Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
constel·lació
Astronomia
Cadascuna de les 88 zones en què hom divideix l’esfera celeste (planisferi celeste).
Procedeixen de les agrupacions d’estels que foren imaginades a l’antiguitat, bé que actualment la zonificació acceptada internacionalment és un conveni Les constellacions foren imaginades en l’antiguitat per tal d’aconseguir una orientació dins els nombrosos conjunts d’estels en el firmament i per tal d’identificar els diversos aspectes totals i parcials del cel, que permetien de conèixer amb exactitud les diverses èpoques de l’any temps de pluges, sembra, crescuda dels rius, etc Cadascuna d’aquestes agrupacions fou batejada amb un nom, i foren composts dibuixos on coincidia l’esquema de l’…
combustió
Física
Química
Reacció d’oxidació que és acompanyada de despreniment de llum i calor, amb flama (combustió viva) o sense (combustió lenta).
En aquest darrer cas no hi ha emissió apreciable de llum ni de calor Ja els grecs havien considerat la combustió com un procés de desintegració en el qual el combustible perd els elements ignis Per a Aristòtil, consistia en la separació del foc del cos que es cremava Aquesta interpretació durà fins l’any 1630, que Jean Rey féu notar l’augment de pes experimentat pel plom o l’estany calcinats en un vas obert L’any 1674, Mayow destrià en l’aire una matèria idònia i una altra d’impròpia per a mantenir les combustions Tot i que aquestes experiències assenyalaren el camí cap a una correcta…
Guillem López i Casasnovas
Economia
Economista.
Llicenciat en ciències econòmiques 1978 i en dret 1979 per la Universitat de Barcelona , es doctorà en economia a la Universitat de York Gran Bretanya l’any 1984 Fins a l’any 1991 desenvolupà la seva carrera acadèmica i docent a la Universitat de Barcelona, d’on el 1987 fou nomenat professor titular Posteriorment passà a la Universitat Pompeu Fabra , d’on és catedràtic des del 1992 i de la qual en el període 1994-97 fou vicerector i degà de la Facultat d’Economia i Relacions Internacionals Ha estat professor titular d’hisenda pública de la Universitat de Barcelona i visiting scholar a l’…
cavaller
Física
Petit fil metàl·lic, en forma de V o U i que pot tenir diversos pesos, que és col·locat al llarg de la part superior del canastró d’una balança de precisió i permet així d’augmentar-ne la sensibilitat.
També és anomenat reiter
termobalança
Química
Aparell consistent en una balança monoplat de precisió dotada d’un sistema per a l’escalfament de la mostra que hom pesa i que porta acoblat un enregistrador que permet la representació de la variació del pes de la mostra amb la temperatura, la qual cosa origina un termograma.
La termobalança és l’instrument bàsic per a efectuar determinacions termogravimètriques termogravimetria
plat
Plat de dutxa
Tecnologia
Oficis manuals
Nom donat a diversos objectes, peces, etc., més o menys plans, generalment de contorn circular, més o menys semblants als plats d’una vaixella, que solen formar part d’una màquina, d’un instrument, d’un aparell, etc., com el recipient que recull l’aigua d’una dutxa, els discs horitzontals d’una balança on hom posa els pesos o les matèries que vol pesar, la corona dentada que és moguda pels pedals d’una bicicleta, la peça de planxa que en una roda d’automòbil tapa les femelles de fixació, els recipients plans en els quals bombolleja la fase ascendent al si de la fase descendent de les columnes de plats amb casquets de bombolleig, les dues peces mecanitzades que en els acoblaments fixos de plats són empernades entre elles, etc.
electricitat
Electrònica i informàtica
Part de la física que estudia l’electricitat.
Concepte i aplicacions de l’electricitat Hom considera que els fenòmens elèctrics són deguts a l’existència de les càrregues elèctriques , les partícules constitutives de la matèria L’explicació dels fenòmens elèctrics d’un cos radica, en definitiva, en l’estat dels seus àtoms Un àtom és en estat neutre, és a dir, no presenta activitat elèctrica, quan el nombre d’electrons càrrega negativa coincideix amb el nombre de protons càrrega positiva Experimentalment hom ha comprovat que hi ha dos tipus d’estat elèctric l’estat positiu, degut a un defecte d’electrons en els àtoms constitutius del cos…