Resultats de la cerca
Es mostren 1202 resultats
la Bordeta
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Vilamòs (Vall d’Aran), a l’esquerra de la Garona, aigua avall de les Bordes.
port de Viella
© Fototeca.cat
Pas (2435 m alt.) en la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa les conques de la Garona (vall del riu Nere) i de la Noguera Ribagorçana (vall de Barravés), entre el tuc de Montoriet (2.479 m alt.) i el tuc del port de Viella
(2.604 m alt.), dins el terme municipal de Viella (Vall d’Aran); el vessant meridional del port, amb l’hospital de Viella (dit també hospital del port de Viella
o de Sant Nicolau dels Pontells
), és també territori aranès.
A ponent del tuc de Montoriet hi ha el port vell de Viella o port vell de Tòro El seu passatge és impracticable durant més de mig any per a les cavalleries, a causa de la neu, i molt difícil per als vianants La menor altitud del port de la Bonaigua féu que fos escollit el 1924 per unir la Vall d’Aran per carretera amb la resta de Catalunya però la menor amplitud de la carena facilità l’obertura, per sota del port de Viella, del túnel o foradada de Viella , el 1941, que no entrà en servei fins el 1948 La boca meridional molt propera a l’antic hospital de Sant Nicolau dels…
Begós
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de les Bordes (Vall d’Aran), situat a 1.000 m d’altitud, en un coster, a la dreta de la Garona.
L’església parroquial de Sant Roc, annexa a la de Benòs, és romànica, i conserva la pica beneitera i les fonts baptismals primitives, així com algunes escultures del segle XVII, policromades, d’estil molt popular Sobresurt la Casa Socasau Pertanyia al terçó de Lairissa El seu nom figura com a Bergons l’any 1278 i Begos en la documentació restant El 23 de desembre de 1313 els seus quatre cònsols i dotze caps de casa juraren fidelitat, a Castèl-Leon, a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II
Pontaut
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria de la Vall d’Aran, vora la Garona, al límit dels municipis de Bausén i de Canejan.
Arres de Jos
© Fototeca.cat
Barri
El més baix dels dos barris en què es troba dividit el poble d’ Arres
(1 267 m alt.), damunt la riba dreta de la Garona (Vall d’Aran).
Aquest nucli és la seu del comú Església romànica de Sant Fabian
Arròs
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Viella (Vall d’Aran), situat a 956 m d’altitud, al peu del serrat d’Arròs, límit oriental de la ribera de Varradòs, damunt la riba dreta de la Garona.
Pertanyia al terçó de Marcatòsa L’ésglésia parroquial de Santa Eulàlia és gòtica de transició reformada, però, posteriorment i té el campanar de torre octogonal Entre els edificis del poble, destaca la casa d’Ademar, construïda el 1820, i, als afores, la capella del Pilar Del pont d’Arròs Et Pònt d’Arròs, damunt el riu de Varradòs l’antiga vall d’Arròs parteix el camí que comunica aquest poble amb la carretera general Fins el 1970 fou, juntament amb Vila, municipi independent amb el nom d’Arròs i Vila Tenia categoria de vila Arós el 1278, amb cònsols propis que assistien als Consells…
cometa de Montoliu
© Fototeca.cat
Vall del municipi de Salardú (Vall d’Aran), tributària de l’Unhòla per l’esquerra, la qual es forma al vessant meridional del port d’Urets (2 512 m alt.), obert entre el tuc de Mauberme i el tuc d’Er Òme
(2 703 m alt.), a la línia de crestes que separa la conca de la Garona de les de Coserans i de l Noguera Pallaresa.
A la capçalera, a 2 360 m d’altitud, hi ha l' estany de Montoliu
aranès
Lingüística i sociolingüística
Varietat del gascó parlada a la Vall d’Aran.
Aspectes lingüístics L’aranès és una varietat de gascó comengès caracteritzada per una evolució lingüística condicionada per la separació política de la resta de l’occità Comparteix amb el gascó els trets d’evolució fonètica més característics el pas de f llatina a h, amb eventual desaparició completa posterior filiu > hilh -fill la caiguda de n llatina intervocàlica farina > haria l’aparició d’una a davant de r inicial rota > arròda -roda l’evolució de ll llatina a t o tš –so de tx –, segons les paraules i els indrets, quan esdevingué final, i a r quan restà en posició…
baronia de Lés
© Fototeca.cat
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Lés (Vall d’Aran) que el 1478 fou concedida a Benet Marco i Sapera.
Passà als Cao de Benòs, i fou confirmada i reconeguda com a títol del regne el 1742 a Francesc Cao de Benòs i de Peguilhan