Resultats de la cerca

Advocat a Normandia, seguí el seu germà a París 1622 Destacà com a autor de comèdies, algunes de les quals basades en temes castellans Don Bertrand de Cigarral treta d' Entre bobos anda el juego , de Rojas Zorrilla, Le geôlier de soi-même, Le festin de Pierre basada en Molière, 1667, etc, i tragèdies Timocrate , 1656 La mort d’Hannibal , 1669 Ariane, 1672 Le comte d’Essex , 1678, un llibret d’òpera Circé , 1675 i diccionaris Els contemporanis li atribuïen més facilitat que el seu germà en la construcció teatral Entrà a l’Académie Française el 1685

De família de músics, com a actor se centrà inicialment en el teatre, i formà part de la companyia d’avantguarda Théâtre de Babylone, gestionada com a cooperativa obrera Debutà en el cinema el 1945, i actuà en papers poc rellevants fins el film  Le mépris 1963, de Jean-Luc Godard, amb el qual obtingué reconeixement Des d’aleshores es convertí en un dels actors més sollicitats del cinema europeu, especialment francès i italià Interpretà sovint personatges intrigants, tèrbols, sensuals i al límit de l’alienació Contribuïren especialment a la seva projecció els films dirigits per Marco Ferreri…

Estudià arquitectura, però l’èxit de la peça radiofònica The Life of man 1956 decidí la seva vocació escènica i aviat fou considerat com un dels membres més interessants del moviment Angry Young Men Entre les seves obres, sotmeses a unes tècniques sovint paralleles a les de Bertolt Brecht i de clara orientació marxista, sobresurten Live Like Pigs 1958, Sergeant Musgrave's Dance 1959, The Happy Haven 1960, The Workhouse Donkey 1963, escrita —igual que les obres posteriors— en collaboració amb la patriota irlandesa Margaretta D’Arcy, The Hero Rises Up 1968, The Ballygombeen Bequest 1972, The…

El 1954 debutà a la Comédie Française i l’any següent ho feu al cinema És especialment remarcable el seu treball amb Claude Lelouch , del qual protagonitzà moltes pellícules Hom pot destacar de la seva abundant filmografia Rocco e i suoi fratelli 1960, de Luchino Visconti La donna scimmia 1963, de Marco Ferreri Le belle famiglie 1964, d’Ugo Gregoretti Trois chambres à Manhattan 1965, de Marcel Carné Vivre pour vivre 1967, de Claude Lelouch Un homme qui me plaît  1969, de Claude Lelouch Traitement de shock 1972, d’Alain Jessua Les Feux de la Chandeleur 1972, de Serge Korber Docteur Françoise…

Després de passar per l’exèrcit, estudià interpretació a l’escola el Dramaten d’Estocolm 1948-51 i posteriorment actuà en diversos teatres de Suècia Des dels inicis fou un dels actors principals d’ Ingmar Bergman , a les ordres del qual rodà el seu primer film, Det sjunde inseglet ‘El setè segell’, 1956, a partir del qual dedicà la seva activitat al cinema en detriment del teatre Amb el mateix Bergman rodà posteriorment Smultronstället ‘Maduixes silvestres’, 1957, Nära livet ‘Vida íntima’, 1958  Jungfrukällan ‘La font de la donzella’, 1959, Ansikten ‘Rostres’, 1958,  Såsom i en spegel ‘Com en…

Teatre En l’àmbit de les arts escèniques, l’any 2018 va estar marcat per la crisi que va tenir lloc al Teatre Lliure i que va conduir a la dimissió del seu director, Lluís Pasqual El mes de juny, durant la presentació de la temporada 2018-19, Pasqual va anunciar per sorpresa la seva renovació per quatre anys més al capdavant del teatre, però la pròrroga pactada amb el patronat era només de dos anys Aquest fet va disparar una polèmica, que es va veure incendiada a través de les xarxes socials quan l’actriu Andrea Ros va acusar el director de tracte vexatori Arran d’aquesta denúncia, el…