Resultats de la cerca

Parallelament als estudis de cant amb Lola Rodríguez Aragón, es formà en les disciplines de piano, orgue, violoncel, harmonia i composició Acabada la carrera de cant amplià els estudis a Àustria i a Alemanya El 1955 es presentà al Festival de Granada, declaradament inclinada pel lied alemany i la cançó francesa Destacà l’homogeneïtat tímbrica de la seva veu, el seu refinament estilístic i la seva brillant capacitat per a la coloratura Després del seu debut a Madrid 1957 es presentà a la RAI de Milà amb Don Quichotte , de Massenet, al costat de Boris Khristov El mateix any interpretà el paper…

Començà els estudis musicals a Sant Sebastià i posteriorment els continuà a Madrid, on fou alumne de Joaquín Turina composició i de José Cubiles piano Inicià la carrera com a concertista en solitari, però aviat s’orientà cap a la música de cambra i sobretot cap a l’acompanyament En aquesta darrera faceta esdevingué un dels pianistes més destacats de la seva generació Acompanyà Teresa Berganza , amb qui es casà 1957, i també Victòria dels Àngels, Jessye Norman, Pilar Lorengar i Carlo Bergonzi, entre d’altres Impartí cursos d’interpretació a Europa i els Estats Units L’any 1979 fou…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare El 1977 fou premiat en el concurs Incontri Chitaristici di Gargano Ha collaborat estretament amb Teresa Berganza, i també amb el conjunt Hespèrion XX Ha participat en nombrosos concerts per Europa, Amèrica i Àsia, i ha impartit cursos en universitats i conservatoris d’arreu del món És el fundador de l’Ensemble La Romanesca 1990 i d’Orphénica Lyra, grups especialitzats en la interpretació de música renaixentista i barroca hispànica amb instruments històrics També fundà, amb el seu germà Emilio, el segell discogràfic Glossa Music,…

Estudià al Conservatori de Madrid, on l’any 1954 guanyà els primers premis de piano, estètica i història de la música i el 1958 el d’harmonia En aquest centre fou deixeble de J Cubiles, G Gombau i F Sopeña Posteriorment, amplià coneixements amb E Werba a Salzburg, E Mrazek a Viena i J Laforgue a París Acompanyà cantants tan famosos com T Berganza, P Lorengar, A Kraus, V dels Àngels, M Caballé, E Schwarzkopf, N Procter, T Stich-Randall, R Scotto i S Estes Així mateix, acompanyà instrumentistes com A Navarra, R Ricci, S Accardo, Ch Ferras i JP Rampal Oferí més de 1700 concerts…

En el seu debut, fou dirigida per l’alemany Helmuth Rilling, que es mantingué al capdavant de l’orquestra fins al desembre de l’any 2000 Directors de la talla de R King, K Penderecki, J López Cobos, N Marriner, PM Davies, E García Asensio, E Colomer o D Shallon, entre molts altres, hi han actuat com a directors convidats L’Orquestra Reial Filharmonia de Galícia ORFG ha tingut també la inestimable collaboració dels millors solistes, entre els quals figuren els violinistes FP Zimmermann i UA Mahté, el violoncellista M Rostropovič, la mezzosoprano T Berganza o les pianistes Alícia…

És un cor aficionat, fundat el 1897 a Sant Sebastià Donostia i dirigit inicialment per Norberto Luzuriaga i Miguel Oñate 1897-1902 Més tard la direcció passà a Secundino Esnaola 1902-29, que transformà el cor, en principi de veus masculines, en un cor de veus mixtes amb la finalitat d’ampliar-ne el repertori i preparar la seva entrada al món de la música simfonicovocal El següent director fou Juan Gorostidi 1929-68, amb el qual l’orfeó inicià la seva trajectòria internacional, en què fou dirigit per grans directors estrangers, entre ells L Stokowski i Ch Münch, i començà a participar en els…

És la seu d’aquesta institució, que n’és la propietària, i un dels centres principals de la vida musical catalana Formalment és digne de ser remarcat el tractament de l’espai sobre el qual fou bastit, la preeminència atorgada al factor lumínic, la decoració de temàtica floral i l’harmonia volumètrica A l’exterior, de maó vist, cal assenyalar una gran balconada amb una columnata de motius florals, l’escultura de Miquel Blay La cançó popular i un mosaic de Lluís Bru allegòric de l’Orfeó Català La seva sala de concerts, de planta oval i parets de vidre, amb platea i dos pisos, té una capacitat…

La seva forma abreviada, mezzo, és utilitzada amb molta freqüència Es poden distingir diferents tipus de veu de mezzosoprano la mezzo coloratura , veu lleugera i brillant amb molta facilitat per a les agilitats en tota l’extensió de la veu com per exemple Marcellina en Les noces de Fígaro i Sextus en La clemenza di Tito , de WA Mozart, i la majoria de papers rossinians, com Rosina en El barber de Sevilla i Angelina en La Cenerentola la mezzo dramàtica, veu d’una especial força i resistència i amb un registre agut molt rotund Amneris en Aïda i Èboli en Don Carlos , ambdues de G Verdi, i Die…

Els precedents Té l’origen en la Societat Dramàtica d’Aficionats, fundada el 1837 per membres de la Milícia Nacional, sota la iniciativa de Manuel Gibert, al convent de Montsió del Portal de l’Àngel Convertida en el Liceu Filharmonicodramàtic Barcelonès , la junta directiva encarregà a Joaquim de Gispert i Anglí  la compra duta a terme el 1844 de l’antic convent dels trinitaris de la Rambla  —desafectat com molts altres de la ciutat per les lleis desamortitzadores—  per a acollir-ne les activitats docents i bastir-hi un nou i ambiciós teatre, digne de la importància de la ciutat de Barcelona…

Sovint va precedida d’una introducció instrumental obertura El seu nom prové de la denominació italiana opera in musica obra musicada La diferència entre l’òpera i els seus antecedents medievals i renaixentistes radica en el seu caràcter profà i també en el paper primordial que hi tenen la música i el cant que, per convenció, és el mitjà d’expressió dels personatges, en lloc de la parla L’impuls definitiu cap a la creació de l’òpera prové del grup anomenat Camerata Fiorentina, poetes i músics que crearen les primeres òperes Dafne , de Peri 1597, avui perduda, les Euridice de Peri 1600 i…