Resultats de la cerca
Es mostren 10944 resultats
Guifré II de Barcelona
Guifre II de Barcelona en una miniatura del pergamí de la Genealogia dels reis d’Aragó, d’inici del segle XV
© Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona, de Girona (Guifré III) i d’Osona (897-911), fill i successor de Guifré I.
Tutelà el seu germà petit Sunyer, a qui fou atribuït Besalú En accedir al tron era ja casat amb Garsenda, de la qual tingué només una filla, Riquilda, que es casà abans del 924 amb el vescomte Odó I de Narbona En morir Guifré I, els seus estats romangueren profundament trasbalsats i la mateixa ciutat de Barcelona, davant l’amenaça sarraïna, havia hagut d’ésser evacuada El mateix comte sembla residir llavors a Girona El retorn dels carolingis a la mort del rei Odó i el perill sarraí donaren lloc, durant el seu govern, a un reforçament dels lligams de submissió a França El comte sembla haver…
Riquilda de Barcelona
Història
Vescomtessa de Barcelona.
Filla del comte Borrell II i de Letgarda de Roergue Fou casada amb el vescomte Udalard I de Barcelona El 1006 el seu marit li vengué el castell de Freixe Anoia, que ella donà 1041 al seu fill, el bisbe de Barcelona Guislabert
Josep de Barcelona
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de la família noble Rocabertí-Gualbes, estudià a Alcalá, entrà a l’orde dels franciscans observants i fou després professor al collegi de Reus El 1578 passà als caputxins és tingut com a cofundador del convent barceloní Collaborà també en les fundacions de Valls, Perpinyà i Vilafranca, i hi deixà ensems establerta la devoció de les quaranta hores
Xavier de Barcelona
Cristianisme
Eclesiàstic caputxí.
Nom de religió del missioner Xavier Borrell i Roca Després de cursar estudis eclesiàstics als seminaris diocesans de Barcelona i Vic, professà a I'orde caputxí el 1933 i el mateix any rebé I'ordenació sacerdotal El 1934 fou destinat a les missiona d’Amèrica, a la missió del Caquetá Colómbia Hi exercí el seu treball a Mocoa i Puerto Asís Posteriorment, fou traslladat a La Chorrera, on fundà un internat indígena i des d’allà féu diverses expedicions missionals Fou capellà de la polèmica colònia penal Araracuara 1953-1954 Missioner emprenedor i explorador, el 1955 sortí de Leticia i, pel riu…
Berenguera de Barcelona
Història
Reina de Castella i de Lleó (1128-49).
Filla de Ramon Berenguer III i de Dolça de Provença, estigué casada amb Alfons VII de Castella i Lleó 1128
Martí de Barcelona
Historiografia
Historiador.
De nom Jaume Bagunyà i Casanovas, ingressà a l’orde dels caputxins Es llicencià en història a Lovaina, i des del 1926 dirigí la revista Estudis Franciscans El 1924 edità la Història de la primacia de la seu de Tarragona, de Jaume Caresmar Especialitzat en Francesc Eiximenis, en transcriví la Doctrina compendiosa 1929 i, amb Norbert d’Ordal i Feliu de Tarragona, tres-cents cinquanta-dos capítols del Terç del crestià 1929-32 Fou assassinat per la FAI
Riquilda de Barcelona
Història
Vescomtessa de Narbona.
Filla del comte Guifré II de Barcelona i de Garsenda, fou casada abans del 924 amb el vescomte Odó I de Narbona El 955, ja vídua, presidí un plet, a Narbona, amb l’arquebisbe Aimeric
Ximena de Barcelona
Història
Comtessa de Besalú i de Foix.
Filla única del comte Ramon Berenguer III de Barcelona i de la seva primera muller Maria Roderic de Vivar Fou casada el 1107 amb el comte Bernat III de Besalú a qui aportà en dot el comtat d’Osona Mort el marit el 1111, es casà després 1118 amb el futur comte Roger III de Foix Fins fa poc hom ha cregut, equivocadament —per una mala lectura dels texts—, que la muller de Bernat III de Besalú era una germana de Ximena, de nom Maria
Sanç de Barcelona
Història
Comte o senyor del Penedès, fill de Berenger Ramon I i de la seva primera muller Sança de Castella.
En morir el seu pare el 1035, li deixà l’extrem ponentí del comtat, o marques de Barcelona, entre el Llobregat i la frontera sarraïna, amb la capital a Olèrdola, sota el vassallatge del seu germà gran Ramon Berenguer I L’inici del seu govern anà lligat a la rebellió de Mir Geribert d’Olèrdola, sense que consti gaire clar el paper que en tot l’afer representà el comte Sanç El 1049 renuncià els seus territoris a favor del seu germà Ramon Berenguer I Vivia encara el 1057, quan li féu un llegat la seva àvia la comtessa Ermessenda de Carcassona, però no es coneix res més…
Radulf de Barcelona
Cristianisme
Bisbe d’Urgell.
Era fill de Guifré I i de Guinidilda, comtes de Barcelona Els seus pares el lliuraren d’infant com a monjo a Ripoll, al moment de la consagració de l’església 888, per tal que després en fos abat, tal com feren amb la filla Emma, després abadessa de Sant Joan Radulf en sortí, però, cap al 900 i reclamà les possessions que li havien estat cedides com a dot Casat, actuava com a prevere cap al 908 i fou consagrat bisbe d’Urgell el 914 Es coneix la seva activitat en l’erecció de parròquies i consagració d’esglésies No perdé el contacte amb el seu monestir de Ripoll, a la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina