Resultats de la cerca

Vinculat al Club Nàutic El Balís de Sant Andreu de Llavaneres, ha regatejat en diferents classes optimist, laser, europa, vaurien, 420, 470, RSFeva, soling, creuer, 29er i IOM International Onemetre Class de vela radiocontrol Assolí el Campionat d’Espanya de la classe 470 juvenil 1983, el de vaurien 1985 i un subcampionat en la classe 420 a 1988 En l’àmbit internacional, aconseguí un primer lloc en el Campionat del Món júnior 1982, un tercer lloc en el Campionat d’Europa del 2001 i una quarta posició en el Campionat del Món màster de la classe europa a Sant Pere Pescador 2007 Fou escollit…

Conegut com Bisbalet perquè era el germà petit de Vicenç Bisbal Començà practicant l’atletisme amb la Unió Esportiva Santboiana en l’especialitat de decatló, de la qual fou subcampió de Catalunya 1934 Com a jugador de rugbi destacà en la posició de tres quarts, també amb la UE Santboiana Jugà diversos partits amb la selecció catalana 1933-34 Posteriorment fou àrbitre federat, membre del Collegi Nacional d’Àrbitres i membre en diversos mandats de la junta directiva de la Federació Catalana de Rugbi El 1958 creà, juntament amb el seu germà Vicenç, l’escola de rugbi de la UE…

Jugador de la Unió Esportiva Santboiana, practicà aquest esport al màxim nivell fins a cinquanta anys Destacà en la posició de tercera línia Jugà diversos partits amb les seleccions espanyola i catalana Amb la Santboiana guanyà la Copa d’Espanya 1931, 1933, 1943 i la Copa de Catalunya 1923, 1931, 1933, 1934, 1935, 1944, 1945 Després de deixar el rugbi continuà lligat al club amb nombrosos càrrecs En fou president del 1953 al 1954 El 1958 inicià, juntament amb el seu germà Joan, l’escola de rugbi del club Fou seleccionador regional tant de categories juvenils com de sèniors i seleccionador…

Fou un destacat jugador de la Unió Esportiva Santboiana Guanyà el Campionat d’Espanya la temporada 1947-48

Impulsor de l’escalada a Catalunya durant les dècades de 1950 i 1960 S’inicia en l’excursionisme i l’escalada com a soci de l’Agrupació Excursionista Icària i fou un dels membres del grup anomenat els Bèlits El 1956, juntament amb alguns companys dels Bèlits, ingressà al Centre Excursionista de Catalunya i s’integrà al Centre Acadèmic d’Escalada CADE, que presidí entre el 1963 i el 1967 i del qual va ser un gran animador Realitzà destacades obertures i repeticions de vies d’escalada a Montserrat, el Pedraforca i els Pirineus, a més de divulgar parets i racons menys coneguts aquells anys, com…

Situació i presentació Es troba a l’extrem nord-occidental de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre i molt proper a les Garrigues Limita amb Margalef E, Cabassers S, la Palma d’Ebre W i Flix N, aquests dos últims municipis pertanyents a la comarca de la Ribera d’Ebre És situat a la vall del riu de Montsant, el qual separa els darrers contraforts occidentals de la serra de la Llena, al N del territori 589 m a les Costeres, 511 m al Còdol, al límit amb Margalef 469 m a la Costa, dominant el poble de la Bisbal, dels vessants també més occidentals de la serra de Montsant 617 m…

Situació i presentació El terme municipal limita al N amb Corçà i Ullastret, a l’E amb Vulpellac i a l’W amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura Comprèn, a més de la ciutat de laBisbal, el veïnat del Vilar, el poble de Sant Pol de laBisbal i el poble de Castell d’Empordà A migdia hi ha una extensa zona accidentada pels contraforts septentrionals de les Gavarres que arriba fins al coll de la Ganga a la vora del qual hi ha les elevacions màximes, de prop de 300 m…

Situació i presentació El municipi de la Bisbal del Penedès és situat a la part ponentina de la comarca, a la rodalia de les serres de ponent El terme té una extensió de 32,54 km 2 i limita al N amb el terme del Montmell, a l’E amb els termes de Sant Jaume dels Domenys i Llorenç del Penedès, al SE amb Banyeres del Penedès, al S amb l’enclavament de l’Albornar, que pertany a Santa Oliva, i amb el terme d’Albinyana, i a l’W amb els termes de Masllorenç i Rodonyà, aquest darrer de la comarca de l’Alt Camp El terme és accidentat pels contraforts meridionals de la serra del Montmell,…

Becari de l’Escola de Mestres Joan Bardina 1907-09, que influí d’una manera decisiva en la seva concepció del magisteri, continuà la seva formació a les escoles de l’antic districte cinquè barceloní 1909, a les escoles de la Sagrada Família 1910-11 i a l’ Escola Vallparadís 1912-13 —on entrà en contacte amb Alexandre Galí—, fins a la seva titulació, el 1916 Assajà el mètode Montessori a les escoles de la Casa de Caritat 1915-17 Inculcà als infants l’hàbit de la reflexió personal des d’una perspectiva cívica, moral i religiosa, i donà un ensenyament viu de la realitat mitjançant el treball…