Resultats de la cerca

Llicenciat en lletres a la Universitat d’Alger, s’especialitzà en l’obra i el pensament de Ramon Llull Durant els anys cinquanta i seixanta publicà diversos estudis sobre els aspectes africans de la vida i l’obra de Llull Es doctorà a la Universitat de la Sorbona el 1963 amb una tesi sobre la filosofia lulliana, publicada amb el títol Raymond Llulle, philosophe de l’action 1964 traducció catalana del 1968 Posteriorment publicà nombrosos treballs sobre diversos aspectes del pensament lullià, i dugué a terme algunes traduccions i edicions de versions franceses medievals d’obres del beat Le…

Membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME Ha obert més de 415 vies d’escalada, més de la meitat sobre les parets de conglomerat de Montserrat, el Solsonès, els ports de Beseit i Riglos, a Osca, i la resta als Pirineus, el Montsec i altres muntanyes de l’Estat Collaborà com a articulista i dibuixant en la revista de muntanya Extrem 1981-96 i habitualment ho fa en revistes especialitzades com ara Muntanya , Vèrtex i Desnivel Les seves ressenyes d’escalada illustren nombrosos llibres i guies d’escalada i és coautor de Collegats Guia d’escalada 2010 L'any 2019 publica Terapia vertical , on…

Pare de Joaquim i d’ Elena Blume i avi d’ Anna Elena Sánchez i Blume , tots tres campions d’Espanya de gimnàstica, fou el precursor d’aquesta nissaga de gimnastes El 1921 s’establí a Barcelona El 1942 obrí el Gimnàs Blume al carrer de Pàdua, club del qual sorgiren diversos campions d’aquest esport El 1958 fou el primer director tècnic de la secció de gimnàstica del Futbol Club Barcelona Dirigí el seu gimnàs fins el 1966, quan cedí la gestió al seu gendre Josep Maria Sánchez Martínez, en aquells moments president de la Federació Catalana de Gimnàstica, tot i que en continuà coordinant la part…

Fou campió d’Espanya de 100 m 1958, 1961 i 200 m 1959, 1961, i de Catalunya de 100 m 1959, 1961 i 200 m 1959 Establí el rècord d’Espanya de 100 m 1958, 1959, 4 × 100 m 1956 i 4 × 200 m 1956 Fou catorze vegades internacional amb la selecció espanyola

Fill de Nicolas Couperin i parent de François Couperin el Gran , el 1752 contragué matrimoni amb Elisabeth-Antoinette Blanchet, filla d’un famós constructor de clavicèmbals D’aquesta unió tingué quatre fills, dels quals Pierre-Louis, Gervais-François i Antoinette-Victoire es dedicaren a la música El 1748 succeí el seu pare com a organista de Saint-Gervais, i posteriorment ho fou també de la Sainte Chapelle 1760 i Notre-Dame El 1780 entrà al servei reial com a organista del rei Amb la família i els deixebles actuà corporativament, assegurant, així, les funcions en molts dels llocs de treball…

Jugava de davanter i formà part del Futbol Club Barcelona 1919-23 Després, jugà una temporada amb el Júpiter, i la temporada 1924-25, amb l’equip reserva del Barça Amb el primer equip blaugrana disputà 67 partits i marcà 13 gols Fou dues vegades campió de Copa 1920, 1922 i tres del Campionat de Catalunya 1920, 1921, 1922 Com a jugador de billar es proclamà campió del món en l’especialitat de fantasia 1932

Amb l’equip del Club Natació Barcelona fou onze vegades campió d’Espanya de primera categoria 1953-60, 1962, 1963, 1964 i intervingué en la primera Copa d’Europa que disputà el seu club 1964 Amb tan sols quinze anys debutà amb la selecció espanyola 1953, amb la qual participà en els Campionats d’Europa 1954, 1958 i els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 Comptabilitzà 64 partits internacionals Com a nedador fou campió de Catalunya dels 1500 m lliure 1956 El 1962 la federació espanyola li concedí la placa d’honor

S’inicià a divuit anys amb el Futbol Club Barcelona, on jugà fins els anys vuitanta En el seu primer any aconseguí el subcampionat de Lliga Disputà un partit amb la selecció catalana Un cop retirat, seguí vinculat uns quants anys al FC Barcelona, on feu d’entrenador dels equips de cadets i juvenils

Milità a les files del Club Esportiu Mediterrani 1950-75, del qual fou entrenador Obtingué dues vegades el Campionat de Catalunya en 200 m braça 1953, 1956 En waterpolo formà part d’un equip que pujà a primera divisió el 1960 i del qual acabà essent-ne l’entrenador 1967-70 Posteriorment, fou membre de la junta directiva de l’entitat 1971-75

Professor a la Sorbona i al Collège de France, director de la Revue philosophique i més teòric que no pas home de laboratori, és considerat tanmateix com a iniciador de la psicologia positivista i experimental francesa Rebutjà tota metafísica i se centrà en l’estudi de la psicologia patològica Obres Les maladies de la memoire 1881, Les maladies de la volonté 1883, Les maladies de la personnalité 1885 i Essais sur la passion 1907