Resultats de la cerca

És un dels dos pols terrestres , oposat al pol nord, i es troba al continent de l’Antàrtida Geogràficament coincideix on hi ha l’estació Amundsen-Scott, establerta des del 1956 i que ha estat permanentment habitada des d’aquell any L’explorador noruec Roald Amundsen fou el primer d’arribar al pol sud, el 1911, seguit pel britànic Robert F Scott 1912 i el nord-americà Richard E Byrd 1929

Creat el 1542, comprenia Nova Castella Perú, Tierra Firme Panamà, Nova Granada Colòmbia, Quito Equador, Charcas Bolívia, la conca del Riu de la Plata i Xile El primer virrei, Blasco Núñez de Vela, hagué de recuperar l’autoritat reial a la zona i fer aplicar les noves lleis del 1542, fet que provocà una forta resistència entre els encomenderos fins el 1554 Francisco de Toledo 1569-81 organitzà l’administració del virregnat, que esdevingué el més important de l’Amèrica llatina gràcies a la seva producció d’argent, base econòmica del període colonial peruà La capital, Lima, fou el…

El xoc d’ambdós corrents origina abundants cortines de boira, a causa de la diferència de temperatures El corrent del Labrador transporta cap al sud grans quantitats de blocs de glaç, els quals dificulten la navegació aquests blocs es dissolen en contacte amb el corrent càlid del Golf El plàncton, adaptat al corrent càlid del Golf, mor si és arrossegat cap al corrent fred del Labrador

Neix a l’estat de Colorado, EUA, a les San Juan Mountains, de les Rocalloses Flueix en direcció nord-oest - sud-est, encaixat entre muntanyes fins a arribar al San Luis Valley, on, a causa del Sangre de Cristo Range, canvia de direcció i travessa l’estat de Nou Mèxic A partir de les ciutats d’El Paso Texas, EUA - Ciudad Juárez Chihuahua, Mèxic, el riu constitueix la frontera entre Mèxic i els EUA En arribar a les localitats d’Ojinaga Mèxic - Presidio EUA, rep per la dreta el riu Conchos al Big Bend National Park forma un colze, i a l’estat mexicà de Coahuila rep per…

És situat entre les repúbliques del Perú i Bolívia, a l’altiplà andí, a 3812 m Té una llargada màxima de 200 km i una amplada de 70 km La profunditat màxima és de 280 m i la superfície de 8300 km 2 , dimensions que el converteixen en el segon llac més gran de l’AmèricadelSud, després del Maracaibo Al S, les penínsules de Copacabana i Taraco divideixen el llac en dues parts És alimentat per diversos rius Coata, Ilave, Ramis i Suches Té un emissari, el riu Desaguadero, que va a parar al llac Poopó Les illes més importants són la…

El relleu Té una llargada d’uns 8000 km amb la màxima amplària a Bolívia 750 km, i una orientació N-S de les seves estructures en la quasi totalitat del seu recorregut A l’extrem sud l’alineació general es corba cap a l’est a través de la Terra del Foc formant l’arc de les illes Scotia i des d’allí es torna a corbar A 18° S de latitud el sistema sofreix una inflexió gairebé semicircular cap a l’oest seguint la configuració de la costa del Pacífic fins a arribar al sud de Colòmbia, on es divideix en tres branques diferents la més…

Forma la branca occidental dels Andes i va de la fossa d’Atrato Colòmbia a Bolívia Hi ha jaciments d’estany, argent i or

Neix a la serralada dels Andes, prop del volcà Cotopaxi, a l’Equador, i desguassa a l’Amazones, després de travessar el Perú

La geografia física El relleu i la geologia Hom ha parlat sovint del caràcter insular de Xile Efectivament, el país és envoltat per la mar, la muntanya i el desert es pot parlar, doncs, d’una illa o, millor dit, amb els seus 4000 km de llargada, d’una espècie de subcontinent reduït a la seva façana marítima i gairebé desproveït de zona interior, ja que l’amplada mitjana és de 200 km Hom distingeix a Xile tres unitats de relleu d’una gran importància a l’E la serralada dels Andes, a l’W la serralada de la Costa, i enmig d’ambdues, la Depressió Longitudinal Durant l’era terciària es produïren…

La geografia S'inicia al S del riu Colorado a l’Argentina i acaba a la Terra del Foc Constitueix una regió administrativa argentina, amb les províncies de Chubut, Neuquén, Río Negro, Santa Cruz i Terra del Foc És un dels tres grans escuts paleozoics de l’Amèrica meridional S'aixeca des de 0 m a l’Atlàntic fins a 1500 m als Andes Hi ha intrusions de laves volcàniques, mantells de basalt, sediments quaternaris procedents de l’Atlàntic i sediments continentals grava patagònica, palets que a causa de l’erosió eòlica han produït el fang característic Es tracta d’un peneplà que arriba a mossegar…