Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal d’Arbeca, de 58,29 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb el Pla d’Urgell i l’Urgell, al sector regat pel canal d’Urgell Limita amb els termes urgellesos de Maldà E i Belianes NE, amb els del Pla d’Urgell de Vilanova de Bellpuig NE i Miralcamp N i amb els garriguencs de Puiggròs W, les Borges Blanques W, la Floresta SW i els Omellons SE El canal d’Urgell travessa el territori en diagonal N-SW i la plana que queda al NW forma part del paisatge típicament urgellès, amb les terres de regadiu cobertes d’arbres fruiters i…

Passà als vescomtes de Cardona al principi del s XIII i a la fi d’aquest mateix segle fou venuda als Erill Al s XIII passà als Anglesola i al XIV als Cornells i als Pallars El 1388 Jaume Roger de Pallars, baró de Mataplana, la vengué al primer comte de Cardona A la fi del s XVII, la baronia d’Arbeca passà, juntament amb el ducat de Cardona, a la casa ducal castellana de Medinaceli

El castell d’Arbeca era situat al capdamunt del petit turó que domina el poble, a l’extrem sud-est de la comarca Encara en resten alguns vestigis tardans No es té cap referència sobre el castell d’Arbeca fins força temps després de la caiguda de Lleida el 1149 Berenguer de Torroja, conseller de Ramon Berenguer IV, va obtenir la senyoria del lloc el 1156, probablement per cessió del mateix comte de Barcelona, però el primer esment del castell no apareix fins al testament de Guillem de Roca de 1225 L’any 1218 foren estipulats els capítols matrimonials d’Agnès de Torroja, que havia de contraure…

La parròquia d’Arbeca va dependre en un primer moment del bisbat de Vic, com moltes altres parròquies de la rodalia Ho proven dues llistes de parròquies del bisbat de Vic del final del segle XI i la primera meitat del segle XII, on consta Arbecha Fou reclamada per l’arquebisbe Bernat Tort i s’integrà a l’arxidiòcesi de Tarragona entre els anys 1146 i 1154 El 1177 apareix, entre els signants d’un document, Berenguer, sacerdot d’Arbeca L’any 1225 Guillem de Roca féu testament i donà al seu fill Ponç diverses rendes per fer que un prevere cantés missa per a la salvació…

Situació Vista general d’aquesta necròpoli, situada a la partida dita dels Obacs ECSA-JI Rodríguez Aquesta necròpoli es troba al sud-oest del poble d’Arbeca, en un aflorament rocós de gres, molt aprofitat com a pedrera, al mig de la partida dita dels Obacs Mapa 33-15 389 Situació 31TCG258008 Per a arribar-hi cal seguir el camí que des d’Arbeca voreja el marge esquerre del canal d’Urgell A uns 600 m de la carretera C-233, que mena a les Borges Blanques, hi ha, a l’esquerra, actualment envoltat de camps de conreu d’oliveres, l’aflorament rocós on hom pot veure la…

Els vestigis d’aquesta fortificació són en un tossal allargassat situat al nord-oest d’Arbeca, al costat de la capella de Sant Miquel El lloc, on hi hagué un vilatge, apareix citat per primera vegada el 1193, amb el nom de les Borgetes de Çalena, quan Ramon de Torroja autoritzà a Guillem Company l’establiment d’un forn, en canvi, de donar-li la tercera part dels guanys J M Sans considera que el poble devia desaparèixer amb la Pesta Negra de mitjan segle XIV, ja que en els censos i fogatjaments posteriors al 1348 ja no se cita aquesta població De l’antic poble de les Borgetes no s’aprecia res…

Promoguda per l’Ajuntament, té lloc, habitualment, el diumenge més proper a Santa Caterina, el 25 de novembre Nasqué com una activitat dinamitzadora de la centenària Fira de Santa Caterina, justificada pel fort arrelament que la caça menor amb gos té a la població S’hi fa una mostra de gossos de caça, de tipus local, una mostra de taxidèrmia cinegètica, parades d’utillatge per a caçar i per als gossos, i una mostra d’animals cinegètics vius, entre d’altres És visitada per unes 10000 persones

Vida i obra Beneficiat de l’església d’Arbeca i doctor en teologia Escriví la Comèdia de la Mare de Déu de les Sogues 1743, editada el 1996, en tres jornades i una lloa introductòria, sobre la troballa miraculosa de la imatge de la Verge d’aquest santuari Bibliografia Miró i Baldrich, R 1996 Vegeu bibliografia

Amb els anys i les successives excavacions ha esdevingut un dels més importants de la primera edat del ferro europeu i de la cultura ibèrica peninsular Identificat l’any 1974 per l’arqueòleg Emili Junyent, les excavacions començaren el 1985, a càrrec el Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida, i posteriorment ha rebut el suport dels departaments de Cultura i Treball de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida Institut d’Estudis Ilerdencs, l’Ajuntament d’Arbeca i els ministeris de Cultura i Foment Aspecte del poblat ibèric dels Vilars © CIC-Moià…