Resultats de la cerca

El 1922 emigrà a França, i formà part 1923-29 dels Ballets Russos de Diaghilev, amb els quals actuà a Barcelona el 1925 hi tornà sovint, més tard, com a primer ballarí de l’Opéra de París 1940, 1944, 1951 El 1945 fundà el Nouveau Ballet de Montecarlo Autor de la coreografia de més de 200 ballets i de llibres, com La danse 1938, Giselle 1942, etc

El seu sobrenom artístic prové d’un vers de Lorca Nascut al poble del costat del poeta granadí, la seva admiració per l’escriptor ha marcat una bona part de la seva trajectòria Després de La garra y el Ángel 1997, Amargo 1999 i Poeta en Nueva York 2002, espectacle dedicat a Lorca, rebé el reconeixement amb nombrosos premis, com el Max d’arts escèniques del 2002, guardó que li ha estat atorgat quatre vegades Aquest espectacle barreja dansa flamenca amb dansa contemporània, flamenc amb blues , creació escènica i treballs videogràfics d’estètica expressionista la codirecció musical anà a càrrec…

Filla d’un comerciant grec, emprà els cognoms de la mare i els noms artístics de Carolina Otero i Bella Otero Debutà a Lisboa actuà després a Barcelona i a París des del 1889, on esdevingué cèlebre pels seus amors i per les seves danses andaluses en espectacles de varietats També cantà òpera Símbol de la Belle Époque, es retirà el 1918 i, arruïnada pel joc, s’establí a Niça

Estudià al Teatre Mariinskij de Peterburg i hi debutà el 1901 Fins el 1913 actuà en la companyia de SDiaghilev amb la qual es presentà a París el 1909 més tard formà una companyia pròpia amb la qual féu tournées per Europa i Amèrica visità Barcelona el 1930 i actuà al Liceu El seu repertori preferit era el romàntic féu creacions especialment brillants de La mort du cygne i de la Bacanal de Glazunov

Fou assessor de dansa a l’Escola de Pedagogia Musical Pare Ireneu Segarra 1978-96 i del Sac Ambulant, grup d’investigació i difusió de la dansa mediterrània 1981 Participà, també com a assessor en dansa catalana, en l’espectacle Identidades , de Salvador Távora, de la companyia La Cuadra de Sevilla 1994, i fou director del Postgrau de Dansa, Art i Cultura Popular en l’ensenyament obligatori de la Universitat Autònoma de Barcelona 1999 Entre el 1999 i el 2001 elaborà el projecte MUS-E de la Fundació Yehudi Menuhin, l'aplicació del qual també coordinà, i el pla d’estudis de dansa…

La seva dansa serpentina , que presentà el 1889, esdevingué una representació vivent de l’estètica modernista, i diversos artistes la retrataren en acció Tolouse-Lautrec, Chéret, Rodin, PRoche, Raoul Larche Actuà als EUA, a París i a Londres —on es retirà, el 1917—, i el 1902 anà a Barcelona, on Ramon Casas la retratà Identificava el seu art gairebé amb una mística Tingué com a deixebla Isadora Duncan Publicà l’autobiografia Fifteen Years of a Dancer's Life 1913

Actuà a l’Amèrica del Sud i a Barcelona fou contractat per a actuar al París-Concert de París, on fou partenaire de Carolina Otero Obrí una acadèmia de ball a París Féu més de trenta viatges a Rússia, on actuà davant els tsars i donà a conèixer el bolero, que féu posar de moda entre l’aristocràcia russa Actuà 1907-17 al Teatre Imperial de Peterburg, però hagué de tornar a París amb motiu de la revolució del 1917 Fou director de l’Opéra

Rebé la formació a l’Institut del Teatre, i l’amplià amb estades a centres d’Europa i a Nova York Posteriorment s’incorporà al collectiu de dansa Heura, on desenvolupà sobretot el vessant de coreògrafa entre el 1979 i el 1984 L’any 1985 fundà  Mudances , companyia pròpia amb la qual ha aconseguit una gran projecció Parallelament, amb altres coreògrafs, creà l’espai Bugé Ha obtingut els premis Ciutat de Barcelona d’arts escèniques 1993, el Premi Nacional de dansa de la Generalitat de Catalunya 1996 i el Premio Nacional de danza del Ministeri de Cultura espanyol 2010

Estudià amb Serafina Astafieva Formà part dels Ballets Russes de Diaghilev 1925-29 i fou prima ballerina del Vic-Wells Ballet actualment Royal Ballet, del qual el 1973 obtingué el càrrec de governadora en 1931-35, any que cofundà la companyia Markova-Dolin, en la qual actuà sovint i que esdevingué posteriorment el London Festival Ballet Es retirà el 1962 i posteriorment es dedicà a l’ensenyament en 1963-69 dirigí el New York Metropolitan Opera Ballet Destacà, entre d’altres, a Pétrouchka , Giselle i La boutique fantasque El 1927 es presentà al Liceu de Barcelona El 1963 fou…

Dirigit per Guillem Díaz-Plaja, menà una vida poc dinàmica, fins que el 1971 en fou nomenat director Hermann Bonnín i hom amplià el nombre de professors, posà en funcionament el departament d’investigació, adquirí locals nous i inaugurà la primera delegació comarcal a Terrassa 1974 i a Vic 1976, i amplià les seccions marionetes, mim, titelles, etc Posteriorment el dirigiren Josep Montanyès 1981-88 i Jordi Coca 1988-92, que fou succeït per Pau Monterde L’any 2002 la direcció tornà a mans de Josep Montanyès durant uns quants mesos i, després de la seva mort 2002, Jordi Font el substituí en el…