Resultats de la cerca

Anomenat antigament mas Hortolà, és un gran casal amb esgrafiats, renovat al principi del segle XIX, que té prop seu la capella de la

S’inicià a la Societat Esportiva de Pescadors de Granollers en les disciplines de pesca simulada En Campionats d’Espanya obtingué 15 medalles, 7 d’or En competicions internacionals obtingué una medalla de plata al Grand Prix de Lió Participà en cinc Campionats del Món

Format al Club Esportiu Granollers, com a juvenil aconseguí el Campionat d’Espanya amb la selecció catalana i el subcampionat d’Europa amb la selecció espanyola La temporada 1963-64 debutà a primera divisió amb el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona En l’àmbit de la pesca s’especialitzà en la modalitat de pesca simulada i obtingué 31 medalles, 6 d’or, en Campionats d’Espanya Participà en nou Campionats d’Europa i vuit Campionats del Món El 2017 fou campió del món de veterans Fou president de la Societat Esportiva de Pescadors de Granollers 1968-80 És cosí del també futbolista  Josep…

Vida i obra Professor de ciències de la informació, a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona 1976-85, i a l’Escola Eina de disseny Afí al pensament llibertari i al catalanisme, destacà per l’esperit crític i l’estil corrosiu Collaborà en les revistes Sant Cugat , L’Hora , El Món , El Be Negre , Cul de Sac , Set dies , El Temps , Solidaridad Obrera , Canigó , Ajoblanco —de la qual fou director—, en els diaris El Correo Catalán , Tele-exprés , Diario de Barcelona , El Noticiero Universal , La Vanguardia , Mundo Diario i Avui , i en les agències d’…

Cursà estudis a la Facultat de Belles Arts de Barcelona En els seus inicis treballà el realisme, però posteriorment es decantà cap a un estil formal d’influències africanes i personatges estilitzats Treballa molt a Itàlia i Alemanya, on té un gran prestigi Ha participat en nombroses fires d’art contemporani a Barcelona, Bolonya, Milà, Florència i Pàdua

Estudià al seminari de Vic Es doctorà a la Universitat de Halle, amb la tesi Die Mundart von Alacant ‘El dialecte d’Alacant’, 1913, i féu pràctiques de laboratori de fonètica a París, amb Jean-Pierre Rousselot Tornà a Barcelona, i l’IEC li encarregà l’aplega de materials per al Diccionari General de la Llengua Catalana Fou un dels principals collaboradors, en la seva primera època, del Butlletí de Dialectologia Catalana 1913 El 1914 representà Catalunya en el I Congrés Internacional de Fonètica Experimental d’Hamburg El 1917 li fou encomanada l’organització del Laboratori de Fonètica de l’…

Quedà inscrita a nom de l’aleshores president del club, Francesc Miró-Sans La publicació era de caràcter setmanal i donava una àmplia informació del club, amb una destacada part gràfica Els primers anys ajudà a promocionar la construcció del Camp Nou Hi collaboraren personalitats com Manuel Ibáñez Escofet, Josep Morera Falcó, Joaquim Muntañola, Juan José Castillo, Mas Casals, Enrique Fernández, Justo Conde o F Peris Vidal En morir Barnils el 1961, fou substituït pel seu germà Carles, collaborador de la revista sota el pseudònim de Be-uve El 1965 el gros de la redacció abandonà…

Davanter, s’inicià en el BM Granollers i també jugà en el RCD Espanyol 1942-43, el Club Esportiu Europa 194344, el Real Madrid 1945-46, el Futbol Club Barcelona 1946-51 i l’Hèrcules d’Alacant Amb el Barcelona guanyà una Copa Llatina 1949, dues Lligues 1948, 1949 i una Copa del Generalísimo 1951 És cosí del també futbolista  Antoni Barnils Viñas