Resultats de la cerca

Es graduà en dret a la Universitat de Sarajevo, i molt aviat es consagrà a la defensa dels drets de la comunitat musulmana a l’antiga República Federal Socialista de Iugoslàvia Fou empresonat l’any 1945 i entre el 1983 i el 1988, a causa de la seva oposició al règim comunista de Tito Fundador del Partit d’Acció Democràtica SDA el 1988, aconseguí la presidència de Bòsnia al capdavant d’aquesta formació el 1990, després de les eleccions multipartidistes L’any següent declarà la independència de Bòsnia i Hercegovina Arran de l’esclat de la guerra civil 1992, tot i la…

Graduat a Líbia en àrab i estudis islàmics, i doctorat amb una tesi sobre les relacions americanoalbaneses, ha estat professor d’àrab a la Universitat de Pristina i d’història a la de Sarajevo, i professor visitant a les universitats de Cornell, Harvard, Maryland EUA i al Royal Institute for International Relations de Londres, entre altres Fou ministre d’afers estrangers 1991-93 i posteriorment primer ministre 1993-96 de l’autoproclamat estat independent de Bòsnia i Hercegovina Durant la guerra que seguí a la proclamació de la independència 1991-95 fou un partidari decidit de l’…

Fill d’un líder partisà que morí en l’assalt al domicili del cap ústaixa  Ante Pavelić L’any 1965 es graduà a l’acadèmia militar de l’antiga Iugoslàvia socialista, i ascendí en l’escalafó fins a ser nomenat major general de l’exèrcit federal l’octubre del 1991 Durant el desmembrament de l’Estat iugoslau, combaté contra els secessionistes croats en la disputa per emparar-se de la costa dàlmata, operació que finalment fracassà Promogut a tinent coronel general l’any següent, en declarar-se la independència de Bòsnia i Hercegovina  l’abril del 1992 sotmeté la seva capital, Sarajevo…

Estudià filosofia a la Universitat de Belgrad i es doctorà a Alemanya posteriorment exercí com a professor a la Universitat de Novi Sad El 1989 cofundà el Partit Demòcrata, que presidí des del 1994 Inicialment proper a l’ultranacionalisme serbi, se'n distancià gradualment El 1997 fou elegit alcalde de Belgrad Fou un dels líders de la coalició DOS que el 2000 aconseguí fer caure Slovodan Milošević Primer ministre de Sèrbia des d’aquest any, intentà combatre les màfies i treure el país de l’aïllament internacional S'enfrontà amb el president Koštunica per l’extradició de Milošević, la qual…

Comte de Lexa von Aehrenthal Fou ambaixador a Sant Petersburg 1899-1906 i ministre de la casa imperial i d’afers estrangers 1906-12 El 1908 dugué a terme l’annexió de Bòsnia i Hercegovina Practicà una política d’aliances per tal de consolidar el prestigi de la monarquia

El 1960 es traslladà a Sarajevo, on freqüentà els cercles literaris, publicà un recull de poesia i fou influït pel nacionalisme serbi de Dobrica Ćosić El 1971 es llicencià en medicina El 1983 fou designat psicòleg de la selecció de futbol de l’antiga Iugoslàvia Estret collaborador de Slobodan Milošević , el 1990 s’integrà al Partit Democràtic Serbi SDS, partit que, davant les creixents reivindicacions de bosnians i eslovens, advocava per la Gran Sèrbia , i del qual esdevingué president En crear-se l’estat independent de Bòsnia i Hercegovina 1992, fou nomenat president de l’…

Diputat al Parlament federal belga pel partit socialista flamenc des del 1970 i ministre d’educació 1972, economia 1973-74 i comerç 1977-81 i novament economia 1988-92, dirigí la reconversió industrial més important que ha viscut Bèlgica El 1992 fou nomenat ministre d’afers estrangers i president del Partit dels Socialistes Europeus, a la Haia Fou vicepresident de W Martens i M Eyskens 1992-94 Secretari general de l’OTAN des del mes d’octubre del 1994, durant el seu mandat afrontà la integració dels antics membres del Pacte de Varsòvia i la guerra de Bòsnia A l’octubre del 1995…

Secretari polític del Partit Moderat des del 1973, en fou president del 1986 al 1999 Cap de l’oposició, fou primer ministre a guanyar els conservadors les eleccions del 1990 Des d’aquest càrrec, negocià l’entrada de Suècia a la Unió Europea Derrotat pels socialdemòcrates en les eleccions legislatives del 1994, del 1996 al 1997 fou representant de la UE al conflicte de Bòsnia-Hercegovina i el 1999 fou nomenat enviat especial del secretari general de l’ONU als Balcans Forma part del consell assessor del Center for European Reform Londres i de l’Institut Aspen d’Itàlia Consultor…

Fou alumne de l’Acadèmia Militar Superior de Belgrad i de la de Zagreb Durant la Segona Guerra Mundial s’uní als partisans de Tito, ingressà al Partit Comunista i arribà a general de l’exèrcit iugoslau El 1961 passà a dirigir l’Institut dels Treballadors de Croàcia Fou catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Zagreb del 1963 al 1967, que fou privat de tots els càrrecs i empresonat 1972 i 1982 pel seu ideari nacionalista Fundador 1989 i líder indiscutit del partit Unió Democràtica de Croàcia, fou elegit president de Croàcia el 1990, any que en declarà la independència Reelegit…

Estudià ciències empresarials a la Universitat de Nyenrode El 1961 s’afilià a la Federació dels Sindicats dels Països Baixos, que presidí en 1973-85 El 1986 fou nomenat president del Partit Laborista, pel qual fou diputat al parlament 1986-89 i 1994-98 Viceprimer ministre i ministre de Finances en el governs de coalició amb els democratacristians amb Ruud Lubbers  com a primer ministre 1989-94, el 1994 esdevingué cap d’un govern de coalició amb els conservadors i els liberals, el primer des del 1908 que no incloïa els democratacristians, coalició que revalidà per a un segon mandat 1998-2002…