Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
George Catlin
© Fototeca.cat - Corel
Etnologia
Pintura
Pintor i etnòleg nord-americà.
Viatjà pel Missouri i per Texas des del 1830, i posteriorment, per AmèricadelSud Publicà Letters and Notes of the Manners, Customs and Condition of the North-american Indians Londres, 1841 Les seves pintures, de gran interès etnològic, són un exemple cabdal del Romanticisme americà, tant per l’atenció que demostren per les cultures exòtiques com pel nacionalisme que les inspirà Hi ha una bona collecció d’obres seves al National Museum de Washington DC
Francesc Parera i Munté
Pintura
Pintor.
Collaborà a La Ilustración Española y Americana de Madrid, però s’especialitzà com a retratista d’un realisme correcte però impersonal El 1875 retratà el nou bisbe de Mallorca Mateu Jaume Garau Vers el 1890 anà a París, on residí habitualment i concorregué als Salons des Artistes Français El seu retrat de Mistral 1914 fou adquirit pel Museu d’Arles Viatjà per AmèricadelSud i retratà els presidents d’Argentina, Perú, Colòmbia, El Salvador, Hondures, Guatemala, Nicaragua i Costa Rica El 1920 tornà a Madrid
Washington Allston
Pintura
Pintor nord-americà.
Fou el primer paisatgista important del seu país Després d’un viatge a Europa començà a fer obres de tema fantàstic 1817, que el convertiren en un precursor de la pintura romàntica La seva obra mestra El festí de Baltasar Museu de Boston sembla influïda per John Martin i per Jacques Louis David
Josep Bascones i Ayneto
Pintura
Pintor.
Estudià dret i també estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi Durant els anys cinquanta treballà assíduament a l’AmèricadelSud Fou conegut internacionalment com a retratista
Francesc Guinart i Candelich
Pintura
Pintor.
Format a Llotja Barcelona, participà en diverses exposicions fins el 1936, que se n'anà a l’Argentina, des d’on difongué per l’AmèricadelSud les seves obres, de temàtica catalana En tornà el 1948
Jasper Johns
Pintura
Pintor.
S'installà a Nova York el 1952, i fou, amb els seus quadres de banderers i de dianes, el creador, juntament amb Rauschenberg, del neodadaisme, que aviat s’anomenà pop-art Des del 1958 la seva obra es mogué en un camp d’imatges existents —lletres, paraules, collage i juxtaposicions d’objectes— amb allusions literàries i filosòfiques Des del 1986, les obres manifesten una direcció més clàssica vers els valors allegòrics de la pintura Protagonista del pavelló nord-americà a la Biennal de Venècia del 1988, fou en la mostra de…
Joan Mas i Mascaró
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Gravador, dibuixant i pintor.
Format a Llotja, a Barcelona Exposà individualment a Barcelona, el 1929 Hàbil aquarellista i aiguafortista, publicà l’àlbum de vint-i-cinc aiguaforts Les més belles vistes de la catedral de Barcelona 1929 Participà en diverses exposicions collectives a Barcelona i a l’AmèricadelSud i del Nord Conreà l’exlibris Fou collaborador de Josep Puig i Cadafalch
Nikos Engonópulos
© Fototeca.cat
Pintura
Literatura
Pintor i poeta surrealista grec.
Les seves primeres obres, Μ`ην ομιλεῖτε ε`ις τον οδηγόν‘No parleu amb el conductor’, 1938 i Τ`α κλειδοκýμβαλα τῆς σιωπῆς ‘Els clavicèmbals del silenci’, 1939, testimoniaren un desig de revolta contra la burgesia benpensant En temps de l’ocupació alemanya, el seu poema Μπολιβάρ ‘Bolívar’, 1944 representà un càntic a la llibertat, que associava les gestes de l’heroi sud-americà amb les d’Odisseus Andrutsos, heroi de la revolució grega del 1821
Juli Vila i Prades
Pintura
Pintor.
Deixeble de l’Escola de Sant Carles i de Joaquim Sorolla A París assistí a l’acadèmia Julian Expositor del Salon des Artistes Français, hi obtingué una menció honorífica el 1909 Conreà escenes de gènere a l’estil del seu mestre, retrats, cartells i pintures d’història, especialment de temes llatinoamericans —motiu pel qual fou molt famós a les repúbliques de l’AmèricadelSud— i també de la Primera Guerra Mundial Féu grans murals al nou Kursaal de Sant Sebastià
Manuel Colmeiro Guimarás
Pintura
Pintor gallec.
La seva família emigrà a Buenos Aires, on inicià la seva formació i es relacionà amb Pompeu Audivert i altres artistes catalans El 1926 tornà a l’Estat espanyol i s’establí novament a Galícia També feu estades a Madrid i a Barcelona Arran de la Guerra Civil s’exilià, primer a l’AmèricadelSud i després a París, on s’establí el 1952 Allí es relacionà amb els membres de l’escola espanyola de París La seva obra se centra entorn de la figura femenina i del tema rural gallec, del qual és considerat un dels principals intèrprets