Resultats de la cerca

Llicenciat en ciències econòmiques 1994 i doctor en relacions internacionals per la Universitat Autònoma de Barcelona 2002, on ha estat professor d’aquesta matèria 1994-95 i 1996-2002 Investigador sobre pau i desarmament al Centre UNESCO per a Catalunya 1994-98 i coordinador de campanyes de desarmament i prevenció de conflictes armats a Intermón-Oxfam 1998-99, d’octubre del 1995 fins a l’agost del 1996 fou l’ajudant principal del representant de la UNESCO a BòsniaiHercegovinai…

Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a les universitats Victoria de Manchester, Osgoode Hall Law School de Toronto, Kingston de Londres i Laval de Mont-real Fou professora de dret constitucional a la Universitat de Girona Militant de les Joventuts Socialistes des del 1989 i membre del Partit dels Socialistes de Catalunya des del 1994, l’any 2000 passà a formar part de la comissió executiva Elegida regidora de la seva ciutat, del 1999 al 2003 en fou primera tinenta d’alcalde i, des d’aquest darrer any, novament regidora Fou…

Fill d’un líder partisà que morí en l’assalt al domicili del cap ústaixa  Ante Pavelić L’any 1965 es graduà a l’acadèmia militar de l’antiga Iugoslàvia socialista, i ascendí en l’escalafó fins a ser nomenat major general de l’exèrcit federal l’octubre del 1991 Durant el desmembrament de l’Estat iugoslau, combaté contra els secessionistes croats en la disputa per emparar-se de la costa dàlmata, operació que finalment fracassà Promogut a tinent coronel general l’any següent, en declarar-se la independència de BòsniaiHercegovina  l’abril del…

Es graduà en dret a la Universitat de Sarajevo, i molt aviat es consagrà a la defensa dels drets de la comunitat musulmana a l’antiga República Federal Socialista de Iugoslàvia Fou empresonat l’any 1945 i entre el 1983 i el 1988, a causa de la seva oposició al règim comunista de Tito Fundador del Partit d’Acció Democràtica SDA el 1988, aconseguí la presidència de Bòsnia al capdavant d’aquesta formació el 1990, després de les eleccions multipartidistes L’any següent declarà la independència de Bòsniai…

Graduat a Líbia en àrab i estudis islàmics, i doctorat amb una tesi sobre les relacions americanoalbaneses, ha estat professor d’àrab a la Universitat de Pristina i d’història a la de Sarajevo, i professor visitant a les universitats de Cornell, Harvard, Maryland EUA i al Royal Institute for International Relations de Londres, entre altres Fou ministre d’afers estrangers 1991-93 i posteriorment primer ministre 1993-96 de l’autoproclamat estat independent de BòsniaiHercegovina…

Comte de Lexa von Aehrenthal Fou ambaixador a Sant Petersburg 1899-1906 i ministre de la casa imperial i d’afers estrangers 1906-12 El 1908 dugué a terme l’annexió de BòsniaiHercegovina Practicà una política d’aliances per tal de consolidar el prestigi de la monarquia

Secretari polític del Partit Moderat des del 1973, en fou president del 1986 al 1999 Cap de l’oposició, fou primer ministre a guanyar els conservadors les eleccions del 1990 Des d’aquest càrrec, negocià l’entrada de Suècia a la Unió Europea Derrotat pels socialdemòcrates en les eleccions legislatives del 1994, del 1996 al 1997 fou representant de la UE al conflicte de Bòsnia-Hercegovinai el 1999 fou nomenat enviat especial del secretari general de l’ONU als Balcans Forma part del consell assessor del Center for European Reform Londres i de…

Fou alumne de l’Acadèmia Militar Superior de Belgrad i de la de Zagreb Durant la Segona Guerra Mundial s’uní als partisans de Tito, ingressà al Partit Comunista i arribà a general de l’exèrcit iugoslau El 1961 passà a dirigir l’Institut dels Treballadors de Croàcia Fou catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Zagreb del 1963 al 1967, que fou privat de tots els càrrecs i empresonat 1972 i 1982 pel seu ideari nacionalista Fundador 1989 i líder indiscutit del partit Unió Democràtica de Croàcia, fou elegit president…

Estudià ciències empresarials a la Universitat de Nyenrode El 1961 s’afilià a la Federació dels Sindicats dels Països Baixos, que presidí en 1973-85 El 1986 fou nomenat president del Partit Laborista, pel qual fou diputat al parlament 1986-89 i 1994-98 Viceprimer ministre i ministre de Finances en el governs de coalició amb els democratacristians amb Ruud Lubbers  com a primer ministre 1989-94, el 1994 esdevingué cap d’un govern de coalició amb els conservadors i els liberals, el primer des del 1908 que no incloïa els democratacristians, coalició que…

El 1960 es traslladà a Sarajevo, on freqüentà els cercles literaris, publicà un recull de poesia i fou influït pel nacionalisme serbi de Dobrica Ćosić El 1971 es llicencià en medicina El 1983 fou designat psicòleg de la selecció de futbol de l’antiga Iugoslàvia Estret collaborador de Slobodan Milošević , el 1990 s’integrà al Partit Democràtic Serbi SDS, partit que, davant les creixents reivindicacions de bosnians i eslovens, advocava per la Gran Sèrbia , i del qual esdevingué president En crear-se l’estat independent de Bòsniai…