Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
òxid de bismut
Química
Triòxid de bismut que es troba a la natura com a mineral anomenat bismita i que és preparat per descomposició tèrmica del carbonat o del nitrat de bismut.
És un sòlid groc, cristallí, pesant, soluble en àcid diluït És consumit en l’obtenció de derivats medicamentosos, per acolorir esmalts i en substitució de l’òxid de plom en vidres refringents 6 subcarbonat de bismut Carbonat bàsic de bismut La seva composició varia segons el procediment emprat per a obtenir-lo ordinàriament respon a la fórmula BiO 2 CO 3 + 1 / 2 H 2 0 Pólvores blanques amorfes, insolubles en aigua i en alcohol És usat com a astringent, antiàcid i absorbent, quasi sempre en forma de suspensió aquosa anomenada llet o lletada de bismut, i la seva opacitat és aprofitada per a l’…
bismut
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup 5B de la taula periòdica, de color blanc brillant (quan és pur) tirant a rosat, de molt poca conductivitat tèrmica (la més baixa de tots els metalls, llevat del mercuri).
Propietats i utilització del bismut És el metall més diamagnètic, el que presenta un major efecte de Hall, el de coeficient de dilatació tèrmica més negatiu i el que presenta més augment de volum en solidificar-se Fins a la segona meitat del segle XV era confós amb l’estany, i no fou aïllat fins el 1737 per Hillot, bé que Johann Heinrich Pott 1692-1777 i Torbern Olof Bergman 1735- 84 en són considerats els descobridors científics El bismut natural és constituït exclusivament pel núclid 208, però hom ha aconseguit de preparar-ne molts d’altres núclids radioactius Constitueix el 3x10 -6% de l’…
hidrogen-
Química
Prefix que indica la presència d’hidrogen no substituït en la molècula d’una sal àcida o en l’anió corresponent.
És el prefix recomanat per la IUPAC en substitució de bi , que no és acceptat Així, cal dir hidrogencarbonat, hidrogensulfat, etc, en lloc de bicarbonat, bisulfat, etc
subgal·lat de bismut
Química
Sal de bismut bàsica de l’àcid gàl·lic.
Com totes les sals bàsiques, la seva composició és variable ha de contenir, però, entre el 52 i el 57% de Bi 2 O 3 Pólvores grogues, pesants, inodores i insípides, insolubles en aigua i en alcohol Per les seves propietats astringents i absorbents és emprat com a antidiarreic i com a protector i assecant en úlceres i ferides És anomenat també dermatol
subnitrat de bismut
Química
Pólvores blanques, formades per cristalls molt petits, inodores, quasi insípides, insolubles en aigua i en alcohol.
La seva fórmula varia segons el procediment emprat per a obtenir-lo L’oficinal ha de contenir el 78% de Bi 2 O 3 És anomenat també nitrat bàsic de bismut Com tots els composts de bismut, té acció antiàcida, absorbent, protectora de les mucoses i cicatritzant de les úlceres de l’aparell digestiu Hom n'ha abandonat l’ús en radiologia a causa de les intoxicacions que es produïen a vegades en ésser descompost pels àcids gàstrics És emprat en la composició de medicaments, en la preparació d’altres sals de bismut, en perfumeria, cosmètica, esmalts ceràmics, etc
biciclo-
Química
Prefix emprat per a formar sistemàticament els noms dels hidrocarburs alicíclics.
Hom l’anteposa al nom de l’hidrocarbur de cadena oberta d’igual nombre d’àtoms de carboni bo i especificant, amb tres xifres separades per punt i entre claudàtors darrere el prefix, les dimensions dels anells, les quals indiquen, en ordre decreixent, el nombre d’àtoms de carboni de cadascuna de les tres cadenes que uneixen els dos àtoms de carboni terciari comuns Per exemple, la decalina decahidronaftalè, de fórmula és anomenada biciclo 4,4,0 decà Cal tenir en compte que en la nomenclatura dels hidrocarburs formats per dos cicles alicíclics idèntics per…
roentgeni
Química
Element químic de nombre atòmic 111.
Inicialment rebé el nom d’ unununi Uuu, i des del 2004 el nom definitiu de roentgeni , en honor del científic alemany WC Röntgen És un element artificial que no es troba a la natura S’obtingué per primera vegada el 1994 a l’Institut d’Investigació d’Ions Pesants GSI de Darmstadt Alemanya L’element s’aconsegueix per bombardeig d’àtoms de 209 Bi amb àtoms de 64 Ni, un procés dificultós que ha permès d’obtenir-ne només quantitats minúscules Per la seva situació a la taula periòdica, hom creu que deu ésser un sòlid metàllic a temperatura ambient amb les propietats típiques dels…
bis-
Química
Prefix emprat excepcionalment en alguns noms trivials en substitució dels prefixos bi- o di-.
pnicur
Química
Compost químic que conté un element del grup del nitrogen de la taula periòdica: nitrogen (N), fòsfor (P), arsènic (As), antimoni (Sb), bismut (Bi) i ununpenti (Uup).
Aquests elements es caracteritzen per tenir cinc electrons en el darrer nivell, dos dels quals en una capa tancada s, i tres de desaparellats en una capa p, que en determinen les propietats químiques Els pnicurs solen ser molt estables ja que formen enllaços covalents dobles o triples Els darrers anys han estat focus d’interès en la producció de materials que presenten superconductivitat d’alta temperatura crítica