1634-37 Com a arquitecte projectà la casa de la vila de Mataró 1635
Tomàs Lleonard Esteve
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor.
Autor de la portalada de l’església parroquial de Llíria 1627-72 i del frontal de l’altar major de la seu de València 1684 Amb Vicent Abril acabà l’església principal de Benigànim ~1637
Sebastián de Herrera Barnuevo
Arquitectura
Escultura
Pintura
Arquitecte, escultor i pintor castellà.
Seguidor de l’estil d’ACano, no arribà, però, a assolir el seu concepte arquitectònic Hom en destaca el disseny per a l’altar central de la capella de Sant Isidre ~1660 a l’església de Sant Andreu de Madrid
Josep Cotanda
Escultura
Escultor.
Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, de València, de la qual fou elegit membre el 1793 Esculpí l’altar major de l’església de Sant Esteve i els Sants Joans de l’església de Sant Joan del Mercat de València, considerada la seva millor obra
Lucas Faydherbe
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor flamenc.
Com a arquitecte edificà a Malines les esglésies d’Onze Lieve Vrouw van Hanswijk 1633-81 i del collegi dels jesuïtes Com a escultor féu l’altar major de la catedral de Sint Rombout de Malines, amb el sepulcre de l’arquebisbe ACreusen També esculpí obres de vori bacanals, jocs de nens
Il Vecchietta
Arquitectura
Escultura
Pintura
Nom amb què és conegut Lorenzo di Pietro, pintor, escultor i arquitecte italià.
Dins l’escola sienesa, fortament aferrada a la tradició medieval, fou l’artista més obert a les noves fórmules del Renaixement i, en particular, a la influència de Donatello cimbori de l’altar major 1472, Crist ressuscitat 1476, ambdues a la catedral de Siena Com a pintor es mantingué més apropat al decorativisme gòtic frescs del baptisteri de la catedral de Siena 1450-53, Tríptic de San Biagio 1461-62, catedral de Pienza
Pau Forner
Escultura
Escultor.
El 1596 contractà un retaule per a la confraria del Roser, de Premià de Mar, i dos anys més tard, en collaboració amb Bernat Muntaner, esculpí les gàrgoles del pati dels Tarongers del palau de la Generalitat, a Barcelona El 1611 treballà en uns capitells de marbre de l’altar major de la seu de Barcelona, i l’any següent intervingué en l’obra, desapareguda, de la creu del portal de Mar
Pau Serra
Escultura
Escultor.
Format amb Salvador Gurri a Barcelona, amb Ignasi Vergara a València i amb Francisco Gutiérrez a Madrid Alumne de San Fernando, hi esdevingué acadèmic de mèrit Treballà per al portal de l’església del monestir de Montserrat i per a l’església de la Mercè de Barcelona, on entre altres obres féu la imatge de Santa Maria de Cervelló , que presidia —abans del 1936— el seu altar Estilísticament s’inscriu en la transició entre barroc i neoclàssic
Ligier Richier
Escultura
Escultor francès.
Sojornà a Roma ~1515-22 i s’establí després a Lorena Entre les seves obres es destaquen la tomba de René de Chalons 1544, església de Saint-Pierre, de Bar-le-Duc, dins el realisme macabre del s XV, un sepulcre de l’església de Saint-Étienne a Saint Mihiel, Lorena 1550, considerat una de les peces més reeixides de l’escultura francesa del Renaixement, i el retaule de l’altar major de l’església de Saint-Marc, a Bar-le-Duc
Ignasi Puig i Masvidal
Escultura
Escultor i restaurador.
Estudià pintura i escultura a l’Escola Massana El 1950 emigrà a l’Uruguai i s’establí a Montevideo En aquesta ciutat amplià els estudis artístics a l’Escuela de Bellas Artes Restaurà l’altar major de la catedral metropolitana El 1985 li encarregaren, a la ciutat de San Juan de Cuyo Argentina, una marededeu de fusta, i a Salto Uruguai, feu talles de Sant Josep per a les seves esglésies Dedicat també a l’ensenyança, fou professor tallista a la Universidad del Trabajo de Montevideo