Resultats de la cerca
Es mostren 1513 resultats
tribunal de testaments i causes pies
Dret
Dret canònic
Dret civil
Organisme jurisdiccional que es creà a Barcelona a conseqüència de la concòrdia del 27 de setembre de 1315 entre el rei Jaume II i el bisbe Ponç de Barcelona.
Segons aquesta disposició, els tribunals eclesiàstics podien demanar el compliment de les disposicions piadoses contingudes en els testaments i nomenar marmessors datius encarregats del compliment de les disposicions piadoses ordenades pel causant El tribunal subsistí malgrat el decret d’unificació de furs, i la compilació del dret civil català mantingué la competència del tribunal de testaments i causes pies de la diòcesi de Barcelona L’any 1984, però, el Parlament de Catalunya suprimí de la compilació tota referència a aquest tribunal
música catalana
música catalana L’Orfeó Català, en un mosaic de la façana del Palau de la Música Catalana, de Barcelona
© Fototeca.cat
Música
Música creada als Països Catalans.
Música antiga El testimoni més antic d’activitat musical conservat és una dansa fàllica, a la cova del Cogul Garrigues El tipus de dansa, dones al voltant d’un home, mostra que hi havia ja a l’època una música, malgrat que fos rudimentària Hom troba representacions de temes musicals en obres d’art ibèric La civilització musical grega fou activa, com ho mostren els vasos de Sant Martí d’Empúries danses de sàtirs, Apollo tocant la lira, instrumentista d' aulos amb dansaires, etc Els grecs conrearen la música, vocal i instrumental, pròpia dels actes rituals L’art musical romà es degué…
art gòtic català
Interior de l’església de Santa Maria del Mar, a Barcelona, exemplar extraordinari de l'art gòtic català
© Fototeca.cat
Art
Nom que hom ha donat a l’estil gòtic propi dels Països Catalans, especialment en el camp de l’arquitectura.
Les manifestacions d’art gòtic als Països Catalans s XIII-XV, tot i anar lligades als diferents corrents de la resta d’Europa, especialment de França, d’Itàlia i de Flandes, assoliren una originalitat ben precisa Aquest estil coincidí amb un dels moments de més potència creadora i més activitat artística En arquitectura, els ordes del Cister, primer, i dels mendicants, després, introduïren una nova distribució de l’espai, la tècnica constructiva i nous elements arquitectònics, com l’ogiva, el contrafort, etc D’ençà de mitjan s XIV, les grans catedrals catalanes Barcelona, Girona…
anticlericalisme
El convent dels Escolapis, de Barcelona, cremat durant la Setmana Tràgica (juliol de 1909)
© (IMHB) Arxiu Fototeca.cat
Política
Designació de doctrines, moviments i idees que tenen la crítica de les persones i les institucions eclesiàstiques com a motiu.
En general, hi predomina l’hostilitat a la clerecia en general o a una part d’aquesta L’anticlericalisme als països llatins es manifestà amb peculiaritats pròpies en cada un d’ells A l’edat mitjana hom pot considerar com a manifestacions d’anticlericalisme la manera com són expressades les acusacions contra la corrupció de costums del clericat, per exemple, en els fabliaux francesos, en les sàtires de Boccaccio, en el Libro del buen amor de l’arxiprest d’Hita, i, a Catalunya, en la Disputa de l’ase d’Anselm Turmeda Però l’anticlericalisme, tal com és entès avui, es manifestà sobretot a partir…
L’orfaneta de Menargues o Catalunya agonitzant
Literatura
Novel·la històrica i romàntica d’Antoni de Bofarull publicada a Barcelona el 1862.
Escrita amb la doble finalitat de fer una reivindicació històrica de la nacionalitat catalana i d’impulsar el moviment literari català, Bofarull se serví per a la seva redacció dels materials de l’arxiu de la Corona d’Aragó l’acció, que es desenvolupa des de la derrota a Balaguer de Jaume d’Urgell 1413 fins a la mort de Ferran I, és centrada entorn de la figura del conseller de Barcelona Joan de Fivaller més que no pas de la pretesa protagonista, Blanqueta L’obra fou reeditada el 1903 i el 1919, amb l’ortografia normalitzada, i traduïda al castellà els anys 1876, 1883, i 1884
nau
Les naus de Santa Maria del Mar de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
En una església, espai comprès entre parets, arcades o fileres de pilars o columnes.
Les esglésies poden tenir una sola nau cas freqüent en el gòtic català per exemple, la catedral de Girona, tres naus, que és el cas més corrent, i cinc naus, com la basílica de Sant Pau Extramurs de Roma Si hi ha més d’una nau, aquestes reben diferents noms la nau principal, és la nau central, que sol ésser la major d’una església i a la qual dóna el portal principal les naus laterals o menors són a cadascun dels costats de la nau principal i solen ésser més baixes que aquella la nau transversal és perpendicular a la principal, en la intersecció de la qual es forma el creuer no sempre hi és…
bacallaner | bacallanera
Fotografia de 1905 de Perelló Bacallaners de Barcelona
© Perelló Bacallaners
Persona que comercia amb bacallà o que en ven.
muralla
Sector de les terceres muralles, que sortint de les Drassanes, encerclava el Raval (segle XIV) a Barcelona
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Història
Conjunt de murs que formen un clos, una barrera.
Destinada a protegir els defensors, la muralla ha sofert modificacions, d’acord amb la capacitat ofensiva de l’armament Així, en aparèixer la pólvora, hom en rebaixà l’alçada per tal d’oferir menys blanc i l’eixamplà considerablement per tal de poder assentar-hi les peces A l’antiguitat i a l’edat mitjana, les ciutats, a imitació dels castells, eren voltades de muralles defensives compostes dels mateixos elements que la muralla dels castells Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes…
barceloní | barcelonina
tintorer | tintorera
Còpia de la icona més antiga coneguda de Sant Maurici (segle XVI), patró dels tintorers, conservada a la seu del gremi a Barcelona
© Lluís Cortada
Història
Oficis manuals
Persona que té per ofici tenyir matèries tèxtils.
Antigament eren menestrals que, dins l’ordenació gremial catalana, constituïen dues corporacions els tintorers de draps o de llana i els tintorers de seda i teles, de formació més tardana segle XVII El tintorer de draps tenyia els teixits de llana, anomenats tradicionalment draps Dins el conjunt dels oficis de la llana els tintorers, gràcies a llurs coneixements tècnics, molt especialitzats i essencials per a la fabricació del teixit, fruïren d’una independència econòmica i d’una consideració social molt superior a la dels teixidors i eren de fet el segon gremi de la draperia, després dels…