Resultats de la cerca

Feu la carrera de Magisteri a Tarragona, i el 1927 es desplaçà a Ripollet Vallès Occidental com a mestre municipal, alhora que començava l’aprenentatge de les arts plàstiques Alumne d’Antoni Vila i Arrufat a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, continuà la seva formació artística a la Llotja de Barcelona Com a mestre nacional, fou destinat a Olot l’any 1934, on continuà la seva formació artística amb Josep Clarà i Martí Casadevall Fou també deixeble de Bosch Roger, Xavier Nogués i Manuel Humbert Finalitzada la Guerra Civil, escriví algun vers en català i fou jutjat i…

Presentà com a prova de passantia un aiguamans de forma clàssica, decorat profusament amb motius del més evident manierisme 1551 Poc temps després fou nomenat argenter de la reina, i es reincorporà de nou al gremi el 1587

Aprengué a Llotja amb Guitart i Lostaló Exposà per primera vegada projectes de mobiliari a l’exposició municipal del 1896 Fou president del Foment de les Arts Decoratives 1918-21

Succeí el seu germà Josep en la direcció de l’obrador barceloní d’ebenisteria, que, fundat el 1840, assolí un prestigi elevat el darrer quart de segle Fundador del Foment de les Arts Decoratives, n'exercí el càrrec de vicepresident del 1903 al 1907

Fill i deixeble de Pere Borrell del Caso En la seva obra, copiosa, sobresurten els retrats femenins i les decoracions murals de tema religiós pintades en un estil acadèmic amb tocs naturalistes

Fill de pare joier, s’inicià de molt jove en l’art de l’esmalt amb C Aguilà S’establí pel seu compte com a esmaltador a 19 anys Freqüentà el Foment de les Arts Decoratives i fou professor de l’Escola Massana durant quatre anys Dedicat exclusivament al seu propi taller, Morató, a més de la seva pròpia obra, desplegà una important activitat en reproduccions d’esmalts antics d’una gran dignitat i fidelitat als models En aquest taller, s’hi van formar una bona colla d’esmaltistes que després van seguir el seu camí independent

Anà a París a dirigir l’exhibició de les mostres d’estotgeria del seu pare a l’Exposició Universal del 1867, on tingué ocasió de relacionar-se amb d’altres joves, d’estudiar a l’escola d’arts decoratives i de viatjar repetidament per Europa El 1878 s’establí de marxant d’art amb signe de refinament Inaugurà un extens edifici fet exprés, obra de Vilaseca 1883, que era un insòlit complex politècnic s’hi treballà intensament en la realització de mobiliari de qualitat i els seus complements de cristalleria, de metallisteria i de foneria, per a les quals coses disposava d’especialistes com Rigalt…

Fill d’ Alexandre Ribó i Vall Estudià a l’Escola Superior de Bells Oficis, a l’Ateneu Polytechnicum i al taller de Ramon Rigol El 1937, com a dirigent del Sindicat de Decoradors, fou requerit per la Generalitat per a dirigir la secció d’emmascarament del servei de fortificacions i obres El 1938 s’incorporà al XII cos d’exèrcit front de l’Ebre, del qual fou cap de cartografia Internat en el camp de concentració d’Argelers, el plasmà en una sèrie d’aquarelles sarcàstiques Després de l’exili pintà els voltants del seu barri Vallcarca i feu una collecció de dibuixos de reixes de Gràcia Decorà…

Exercí professionalment com a moblista i decorador, i prosseguí els tallers d’ebenisteria del seu pare Pere Reig i Fiol Obrí botigues en llocs cèntrics on, al costat dels mobles, habilità espais per al teatre de titelles i, successivament, com a galeria d’art i per a la subhasta de llibres Fou vicepresident del FAD 1907 i de la comissió organitzadora de l’Exposició Internacional del Moble 1923 Entusiasta de l’escena, escriví l’assaig dramàtic Contrast , i fou promotor de la temporada de Teatre Líric Català 1922

Format a Llotja i, amb Gleyre, a París Notable pintor de gènere, fou un dels principals decoradors d’interiors del seu temps