Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Charles Hard Townes
© Fototeca.cat
Física
Físic nord-americà.
Graduat el 1936 per la Universitat de Duke, el 1939 obtingué el doctorat a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia de la Universitat de Berkeley Treballà durant anys als laboratoris Bell a Nova York i a Nova Jersey, on durant la Segona Guerra Mundial desenvolupà aparells per a la navegació i per al radar El 1949 s’incorporà a la Universitat de Columbia, on uns anys més tard fou nomenat director del Laboratori de Radiacions El 1954 inventà el màser , un dispositiu per a l’estimulació de l’emissió de radiacions de microones, per la qual cosa rebé el premi Nobel de física l’any 1964…
hulla blanca
Economia
Física
Nom donat a l’energia obtinguda a partir dels salts d’aigua.
La proporció d’energia produïda per l’hulla blanca és més aviat modesta el 7% i sembla mantenir fins ara una tendència estable L’emplaçament ideal d’una central hidroelèctrica és aquell que proporciona la caiguda d’un gran volum d’aigua des d’una alçària considerable, amb escassa variació de flux entre estacions Bé que aquestes condicions naturals no són gaire freqüents, l’home pot aplicar una tecnologia que millori les condicions físiques locals Els perfeccionaments tècnics augmenten, però, els costs de producció El preu del kWh marginal d’origen hidràulic s’eleva a poc a…
Allan MacLeod Cormack
Física
Físic sud-africà naturalitzat nord-americà.
Féu estudis de física nuclear a Cambridge Professor de la Universitat de la Ciutat del Cap fins el 1956, passà al Cambridge Electron Accelerator de la Universitat de Harvard, i al departament de física de la Tufts University de Massachusetts L’any 1957 començà a desenvolupar els treballs que el dugueren al CT-scan , utilitzant models de fusta i alumini L’any 1979 compartí el premi Nobel de medicina amb GHounsfield, pels seus treballs en el camp de la tomografia informatitzada i en el desenvolupament dels sistemes d’exploració per escombratge scanner
vara
Física
Antiga mesura de longitud dividida en quatre pams, estesa pel País Valencià, algunes comarques occidentals del Principat (regió de l’Ebre, Ribagorça, Pallars), Aragó, País Basc, Castella, Galícia, Amèrica del Sud, etc., i equivalent, aproximadament, a la mitja cana (també de quatre pams) del Principat de Catalunya, Illes Balears, Occitània, nord d’Itàlia, etc.
Les vares de València i de Castelló de la Plana fan 0,906 m les de Xàtiva i d’Alacant, 0,912 m la de Pallars, mitja cana de Lleida 0,778 m la d’Aragó, 0,772 m la de Terol, 0,768 m, i la de Castella, 0,8359 m
cana
Física
Antiga mesura de longitud dividida en vuit pams, estesa pel Principat de Catalunya, les Illes Balears, Occitània, el nord d’Itàlia, etc; la mitja cana (quatre pams) equival, aproximadament, a la vara (també de quatre pams) del País Valencià, Aragó, Castella, el País Basc, Galícia, Sud-amèrica, etc.
La cana de Barcelona feia 1,555 m la de Girona, 1,559 m la de Lleida, 1,556 m la de Tarragona 1,560 m la de Mallorca, 1,564 m