Resultats de la cerca
Es mostren 184 resultats
Anastasi
Cristianisme
Cardenal.
Fill del bisbe d’Orte, Arseni, fou una de les figures més importants de la cúria romana al segle IX El 855, amb l’ajuda de Lluís II, intentà de substituir Benet III, però fracassà La seva erudició i el seu coneixement de la llengua grega el convertiren en intermediari indispensable entre el papat i l’Orient bizantí Fou conseller de Nicolau I, d’Adrià II el qual el nomenà, el 867, bibliotecari de l’església romana i de Joan VIII El 869 assistí al Concili IV de Constantinoble VIII concili ecumènic, del qual traduí les actes Escriví una Chronographia tripartita , compendi de diverses cròniques…
Anastasi
Cristianisme
Personatge que, segons la tradició llegendària, hauria nascut a Lleida, fou soldat de la guàrdia pretoriana de Dioclecià i martiritzat a Badalona juntament amb 73 companys l’any 305; és commemorat com a sant per l’Església catòlica i venerat com a patró de Lleida i de Badalona des del 1627 i del 1672, respectivament. La seva festa se celebra l’11 de maig.
Anàstasi
Designació (del grec ’ανάστασιέ, ‘resurrecció’) primitiva, i conservada per l’Orient cristià, de la rotonda del Sant Sepulcre.
Anastasi IV
Cristianisme
Papa (Corrado; 1153-54).
Cardenal i bisbe de Sabina nomenat vicari d’Innocenci II a Itàlia 1130-31 quan aquest fugí a França Durant el seu curt pontificat es mostrà conciliador entre el poble romà i Frederic Barba-roja protegí l’orde hospitalari de Sant Joan de Jerusalem i renovà la segona croada, que havia proclamat el seu predecessor Eugeni III Amb diverses butlles confirmà els béns de l’església metropolitana de Tarragona assenyalant-ne els límits i establint les diòcesis sufragànies d’aquesta metròpolis restaurada després de la reconquesta
Anastasi II
Història
Emperador romà d’Orient (713-715), anomenat abans Artemius
.
Restaurà l’ortodòxia del sisè concili de Constantinoble, fet que el reconcilià amb el papat Fou destronat per una revolta militar 715
Anastasi I
Història
Emperador romà d’Orient (491-518).
De la família valentinianoteodosiana, aconseguí la corona gràcies al seu casament amb Ariadna, vídua de l’emperador Zenó Derrotà la revolta dels isauris Introduí importants reformes administratives simplificació del sistema corporatiu, abolició de certs imposts, crèdits a empreses privades, etc Fou monofisita i perseguí els ortodoxos, fet que provocà les revoltes de Vitalià 513 i 515
Anastasi d’Antioquia
Cristianisme
Patriarca d’Antioquia.
Fou exiliat per l’emperador Justí II Escriví sobre temes teològics i s’oposà a Joan Filopon, que exagerava la seva defensa de la Trinitat fins a afirmar que les tres persones eren tres déus La seva festa se celebra el 21 d’abril
Anastasi de Montclar
Cristianisme
Eclesiàstic caputxí, de nom propi Francesc Soler i Trepat.
El 1928 ingressà a l’orde i el 1935 fou ordenat de sacerdot Destinat a Amèrica, anà a la casa religiosa dels caputxins de l’Amazònia colombiana, on desenvolupà el seu treball pastoral i prestà distints serveis a Colón, Puerto Asís, La Chorrera, Puerto Nariño i altres llocs Amb qualitats de govern en el medi eclesiàstic, fou nomenat secretari de la prefectura apostólica de Leticia Fou responsable de la publicació periòdica Amanecer Amazónico Leticia Afeccionat a escriure, redactà i publicà, a l’informatiu De Tot Vent , nombrosos articles sobre diversos aspectes històrics de la vida missional…
Anastasi Rinos i Martí
Cinematografia
Muntador.
Vida Després d’estudiar dos anys a l’Escola de Cinematografia Aixelà, el 1969 entrà de meritori als estudis Balcázar sota les ordres de Lluís Puigvert i Teresa Alcocer Ja com a muntador en cap d’aquests estudis, edità una cinquantena de documentals, curts, publicitat i més d’una dotzena de films de directors com ara Francesc Bellmunt, La Nova Cançó 1975-76, La torna 1978 i L’orgia 1978 Josep Joan Bigas Luna, "Bilbao" ídem v o , 1977-78 en català, 1985 i Caniche 1978-79, i Gonzalo Herralde, Últimas tardes con Teresa 1983 A partir del 1983 es dedicà a tasques de realització i producció…
Anastasi Francesc de Pinós i de Sureda de Santmartí
Història
Història del dret
Jurista i erudit.
Era fill de Josep Galceran de Pinós i de Pinós, marquès consort de Santa Maria de Barberà Es doctorà a Cervera en ambdós drets i fou magistrat a Madrid Afeccionat a l’arqueologia i la numismàtica, sollicità i obtingué l’ingrés 1790 a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona El 1795 fou llegit el seu discurs d’ingrés Situación exacta de los ilercavones en Cataluña publicat al volum segon de les Memorias de l’Acadèmia, el 1868 El 1801 fou destinat a Lleida, on féu recerques sobre les seques catalanes més tard passà a Barcelona, on fou ministre del rei en la sala del crim de l’audiència Fou…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina