Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Amman
Ciutat
Capital de Jordània i del muḥāfaẓa homònim, situada al N del país vora el vadi Zerga, al límit occidental de l’altiplà d’Aràbia, que la separa de la depressió de la mar Morta.
Fou escollida com a capital per la seva situació, l’any 1946, en assolir el país la independència respecte a la Gran Bretanya És el principal centre administratiu, industrial i comercial de Jordània Al costat de la ciutat vella s’ha desenvolupat la ciutat moderna, de caràcter europeu, amb amples avingudes i carrers rectes, vorejats d’alts edificis La ciutat creix actualment d’una forma molt ràpida, a causa, en gran part, de l’arribada de refugiats àrabs procedents d’Israel Les activitats es basen en les manufactures del tabac, tèxtils, alimentàries, del cuir i en la fabricació de ciment…
Joaquín Almunia Amman
© Comissió Europea
Política
Polític basc.
Llicenciat en dret i econòmiques, l’any 1974 ingressà al Partido Socialista Obrero Español PSOE i a la UGT Diputat des del 1977, el 1979 fou nomenat secretari de política sindical de l’executiva del PSOE Fou ministre de Treball i Seguretat Social 1982-86 i d’Administracions Públiques 1986-91 i president del grup socialista al Congrés El juny del 1997 substituí Felipe González com a secretari general del partit, però dimití del càrrec arran de la seva derrota en les eleccions generals del 2000, on es presentà com a cap de llista, i l’obtenció de majoria absoluta pel Partit Popular L’any 2004…
Hussein I de Jordània
Història
Rei haiximita de Jordània.
Fill i successor de Ṭalāl I des del 1953, impulsà una política de desenvolupament econòmic i rebé el suport d’Occident especialment de la Gran Bretanya i els EUA Tanmateix, l’establiment d’un gran nombre de palestins a Jordània, que acabaren constituint la majoria de la població enfront de la minoria autòctona dels beduïns, i les pressions dels estats àrabs més antioccidentals l’obligaren sovint a adoptar posicions d’un difícil equilibri Així, el 1956 feu dimitir el britànic John Baggot Glubb com a cap de les forces armades jordanes i, després d’un efímer intent d’unió amb l’Iraq febrer-agost…
Abdal·là II de Jordània
© OTAN
Història
Rei de Jordània.
Primogènit de Hussein I de Jordània , estudià a les universitats d’Oxford Gran Bretanya i Georgetown EUA i a l’acadèmia militar britànica de Sandhurst, on es graduà el 1980 Oficial a l’exèrcit jordà des del 1984, el 1993 ascendí a coronel En 1994-99 fou cap de les Forces Especials Jordanes El 1999, pocs dies abans de morir, Hussein el nomenà hereu Fou coronat el mateix any Continuà la política del seu pare en qualitat de mitjancer del conflicte israelianopalestí, i dugué a terme acostaments a Síria i l’Iraq Reforçà les bones relacions amb els palestins de Jordània a través del seu matrimoni…
Nādir al-Dahabī
Política
Polític i militar jordà.
Estudià enginyeria aeronàutica a Grècia 1969 i al Regne Unit 1982, i administració pública als EUA 1987 Des del 1992 ocupà càrrecs a la Força Aèria jordana, i el 1994 en fou nomenat cap Membre del consell d’administració de la International Air Transport Association IATA 1995-98, presidí aquest organisme entre el 1997 i el 1998 Ministre de Transports 2001-03, el 2004 fou nomenat cap de l’autoritat de la zona econòmica especial d’Al-Àqaba Fou primer ministre 2007-09
‘Abd al-Raḥmān Aref
Militar
Política
Militar i polític iraquià, germà d"Abd al-Salam Aref.
Ingressà a l’exèrcit amb el seu germà i formà part del moviment d’oficials oposats a la monarquia del rei Faisal, la qual enderrocà en el cop d’estat del 1958, i després, en caure el primer ministre Kassem 1963, ajudà el seu germà a alliberar-se dels baasistes , i fou cap d’estat major 1964 En morir aquell 1966, el succeí en la presidència i formà govern amb baasistes moderats i kurds Al juliol del 1968, després d’un cop d’estat incruent liderat per Saddam Husayn , s’exilià a la Gran Bretanya i després a Turquia El 1988 li fou permès retornar a l’Iraq, i el 2003, poc després de l’…
Ḥusayn I d’Al-Hiǧāz
Història
Rei d’Al-Hiǧāz (1916-24).
Heretà del seu pare el xerifat de la Meca 1908 Durant la Primera Guerra Mundial s’alliberà del domini otomà, i les seves tropes lluitaren a Aràbia a favor dels aliats Fracassat el seu intent de creació d’un gran regne d’Aràbia com també el seu autonomenament de califa, 1924, ‘Abd al-Azīz III ibn Sa’ūd l’obligà a abdicar a favor d’ Alī ibn Ḥusayn , i els anglesos li permeteren de refugiar-se a Xipre