Resultats de la cerca

Fill d’ Albert II de Bèlgica i de Paola Ruffo di Calabria Casat el 1999 amb l’aristòcrata flamenca Matilde d’Udekem d’Acoz, el matrimoni ha tingut quatre fills Elisabet 2001, Gabriel 2003, Manuel 2005 i Elionor 2008 Graduat a la Reial Escola Militar de Brusselles 1980, posteriorment estudià ciències polítiques a les universitats d’Oxford i de Stanford Califòrnia, on obtingué el Màster en Ciències Polítiques 1985 Duc de Brabant, el 1993 fou declarat príncep hereu Accedí al tron en abdicar el seu pare 21 de juliol de 2013

Fou nomenat el 1950 príncep regent, i fou reconegut el 1951 com a cap d’estat amb motiu de l’abdicació del seu pare El 1960 es casà amb Fabiola Mora y de Aragón, amb la qual no tingué descendència A la seva mort, fou succeït pel seu germà Albert II de Bèlgica

Filla del rei de Bèlgica Leopold I, es maridà el 1857 amb l’arxiduc Maximilià, el qual fou proclamat emperador de Mèxic amb l’ajuda de Napoleó III 1864 Tornà a Europa el 1866 per demanar ajuda per al seu marit que lluitava, a Mèxic, contra els republicans però no ho aconseguí, i Maximilià fou afusellat A causa d’aquest fet, Carlota perdé la raó

Tercer i últim fill del rei Leopold III de Bèlgica i de la reina Astrid de Suècia Es casà el 1959 amb la italiana Paola Ruffo di Calabria, amb la qual ha tingut tres fills el príncep hereu Felip 1960, la princesa Astrid 1962 i el príncep Llorenç 1967 Començà el seu regnat el 9 d’agost de 1993 arran de la mort del seu germà, el rei Balduí de Bèlgica Al setembre del 1996, dugué a terme una intervenció sense precedents en la història del país atès el paper cerimonial de la monarquia en reclamar la renovació de la justícia davant el cas d’una xarxa de pederàstia que havia actuat a Bèlgica Tingué…

Segon fill de Felip, comte de Flandes, succeí 1909 el seu oncle Leopold II Fou membre del senat, del 1893 al 1898 L’any 1900 es casà amb Elisabet de Wittelsbach Home de gran coratge, prengué el comandament de les tropes belgues quan Alemanya, no havent respectat la neutralitat garantida per Prússia al tractat de Londres 1893, envaí Bèlgica 1914 Aleshores Albert traslladà el seu govern a Le Havre i participà amb els aliats en les operacions d’alliberament del seu país 1918 Molt afeccionat a l’estudi, feu nombrosos viatges culturals, especialment a Amèrica, la Gran Bretanya i el Congo 1909 Creà…

Fill del duc Francesc de Saxònia-Coburg-Gotha El 1830 rebutjà la corona de Grècia, per desacord amb les potències, però acceptà 1831 la de Bèlgica, en obtenir llur suport El temor d’una annexió del país a França l’acostà a Prússia, en la qual s’emmirallà no assolí, però, d’imposar-se al parlament

Succeí el seu pare, Albert I de Bèlgica El 1935 restà vidu en morir, en un accident, la reina Astrid Iniciada 1939 la Segona Guerra Mundial, es declarà neutral i, en ésser envaït el país 1940 per Alemanya, es rendí divuit dies després, cosa que l’enemistà amb el parlament Els nazis el deportaren a Alemanya 1944 Finida la guerra, s’establí 1945 a Suïssa, fins que el 1950 un plebiscit li permeté de tornar a Bèlgica Nogensmenys, l’oposició esquerrana i valona feu que abdiqués 1951 en el seu fill Balduí de Bèlgica

Succeí el seu pare, Leopold I El suport d’Anglaterra li permeté de seguir una política de neutralitat a Europa L’any 1876 fundà l’Associació Internacional Africana, que explotà el Congo en benefici del rei, el qual el deixà 1890 en testament a Bèlgica Nogensmenys, el 1908 hagué de cedir-lo a aquesta, a causa de la pressió del parlament Els seus amors amb Blanche Lacroix i amb Cléo de Mérode foren cèlebres a Europa

D’origen belga, arribà a la península Ibèrica com a enginyer de ferrocarrils Entrà en contacte amb el grup de numismàtics del Memorial Numismático Español i es dedicà a treballs de síntesi com Description générale des monnaies des rois wisigoths d’Espagne París, 1872 i sobretot Descripción general de las monedas hispano-cristianas desde la invasión de los árabes Madrid, 1865, on Àlvar Campaner féu la part de Mallorca

Estudià al Conservatori de Lieja, on rebé classes de composició de F Rasse Abans d’obtenir una plaça al Conservatori de Brusselles com a responsable de la disciplina de direcció orquestral, exercí al de Lieja com a professor d’harmonia Entre el 1936 i el 1959 fou convidat assíduament com a director musical del Théâtre de la Monnaie de la capital belga El 1972 fundà l’Òpera de Cambra de Bèlgica