Resultats de la cerca

Les ales, transformades en òrgans natatoris, manquen de l’articulació del colze i es mouen rígides Són ocells adaptats a la vida aquàtica Habiten a les costes antàrtiques i a les meridionals d’Austràlia, Àfrica i AmèricadelSud Les espècies més comunes són els pingüins australs de l’AmèricadelSud

Són insectívors i frugívors, i habiten al sud de Mèxic, a l’Amèrica Central i a la zona tropical de l’AmèricadelSud Comprèn vuit espècies, repartides entre sis gèneres, els més importants dels quals són Momotus, Eumomota i Electron

Comprèn les famílies dels dendrocolàptids, els funàrids, els formicàrids, els conopofàgids, els rinocríptids, els cotíngids, els píprids, els oxirúncids i els fitotòmids que habiten a l’Amèrica Central i delSud, els tirànids que habiten a tot el continent americà, les illes Galápagos i les Antilles, els acantisítids que habiten a Nova Zelanda, els pítids que habiten a l’Àfrica, Austràlia, el sud-est asiàtic, Nova Guinea i Indonèsia i els filepítids que habiten a Madagascar

El mascle té el cap verd, el pit blanc i l’abdomen castany La femella es distingeix per tenir dues plomes blavoses a les ales Nia als països nòrdics i hiverna al sud, i arriba a l’Àfrica, a l’AmèricadelSud, a Oceania i a l’Àsia delSud Hom el troba a l’hivern també als Països Catalans

Cal esmentar-ne el jacana americà Jacana spinosa , que habita a l’Amèrica Central i al Brasil, el jacana australià Irediparra gallinacea , del nord d’Austràlia, i el jacana de cua de faisà Hydrophasianus chirurgus , que habita a l’Índia i a tot el sud-est asiàtic

La femella és fosca i les sobrecaudals són de dimensions regulars Habita als boscs densos i humits de l’Amèrica Central, des delsud de Mèxic fins a Panamà, i actualment és molt escàs

Són sedentaris i habiten les selves i els boscs tropicals de l’Amèrica Central i delSud, l’Àfrica, l’Índia, Malàisia, Borneo i les Filipines Comprèn 35 espècies, repartides entre 8 gèneres, dels quals cal destacar Pharomachrus, Priotelus i Trogon a Amèrica, Apaloderma i Heterotrogon a Àfrica i Harpactes , que és l’únic gènere asiàtic El representant més conegut és el quetzal Pharomachrus mocinno

Volen amb el coll i les potes estirats, i emeten uns sons agres i desagradables Habiten al sud dels EUA, a l’Amèrica centromeridional, a l’Àfrica i a la zona eurasiàtica mitjana i meridional Són inclosos en 20 gèneres i 30 espècies, i agrupats alhora en dos grups el dels ibis , de bec prim i arquejat, i el dels becplaners , amb el bec ample i deprimit i amb l’extrem més eixamplat Entre els ibis es destaca l’ibis sagrat Threskiornis aethiopicus , d’Egipte, el capó reial Plegadis falcinellus , rar en algunes zones de maresmes dels Països Catalans, i l’ibis blanc…

Són ocells exòtics, propis de l’AmèricadelSud, a la qual pertanyen la xunga i el sarià

Comprèn dues espècies, el nyandú Rhea americana i el nyandú de la Patagònia Rhea pennata , pròpies d’AmèricadelSud