Resultats de la cerca

Octavi ordenà després de la batalla d’Accium 831 a C que fossin celebrats amb major solemnitat per tal de commemorar el seu èxit

Un dels argonautes Apollo, agraït de l’hospitalitat que Admet li donà, li oferí d’escollir un substitut per a l’hora de la seva mort Alcestis, la seva muller, acceptà de morir en lloc seu

Era famós l' òmfal de la terra , a Delfos, on una gran pedra conservada a l’ingrés del temple d’Apollo marcava el punt de trobament de les dues àguiles enviades per Zeus des de les extremitats oposades de la terra

A la seva poesia —en resten nou fragments— usà un vers especial, el telesilleu, sobretot en els cants cultuals a Apollo i a Àrtemis Hom li atribuí l’himne a la Gran Mare, descobert en una inscripció d’Epidaure del segle III aC, bé que sembla una imitació tardana

Fou qüestor sota Antoni 40 aC, governador de Síria i Cilícia 38 aC, conquerí Jerusalem 37 aC per a Herodes i en celebrà el triomf l’any 34 aC Ja cònsol 32 aC, lluità contra Octavi a Àccium , on caigué presoner Recuperada la llibertat, reconstruí el temple d’Apollo prop del teatre Marcel

El nom provenia del santuari d’Apollo Liceu Pèricles hi fundà un gimnàs, que més tard 335 ac fou la seu de l’escola peripatètica d’Aristòtil Devastat per Filip V de Macedònia i per Sulla, el nom passà a designar pròpiament l’escola filosòfica d’Aristòtil i, amb el temps, els edificis públics en els quals se celebraven exercicis literaris i filosòfics

Serviren, però, per a donar sortida a la rivalitat dels tebans i dels tessalis contra els foceus a causa del control del temple d’Apollo Els conflictes provocaren quatre guerres entre el 595 aC i el 336 aC —en alguna de les quals intervingueren els atenesos i els espartans—, que acabaren arran de la invasió i la dominació de Grècia per part de Filip II de Macedònia

Fill de Meneci i originari, sembla, de la Lòcrida Opúncia, anà a Tessàlia i fou educat amb Aquilles, el qual seguí a Troia Amic d’aquest —que s’havia retirat de la lluita—, vestí les seves armes per combatre Hèctor, que l’occí amb l’ajut d’Apollo Aquilles venjà la seva mort i li feu uns funerals solemnes Ambdós tingueren sepultura romana a l’Hellespont, on eren venerats

Llistes posteriors canvien alguns dels noms i n'afegeixen de nous Tradició no testimoniada abans del segle VI aC, hom la pressuposa del temps d’Heràclit, i fou popularitzada a l’època hellenística per Demetri de Falèron, que en publicà les màximes o apotegmes, fruit de les suposades reunions on era posada a prova la superioritat de cadascun La dita més famosa és el γνϖσωι σεαυτόν ‘coneix-te a tu mateix’, gravada en el frontó del temple d’Apollo a Delfos i apropiada per Sòcrates

Celebrades en honor d’Apollo Piti que les instituí després d’occir Pitó, aquestes festes, anomenades simplement Pítiques , probablement commemoraven la victòria de l’amfictionia en la primera guerra sacra, vers el 590 aC Tenien lloc cada quatre anys durant el tercer any de l’olimpíada als peus del Parnàs, al teatre o a l’estadi de Delfos i, originàriament, constaven d’una competició musical Més tard hi foren afegides competicions gimnàstiques i altres jocs La part més important, però, la constituí sempre l’execució del nómos pític nómos, que representava, musicalment i amb acompanyament del…