Resultats de la cerca

La seva capital s’establí a Durocortorum Remorum Reims S'estenia entre el Sena i el Saona, d’una part, i el Rin fins a Suïssa, de l’altra, i era ocupada per les tribus belgues, bé que, dins els seus límits, s’hi agregaren altres poblacions sèquans, lugons, helvecis, etc Quan August dividí administrativament la Gàllia, la Bèlgica passà a ésser-ne una de les quatre províncies la Gàllia Bèlgica Constantí la dividí en dues províncies, una amb l’antiga capital l’actual Reims, i una altra amb capital a Augusta Treverorum Trèveris

Dominada successivament pels romans i pels francs, a la partició de l’imperi Carolingi 843 fou atribuïda a Lluís el Germànic Des del s XI constituí un comtat, després ducat, que el 1288 s’incorporà al ducat de Brabant Per la pau de Westfàlia 1648, les Províncies Unides obtingueren la part oriental del Limburg, mentre que l’occidental romania en poder dels Àustria hispànics Durant el s XIX Bèlgica reclamà el Limburg neerlandès, al qual renuncià el 1939

Neix a l’altiplà de Langres França, i corre cap al N encaixat en les calcàries que formen l’extrem oriental de la conca de París Côtes de la Meuse, entre la Xampanya i la Lorena Passa per Verdun, Sedan i Mézières, i, ja a Bèlgica, travessa el massís hercinià de les Ardenes tallant el rocam en profunds congosts i formant alhora una vall sinuosa A Namur rep el seu afluent principal, el Sambre, i flueix cap al NE mentre recorre la principal conca carbonífera de Bèlgica, i, a Maastricht, on comença el seu sector fronterer, es converteix en un riu de plana i s’endinsa als…

Creada l’any 17 dC per Tiberi, comprenia el territori entre la província de Bèlgica, el Rin fins a Rigomagus, la Rètia, el llac Lemanus i la província Lugdunensis La capital era Mogontiacum Magúncia

Creada l’any 17 dC per Tiberi, comprenia el territori entre la vora esquerra del baix Rin, al nord de la Germània Superior, i la província de Bèlgica La capital era Colonia Agrippina Colònia

És situada vora el Sambre i prop de la frontera amb Bèlgica Centre d’una aglomeració industrial, amb fargues i manufactures metallúrgiques i tèxtils, fou reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, i conserva una part de les muralles fetes bastir per Vauban

A l’època romana formà part de la Belgica Secunda i, després, del regne franc de Nèustria Erigit en comtat al s IX, passà a la casa de Ponthieu, i, per casament o per compra, a diverses cases Pres el 1422 per Felip el Bo, duc de Borgonya, fou incorporat el 1478 per Lluís XI a la corona francesa Formava part, a la vetlla de la Revolució, de la governació de Picardia

Neix a Bèlgica, a l’extrem occidental de les Ardenes, i entra a França abans d’Hirson, on rep el Gland A Compiègne rep l’Aisne per l’esquerra i desguassa al Sena aigua avall de Pontoise, a l’W de París Té un cabal mitjà de 95 m 3 /s i un cabal màxim de 700 m 3 /s és navegable gran part del seu curs El canal de Crozat o del Nord l’uneix al Somme