Resultats de la cerca

Es llicencià en dret a València 1844 Fou sovint diputat a corts per Villena i senador per Alacant Després del 1868, treballà activament a favor de la restauració dels Borbó Alfons XII d’Espanya li ho recompensà amb el títol de marquès de Villagràcia El seu fill, Josep Maria Santonja i Almela Biar 1851 — València 1906, segon marquès de Villagràcia, també polític, estudià dret i amplià estudis a París i Brusselles i fou un membre destacat del partit conservador Com a tal fou diputat a corts 1877, 1879 i 1884 El 1886 esdevingué el representant de Romero Robledo a València Fou…

Fou nomenat membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando i de la Real Academia de la Historia Arribà a ésser un dels predicadors més coneguts de la seva època, i els seus discursos i sermons estaven plens de referències històriques de caràcter patriòtic i apologètic Els més famosos foren els discursos que pronuncià amb motiu de les solemnitats nacionals, gairebé tots editats Oración del Dos de Mayo , Elogio fúnebre de León XIII , Discurso del Centenario de la Guerra de la Independencia i Oratoria fúnebre de las víctimas de Melilla El llibre La luz de la fe en el siglo XX 1912-17…

El 1945 ingressà al Collegi de Jutges i Cronometradors de la Federació Catalana d’Atletisme FCA, de la qual fou directiu 1948-55 i assolí la categoria estatal el 1949 Presidí el Collegi Català de Jutges 1956-59, i fou director de reunió de nombrosos Campionats de Catalunya, d’Espanya i competicions internacionals, com els Jocs Europeus de pista coberta 1968 En l’àmbit periodístic dirigí les revistes Selecciones Deportivas Mundiales i Atletismo , que editava la FCA També collaborà en Vida Deportiva , Atletismo Español i Mundo Deportivo Rebé la medalla d’or al mèrit atlètic de la FCA, la…

Ordenat sacerdot el 1886, fundà el collegi d’estudis superiors de Novelda A Madrid, on anà a residir, fou canonge de San Francisco el Grande 1894, capellà de la capella reial 1896 i auditor de la Rota És autor d’escrits de caràcter apologètic i històric Fou un dels predicadors més famosos de l’època, i publicà els seus sermons La luz de la fe en el siglo XX 1912-17

Estudià filosofia a València i dret a Oriola, on assolí el grau de batxiller en dret civil 1797 Membre de l’Academia de Jurisprudencia de Madrid 1800, fou advocat del Consejo de Castilla 1801 Durant la invasió napoleònica lluità contra els francesos i actuà com a espia al setge de Toledo i en altres ocasions Més tard fou intendent de la divisió que manava Juan Martín el Empecinado 1812-13 Passà a Cadis, on entrà en contacte amb Juan O'Donojú, francmaçó destacat, i amb elements liberals Acabada la guerra, descontent pel règim absolutista de Ferran VII i per la manca de recompensa pels seus…

Professor a la Sorbona 1960-64 i a l’École Normale Superieme de París 1964-84, des del 1983 fou director de l’École des heutes Études en Sciencies Sociales Vinculat fins un cert punt a l’estructuralisme, el seu pensament tampoc no és aliè a la fenomenologia Amb un mètode “desconstruccionista” s’oposa a tot logocentrisme o racionalitat discursiva i insistí a tractar els temes filosòfics marginals com a centrals És autor de De la grammatologie 1967, La dissémination recull, 1972, L’archéologie du frivole 1973, Éperons, les styles de Nietzsche 1978, La carte postale de Socrates à Freud et au-…

Signa com a Jean Serra Fill d’emigrats polítics, visqué la seva infantesa a Alger i anà a Eivissa d’adolescent De formació autodidàctica, edità nombrosos reculls i desplegà una incansable activitat cultural en l’àmbit illenc Ha creat les publicacions “Itaca”, i publicà l’antologia Poetes d’Eivissa 1978 i una sèrie de quaderns i obres de tipus cultural Com a poeta passà del lirisme més intimista a la poesia de caràcter patriòtic o a la reflexió amarga i existencial, i ha publicat Memòria trencada 1978, Illa 1979, Lleure i crepuscle de noces 1980, Tria de poemes 1987, Mester d’amant 1992,…

Fill de Ramon II de Montcada Combaté amb el seu germà Guillem I, al costat de Jaume I, els sarraïns de la vall d’Albaida Fet presoner a Llutxent, s’escapà del castell de Biar amb els seus guerrers

Senyor de Gallinera, Ebo, Xeresa i Alcòder i alcaid de Peníscola i Biar Fill i hereu de Ramon II de Vic Passà a Castella al servei de la reina Elionor, i amb l’infant Ferran de Castella assistí a la presa d’Antequera, i el 1412 a la batalla del grau de Sagunt contra els urgellistes Alfons IV el féu cambrer major, i estigué amb ell a Nàpols i a la conquesta de Marsella 1423 El 1433 es trobava a Sicília com a conseller del lloctinent, l’infant Joan El 1441 era mestre racional de València, i el 1444 fou enviat d’ambaixador a Castella

Ric home de la mainada reial, senyor de Sangarrén Des del 1229 figura sovint al costat del rei Participà en l’expedició a Mallorca S'esforçà, durant el setge de la ciutat, a convèncer el comte d’Empúries que arribés a un acord amb els altres expedicionaris Es destacà en la reducció dels sarraïns mallorquins refugiats a les muntanyes després de la presa de la ciutat Restà a l’illa per ajudar Bernat de Santa Eugènia en el seu govern després de la partida del rei Participà també en la conquesta de Menorca 1231-32, acompanyà el rei a Montpeller el 1243 i prengué part en la fase final de la…