Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Benevent
Ciutat
Capital de la província de Benevent, a la Campània, Itàlia, situada a la confluència dels rius Sàbato i Calore.
Situada en una ampla conca voltada de muntanyes, té una indústria alimentària, de maquinària agrícola derivada de l’agricultura Hi és conservat un arc triomfal, dedicat a Trajà, que fou acabat per Adrià Ciutat d’origen samnita, la seva importància històrica fou determinada per la seva posició estratègica Antigament anomenada Malaventum , els romans li canviaren el nom pel de Beneventum, i li donaren l’estatut de colònia romana després de les guerres samnites i de la victòria romana que hi obtingué Mani Curi Dentat el 268 aC sobre Pirros de l’Epir, la qual determinà la retirada d’aquest de…
Benevent
Divisió administrativa
Província de la Campània, Itàlia.
La capital és Benevent
Batalla de Benevent
Batalla de Benevent Els exèrcits de Carles d’Anjou derroten i maten Manfred de Sicília
batalla de Benevent
Història
Militar
Combat disputat prop de Benevent el 26 de febrer de 1266 entre els exèrcits conduïts per Manfred, rei de Sicília, i el rival suscitat contra ell pel papat, Carles d’Anjou; cavallers catalans combateren entre les forces del rei sicilià.
La derrota i la mort de Manfred lliuraren a Carles d’Anjou el regne de Sicília
Pere de Benevent
Cristianisme
Cardenal-diaca de Santa Maria in Acquiro.
Notari pontifici, és autor de la Compilatio tertia Pel gener del 1214 Innocenci III el nomenà legat papal a Occitània per tal de pacificar la part dominada pels croats de França i, sobretot, per tal d’alliberar l’infant Jaume I de Catalunya-Aragó, ostatge de Simó de Montfort Pel maig del mateix any lliurà el jove sobirà als barons catalans reunits a Narbona, i després d’haver convocat a Lleida unes corts generals, organitzà la regència del país, que assegurà la continuïtat del regne En tornar a Occitània es trobà amb el fet consumat de la convocatòria d’un concili el 8 de gener de 1215 a…
Manfred I de Sicília
Història
Rei de Sicília (1258-66).
Fill legitimat de l’emperador Frederic II rei Frederic I de Sicília i de Bianca Lancia Estudià a París, a Bolonya i a la cort imperial Per mort del seu pare 1250 esdevingué príncep de Tàrent, comte de Tricarico, de Gravina i de Montescaglioso i regent de Sicília pel seu germà consanguini, el rei Conrad I Conrad IV, rei de Romans Després d’uns anys agitats i de la mort d’aquest 1254, havent fet córrer la veu que també era mort el seu fill, Conrad II, es féu coronar a Palerm com a rei de Sicília, el 1258 Intervingué activament en les lluites i les intrigues polítiques italianes Es casà amb…
Víctor III
Cristianisme
Nom que prengué el monjo Desiderio di Benevento en esdvenir papa (1086-87).
Monjo de Montecassino, en fou abat i treballà per la seva restauració material i l’esplendor espiritual Creat cardenal, durant el pontificat de Gregori VII actuà de mitjancer entre el papa i els normands Fou successor de Gregori en la seu de Roma, i en continuà l’obra reformadora, que no pogué dur a terme, atesa la brevetat del seu pontificat
Gregori VIII
Cristianisme
Nom que adoptà Alberto di Morra en esdevenir papa (1187).
Cardenal i legat en diversos països 1155-78, arribà a canceller de Roma, on imposà un cursus especial d’escriptura dit stilus gregorianus Morí 57 dies després d’haver estat elegit papa
Càpua
Ciutat
Ciutat de la província de Caserta, a la Campània, Itàlia, situada a la riba del riu Volturno.
Correspon a l’antiga Casilinum , on es refugiaren els habitants de Càpua el 840 Fou el centre d’un gastaldat del ducat de Benevent, regit des del s VII per comtes longobards Formà part del principat de Salern quan aquest se separà de Benevent 847, i fou erigit en principat de Càpua , independent, per Atenolf I, comte de Càpua, quan aquest s’apoderà de Benevent 900 El 1059, el normand Ricard Drengot, comte d’Aversa, fou investit del principat pel papa després de l’expulsió del darrer príncep longobard Landolf VI El 1134 se sotmeté a Roger II de Sicília Ocupat en part pels catalans el 1282, pel…
Mani Curi Dentat
Història
Militar
Política
General i cònsol romà.
L’any 290 aC sotmeté els samnites, els sabeus i els lucans, i el 275 aC vencé Pirros a Benevent Establí les primeres colònies romanes a l’Adriàtica
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina