Resultats de la cerca

Hom el fa fill de Guillem I de Tolosa i potser d’una dama goda, amb qui aquest hauria estat casat Tenia possessions al Conflent i al Rosselló, i prengué part en la campanya contra Barcelona, ciutat que, en ésser conquerida, li fou encomanada en qualitat de comte Des d’ací collaborà amb Lluís el Piadós en l’expedició contra Tortosa 809 i hagué de fer cara a un atac sarraí contra Barcelona 815, ordenat per al-Hakam Partidari de la pau amb els musulmans probablement a causa de la rivalitat amb Gaucelm, comte d’Empúries, fou acusat de traïció, judicat a Aquisgrà i condemnat a la pèrdua del càrrec…

Defensa lateral dret, fitxà pel Centre d’Esports Sabadell 1986-88 procedent de la Real Sociedad Jugà 38 partits de Lliga amb l’equip vallesà a primera divisió Fou internacional per Espanya en sis ocasions

Després de la destitució de Berà, el 820, degué conspirar contra el domini franc a Catalunya i participà en la revolta d' Aissó 826-827

Era un magnat franc de la cort reial i de la confiança del sobirà, aliè a les rivalitats que a la Marca enfrontaven els partidaris de Berà amb els seus detractors Rampó ja havia servit Carlemany i pel gener del 814 havia estat l’encarregat de comunicar a Lluís I, que era a Doué, la mort del seu pare esdevinguda a Aquisgrà Com a comte de Girona, pel setembre del 822 acompanyà l’abat Mercoral de Sant Esteve de Banyoles a la cort de Lluís I a Attigny, on sollicità i obtingué del rei un precepte d’immunitat per a l’esmentat cenobi Vers el 820 autoritzà Donnul a construir el cenobi de…

Entre el 1940 i el 1949 guanyà cinc títols de campió d’Espanya i vint-i-un de Catalunya en sis proves diferents Fou campió de Catalunya de 100 m 1940, 200 m 1941, 1942, 1945, 400 m 1950, 400 m tanques 1943-46, 4 × 100 m quatre vegades i 4 × 400 m vuit vegades amb els equips del Futbol Club Barcelona En els Campionats d’Espanya fou campió de 200 m i de 400 m 1940 i de 400 m tanques 1944, 1945, 1946 Superà els rècords de Catalunya de 200 m 1941 i de 400 m tanques 1943

S’inicià a l’OAR Gràcia de Sabadell Jugà una temporada al Mades de Castelló, a la divisió d’honor, i deu temporades al Mislata valencià, amb el qual guanyà la Copa de la Reina i fou finalista de la Recopa d’europa Fitxà dues temporades per Le Havre francès, i posteriorment jugà cinc mesos al Montcada, una temporada al Bera Bera i una altra a l’Iznalloz, sempre en la màxima categoria Passà al Marina Park, dues temporades a la primera estatal i dues a la divisió d’honor, i, tot seguit, jugà a l’Amposta dues temporades a la primera estatal Fou quatre cops internacional

Probable successor de Rostany Personatge d’origen desconegut, és documentat en un precepte del 812, juntament amb els comtes Berà de Barcelona, Gaucelm de Rosselló, Guiscafred de Carcassona, Ermenguer d’Empúries, Ademar de Narbona, Laibulf d’Arle i Erlí de Besiers, als quals Carlemany manà de restituir a uns hispani les aprisions que els havien fet Probablement aquesta mateixa època presidí un tribunal davant el qual el comte Ademar de Narbona demandà a l’hispà Joan per la possessió de l’aprisió de Fontjoncosa En un precepte, atorgat el 822 per l’emperador Lluís el Pietós a l’…

S’inicià al Club Ciclista Tarragona i assolí la categoria d’independent professional amb el CC Sant Andreu Fou campió provincial contrarellotge en la cursa Tarragona-Roda de Berà-Tarragona i disputà la Volta a Catalunya del 1952 És el soci número 1 del CC Tarragona

Fou, a Bàrcino, un personatge destacat, a qui foren dedicades una vintena d’inscripcions cas excepcional, datades poc després de l’any 107, per diverses corporacions municipals, com la de Bàrcino i les d’Ausa Vic i Iamo Ciutadella Fou accensus del seu patró, a la memòria del qual féu erigir l' arc de Berà , i sevir augustal de Tàrraco i de Bàrcino

Filla de Berà I, comte de Barcelona i Rasés, i de Ramilla Muller del comte Alaric d’Empúries Heretà del pare alguns alous importants com el de Canavelles, Tresvalls i Ocènies Conflent Els llegà a la seva filla, Anna, i a un abat Albert, que conjuntament els donaren a Protasi, fundador d’Eixalada El comte Salomó de Cerdanya els reclamà sense raó, el 868