Resultats de la cerca

Deixeble de Rafael Masó i de Joan Baixas S'establí el 1906 a París, on es dedicà al retrat i esdevingué un conegut cartellista De nou a Catalunya 1941, féu algunes exposicions Obrí a Llagostera un museu privat de la seva obra, que conté també, entre d’altres, diverses obres de Modigliani —que sembla que fou amic seu—, l’autenticitat de les quals ha estat objecte de polèmiques

Deixeble de Melcior Domenge, de l’Acadèmia Baixas de Barcelona i de Llotja, on ensenyà des del 1929 Installat més tard a Olot, fou professor de l’Escola de Belles Arts, que dirigí del 1951 al 1969 durant la seva direcció concedí molta importància a la formació tècnica, creà l’aula de ceràmica i revitalitzà la de gravat Publicà un tractat de perspectiva Com a creador, bàsicament figurista, es caracteritza per un pulcre tecnicisme

Deixeble de l’Acadèmia Baixas, s’acredità inicialment com a aquarellista 1947-48 Després es decantà cap a la pintura a l’oli, en la qual aconseguí de destacar com a paisatgista Influït per Rafael Benet i Ramon Rogent, pertangué al grup de la Sala Parés , on exposà per primer cop l’any 1964, i el 1971 individualment El 1981 li fou atorgat el premi de dibuix Ynglada-Guillot Exposà a l’Estat espanyol, a França i a l’Amèrica Llatina

Format a l’Acadèmia Baixas i a Llotja Exposà sovint a Barcelona Conreà el cartellisme cinematogràfic per a la Metro Goldwin Mayer Participà en nombroses exposicions collectives i obtingué el premi d’honor de l’Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona el 1944 amb El palco de la Celestina Excellent tècnic, fou catedràtic de colorit i composició a l’Escola de Belles Arts de Barcelona des del 1943, i un dels més conspicus representants de la pintura acadèmica catalana

Ingressà a la congregació de Sant Maur, a Tolosa de Llenguadoc 1764 El 1771 passà a París, on collaborà amb François Clément en la continuació del Recueil des Historiens de France El 1796 l’Institut de France li encarregà la prossecució de la tasca, interrompuda per la Revolució Francesa Elegit membre de l’Institut de France el 1805, collaborà també a la Histoire littéraire de la France El 1826 fundà escoles públiques per a infants a Baixàs i a Pià, al Rosselló, amb la condició que hi fos obligatòria la llengua francesa

Estudià dibuix i pintura a l’Acadèmia Baixas i a Llotja Prengué part als Salons d’Octubre i als de Maig, de Barcelona Pintor intimista, de gammes subtils i harmòniques, es dedicà també a gravar pedres a la manera del baix relleu i a realitzar ornaments per a l’arquitectura Exposà als Instituts Britànic i Francès de Barcelona, a l’Hospitalet de Llobregat, Reus, la Selva de Mar, etc Com a crític d’art collaborà en Revista Europa , a Canigó i a Batik Fou membre d’honor de l’Associació Catalana de Crítics d’Art

Conegut per Yagocésar Fou deixeble de Francesc d’AGalí i de l’Acadèmia Baixas de Barcelona Es presentà individualment el 1916 a Barcelona i hi participà en diverses exposicions, com també a París, a la Biennal de Venècia del 1924, etc Pintor d’un simbolisme literari i casticista, publicà en castellà contes, novelles i poemes i estrenà comèdies i drames amb certa influència valleinclanesca Crític d’art a La Esfera , El Noticiero Universal , etc , publicà Sabor y pintura 1943, semblances d’artistes catalans del vuit-cents Emprà el pseudònim de Fray Galán

Format a l’acadèmia Baixas de Barcelona Publicà sobretot dibuixos humorístics a Charlot , Virolet , La Mainada , Plançons , En Patufet , L’Esquitx , TBO , etc Fou collaborador de les editorials Muntañola i Seix i Barral Fou un dels pioners dels dibuixos animats en el camp publicitari Durant la guerra civil de 1936-39 collaborà a Flechas i Pelayos i creà, amb Baldrich, la revista Mujer , que ell mateix tractà d’establir a Buenos Aires 1941-45 Hom l’ha comparat amb Junceda pel seu estil Ha publicat el text teòric Análisis de la comicidad

Format a Barcelona, a l’escola de Llotja i a l’Acadèmia Baixas, collaborà en un gran nombre de revistes, entre les quals Forma i La Illustració Catalana , l’alemanya Jugend i la francesa Le Rire Mentre residí a París formà grup amb Cappiello, Sem i Steinlen El seu estil, que subordina la forma al color, càlid al principi i de gammes fredes —blaus, violetes i verds— en la maduresa, té punts de contacte amb el de Gosé i el d’Anglada i Camarasa La seva temàtica se centra en l’element femení