Resultats de la cerca

Ensenyà a Yale 1905-15 i dirigí les expedicions d’aquesta universitat a l’Amèrica del Sud Fou nomenat director de l’American Geographical Society 1915-35 i president de la John Hopkins University 1935 Prengué part en la conferència de pau de París 1917 com a geògraf Fou també president de l’Association of American Geographers Entre les seves obres cal esmentar South America i Geography in relation to the Social Sciences 1934

Deixeble de Carl Sauer a Berkeley 1924, es dedicà de primer a la cartografia més tard 1927 s’interessà per la climatologia, i n'estructurà una classificació original Professor a la Universitat d’Oklahoma 1934, fou president de la Comissió de Climatologia de l’Organització Meteorològica Mundial Ha escrit, entre altres obres, The Climates of North America, According to a New Classification 1931 i An Approach Toward a Rational Classification of Climate 1948

Sobre materials aplegats pel seu pare, Dionisio de Alcedo, publicà el Diccionario geográfico-histórico de las Indias Occidentales ó América Madrid 1786-89 Malgrat les prohibicions de la seva divulgació fetes per Carles III i per Carles IV d’Espanya a causa de les descripcions de les riqueses americanes, l’obra fou traduïda a l’anglès Londres 1812-15 Amb la bibliografia compilada, Alcedo compongué un útil catàleg d’autors de temes americans, la Biblioteca Americana, que no es publicà fins el 1964

El 1853 s’apoderà de la Baixa Califòrnia, però fou derrotat pels mexicans Intervingué després en la guerra civil de Nicaragua i es proclamà president d’aquest país 1856, però en fou expulsat per Costa Rica 1857 El 1860 ocupà Trujillo Hondures, però hagué de fugir, i fou capturat per la marina britànica i lliurat al govern hondureny, que el féu afusellar

Els seus estudis sobre la distribució vertical dels gasos dissolts en els llacs de Wisconsin 1911, amb la collaboració d’EA Birge, així com sobre la hidrografia, la morfologia i el plàncton d’aquests llacs han suposat una contribució fonamental a la síntesi limnològica actual

Traslladat als EUA a catorze anys, es graduà en física al California Institute of Technology 1939 i obtingué un màster en geofísica 1940 Posteriorment, entrà a l’Scripps Institution of Oceanography de la Universitat de Califòrnia, on es doctorà sota la direcció d’Harald U Sverdrup 1947 i on des del 1954 fou catedràtic Una part de la seva recerca s’ha centrat en l’estudi de les ones oceàniques ones capillars, onatge, ones internes, marees, etc La recerca en ones internes el portà, juntament amb Cristopher Garrett, a proposar un espectre universal de la distribució de l’energia de les ones…

Recorregué les costes d’Austràlia i de Tasmània, i descobrí l’estret que porta el seu nom

Estructura Des d’un punt de vista estructural, els continents comprenen les terres emergides, llur plataforma continental i les illes més pròximes i es distingeixen els d’Euràsia, Àfrica, l’Amèrica del Nord, l’Amèrica del Sud, Austràlia i l’Antàrtida No obstant això, el criteri més emprat és l’històric, i hom distingeix els següents continents Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica, Oceania i l’Antàrtida Els tres primers han constituït l’anomenat antic continent per diferenciar-lo, a partir del descobriment de Colom, del nou continent o Amèrica L’…

Actualment hom diferencia sis regions zoogeogràfiques paleàrtica Àsia central, Àsia septentrional i Europa, neàrtica Amèrica del Nord —a vegades agrupades en una de sola, anomenada holàrtica —, neotropical Amèrica Central i del Sud, etiòpica Àfrica, oriental sud d’Àsia i Indonèsia i australasiàtica