Resultats de la cerca

La capital és Macapá Situat a la regió del Nord, entre la Guaiana Francesa i l’estuari de l’Amazones, és accidentat al NW per la serra de Tumucumaque, prolongació oriental del massís de les Guaianes la resta és una gran planícia, amb una elevació central, la serra do Navío, en la qual el 1946 foren descoberts importants jaciments de manganès La costa, estesa entre el riu Oiapoque fronterer amb la Guaiana Francesa i el canal do Norte a l’estuari de l’Amazones, és molt pantanosa el Jari, afluent de l’Amazones, fronterer amb l’estat de Pará, és l’altra conca important que drena el territori El…

Els diversos parlars de la qual s’estenien pel sud de Florida, les Antilles, baixa Veneçuela, Colòmbia a la península de Guajira, les Guaianes on és anomenat pròpiament arauac, l’Alt Orinoco, conca nord de l’Amazones on constitueix el grup més compacte i probablement originari, altes valls del Purus i del Madeira Amazones, nord del Paraguai i ribes del llac Titicaca uru

Fa de divisòria d’aigües entre l’Amazones i el Paraguai Vegetació molt espessa

Ocupa la major part de les conques de l’Amazones i l’Orinoco i, fins al segle XVI, ocupà també les Antilles

Neix a la serralada dels Andes, prop del volcà Cotopaxi, a l’Equador, i desguassa a l’Amazones, després de travessar el Perú

La geomorfologia Amazònia Aproximadament la meitat de la regió pertany al Brasil la resta, estesa al peu dels Andes, ocupa territoris de Veneçuela, de Colòmbia, de l’Equador, del Perú i de Bolívia Els límits oriental i occidental són ben definits per l’Atlàntic i els Andes Els límits meridional i septentrional no ho són tant, puix que els dos escuts cristallins esmentats només delimiten parcialment la conca la transició de la selva a la sabana és el criteri generalment adoptat per manca d’uns límits físics precisos Geològicament, l’Amazònia és una regió de subsidència, on s’ha acumulat un…

Hom observa el mascaret als estuaris de la Gironda Occitània, Sena França, Severn i Trant Gran Bretanya, Petitcidiac i Colorado EUA, Tsien Tang Xina, Ganges Índia i, sobretot, a l’Amazones Brasil, el mascaret del qual, anomenat pororoca, és el més notable del món

Tenen hàbits nocturns i s’alimenten d’insectes, ous i fruites Malgrat llur mal caràcter, viuen sovint en domesticitat Són propis de l’Amèrica del Sud Una de les espècies viu als boscs de l’Amazones d’altres habiten Colòmbia, l’Argentina i el Paraguai

Limita al N amb els estats brasilers d’Amazones i Pará, a l’E amb els de Tocantins i Goiás, al S amb el de Mato Grosso do Sul, a l’W amb Bolívia i al NW amb l’estat brasiler de Rondônia La capital és Cuiabá

S'origina prop de Raymondi per la unió dels rius Apurímac i Urubamba, que neixen al sector meridional dels Andes peruans Conflueix amb el Marañón, per a formar l’Amazones, prop de Yucuruche Entre els afluents principals destaquen el Pachitea i el Blanco És navegable aigües avall de Pucallpa