Resultats de la cerca

El terme és molt accidentat, i l’elevació principal és la mola de Planícia 920 m alt Hi ha 332 ha de pinedes, 484 d’alzinars i 292 de garrigues amb pasturatges hivernencs Hi ha 63 ha de regadiu, que aprofita l’aigua de fonts El 1982 l’extensió de cultiu era de 319 ha, que representa un 17,8% Al secà es fan garrofers 53 ha cereals 27 ha, ametllers 21 ha, i oliveres 281 ha la vinya era antigament molt important, així com l’elaboració de vi malvasia, pàmpol rosat La propietat, força repartida, és explotada en el 70,5% per administració directa, en el 15,1% per arrendataris i en el 14,4% per…

Professor mercantil, treballà a Veneçuela 1954-63 Fou director general del Grup d’Hotels del Mediterrani i president de la patronal mallorquina ASIMA 1970-83 Senador de UCD per Mallorca 1977-79 i president regional de l’esmentat partit, el 1978 ocupà la presidència del Consell General Interinsular de les Illes Balears, l’organisme preautonòmic balear, i el 1979 la presidència del Consell de Mallorca, càrrecs que renuncià el setembre del 1982 per tal de crear un nou partit de centre autonomista, Unió Mallorquina Després d’un pacte postelectoral amb Alianza Popular, ocupà de nou, en 1983-86,…

Construïda al s XVI, té planta circular i 4 m d’alçària Es troba sobre un penya-segat i domina la costa de Tramuntana, des de sa Dragonera fins a Sòller També és anomenada sa Torreta, la talaia des Verger o del coll des Verger, de Banyalbufar i de sa Pedra de s’Ase

S’ordenà el 1952 i fou vicari d’Algaida Mallorca en 1952-59 El 1958 fundà la revista Castellitx , centrada en la història, la cultura i el folklore d’aquesta vila Des del 1982 és arxiver de la Cúria Diocesana i mestre de cerimònies de la seu mallorquina 1983 Des del 1990 dirigeix el Butlletí Oficial del Bisbat de Mallorca La seva tasca com a investigador s’ha centrat en la història eclesiàstica de Mallorca i en l’estudi de la història local d’Algaida i Banyalbufar Entre les seves obres cal destacar Fiestas cincuentenarias Banyalbufar 1964, Els rectors Amengual d’…

Estudià la carrera eclesiàstica a Palma i es doctorà en teologia a Roma Antilullista militant durant la seva joventut i home erudit, es convertí aviat en un predicador de prestigi Fou beneficiat a les esglésies parroquials de Sóller i Manacor i a la seu de Mallorca, qualificador del Sant Ofici i prior del tercer orde de Sant Domènec En castellà, publicà unes ordinacions per a aquest orde religiós 1730, alguns sermons 1730-32 i una narració en prosa i en vers relativa a les festes amb les quals els mallorquins, el 1732, celebraren la conquesta d’Orà, i deixà inèdita una Disertación histórica…

És licorós, fi i olorós Constitueix un excellent vi de postres, i hom el considera un dels millors del món L’exportació del vi a Amèrica, iniciada a Sitges al s XVIII, decaigué al XIX, per tal com hom transformava el vi en aiguardent Actualment, desapareguda pràcticament l’elaboració de Banyalbufar Mallorca Occidental, hom en continua elaborant a Sitges, amb raïm de municipis veïns Oleseta

Fou un dels qui més s’oposaren, l’any 1436, a les pretensions de Pere Descatllar i de Santa Coloma a la senyoria de Llucmajor, en compensació dels seus préstecs monetaris al rei, després de la batalla de Ponça Mobilitzà l’opinió, allegant el privilegi del 1344 que prohibia de separar del poder reial la ciutat i les viles, els delmes i altres drets El 1445 el rei li atorgà la baronia de Banyalbufar

L’hospital substitueix com a centre sanitari de referència de l’arxipèlag balear l’antic Hospital Universitari de Son Dureta, que havia funcionat durant més de 50 anys Ubicat a la zona de la finca de Son Espases, a la vora de la carretera de Valldemossa i just al costat del monestir de La Real l’emplaçament fou contestat per diversos sectors de la societat mallorquina, ha tingut un cost d’obra i installacions de 235 milions d’euros i una inversió tecnològica de 85 milions Ocupa una superfície edificada de més de 172000 m 2 i té capacitat per a 1020 llits, 26 sales d’operacions, 107 mòduls de…