Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Artaxerxes III
Història
Emperador persa (358-338 aC).
Assassinà els seus germans a la mort del seu pare, Artaxerxes II, i es coronà rei Reconquerí Egipte, perdut en temps del seu pare Filip de Macedònia hi negocià, i també ho feren els atenesos, moguts per Demòstenes, per por dels macedonis Morí emmetzinat, i amb ell l’imperi Persa aquemènida inicià la davallada final
Artaxerxes II
Història
Emperador de Pèrsia (404-358 aC), fill de Darios II i Parísatis, i germà de Cir el Jove, que s’alçà contra ell i portà un exèrcit de mercenaris grecs fins a Babilònia, on fou derrotat i on morí, mentre els grecs, comandats per Xenofont, fugien vers la mar Negra, segons conta l’ Anàbasi
.
Amb una política hàbil, arribà a dominar altra vegada les ciutats de la Jònia, contra Agesilau d’Esparta que les defensava, i proclamà l’anomenada pau del Rei o d’Antàlcides Egipte se separà del poder reial
Artaxerxes I
Història
Emperador persa (464-424 aC).
S'apoderà del tron aprofitant l’anarquia després de la mort del seu pare Xerxes I, i s’imposà contra el seu germà Histaspes Intervingué en les discòrdies gregues contra Atenes, ajudant Esparta, però la pau de Cimó 449 girà totes dues contra Pèrsia
Antàlcides
Història
Ambaixador espartà.
Al servei del rei persa Artaxerxes II negocià l’anomenada pau d’Antàlcides o del Rei 387 aC per la qual Artaxerxes es convertia en àrbitre dels afers greus, dissolia les lligues entre les ciutats i recobrava el poder sobre Jònia Aquesta pau significà la fi de les illusions espartanes i ateneses d’un domini hellènic i de l’emancipació de Pèrsia
Tissafernes
Història
Militar
General persa.
Sàtrapa de la Lídia i la Cària 413, fou substituït per Cir II de Pèrsia 407 Durant la rebellió d’aquest contra el seu germà, ajudà Artaxerxes II a la batalla de Cunaxa tornà novament com a sàtrapa de la Lídia En la guerra entre Pèrsia i Esparta, fou vençut prop de Sardes per Agesilau 395 destituït per traïdor, fou dut a Colosses i executat pel sàtrapa Titraustes per ordre d’Artaxerxes
Xerxes II de Pèrsia
Història
Rei de Pèrsia (425-424 aC).
Fill d’Artaxerxes I, regnà solament quaranta-cinc dies, car fou assassinat per Sogdià
Bessos
Història
Sàtrapa de Bactriana que s’emparà del rei persa Darios III després de la desfeta davant Alexandre el Gran.
Bessos féu assassinar el rei persa i es proclamà emperador de l’Iran amb el nom d’Artaxerxes IV Fou vençut i mort per Alexandre 329 aC
Càl·lies
Història
Política
Polític atenès de família noble.
En 449-448 aC tractà amb Artaxerxes a Susa l’anomenada pau de Càllies , per la qual Atenes es comprometia a no intervenir contra Pèrsia i els seus aliats, i Pèrsia reconeixia la lliga de Delfos En 447-446 aC negocià amb Esparta l’anomenada pau dels Trenta Anys
Naqsh-i-Rustam
Localitat
Localitat de l’Iran, a uns 15 km de l’antiga Persèpolis, on hi ha les tombes dels reis perses aquemènides (s V aC).
Són excavades a la roca i consten de diverses cambres Hi foren enterrats els reis Darios I, II i III, Xerxes i Artaxerxes I, II i III Entre els relleus més importants hi ha la representació, d’època sassànida 241-272, de Sapor I, que rep l’emperador romà Valerià, fet presoner
Darios III de Pèrsia
Història
Rei de Pèrsia (336-331 aC).
Fou elevat al tron per l’eunuc Bagoas, el qual havia assassinat abans Artaxerxes III Dissortadament per a ell, s’hagué d’afrontar a Alexandre el Gran, que el derrotà, de primer a Grànic 334, després a Issos 333 i, finalment, a Gaugamela o Arbela 331 Fugí a la Bactriana, on els sàtrapes Bessos i Barsaentes l’assassinaren