Resultats de la cerca

Vida i obra Es donà a conèixer com a poeta amb Elegia a un mort 1937 Establert a Madrid, exercí com a realitzador cinematogràfic i es dedicà als gèneres de caràcter popular La duquesa de Benamejí , De mujer a mujer , Gloria Mairena , Lola la Piconera , i a la producció de programes de televisió Publicà una Introducció a la història del cinema valencià 1981 A més, és autor de diversos estudis fonamentals sobre la cultura i la literatura valencianes dels s XIX i XX, entre els quals cal remarcar Los albores de la España fernandina 1969, Homenatge a la impremta valenciana 1974, Poesia política…

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de València 1888 i collaborà en els almanacs “Lo Rat-Penat” del 1883 i el 1884, respectivament, amb les narracions La torre de la Boatella i Fatimah La seva vinculació a la Renaixença fou breu i bàsicament decidida per la influència de Constantí Llombart després de la mort d’aquest 1893, esdevingué un enemic acèrrim del grup valencianista de Teodor Llorente S’incorporà activament al republicanisme de Pi i Margall, i el 1887 publicà, ja en castellà, el recull Fantasías, leyendas y tradiciones , que, com les obres anteriors, respon a una…

Llicenciat en filosofia i lletres, fou secretari de l’Acadèmia de Sant Carles, on el 1915 fundà la revista “Archivo de Arte Valenciano”, professor de l’Escola de Belles Arts, director conservador del Museu Provincial de València i redactor d’“El Mercantil Valenciano” i de “Las Provincias” Publicà el catàleg Periódicos de Valencia 1880, Instituciones gremiales, su origen y organización en Valencia 1889, Orígenes del cristianismo en Valencia 1913, altres monografies sobre història i belles arts i l’assaig La lliteratura llemosina dins lo progrés provincial , premiat als Jocs Florals deLo Rat…

Doctorat en filologia catalana, ha conreat la investigació en les obres Repertori mètric de la poesia catalana medieval 1992, Diccionari de la mitologia grega i romana 1997, Diccionari de poètica 1998 i Ritmes clàssics 1999, entre d’altres En poesia ha publicat Compromís amb la forma 1981, Ègloga cants de Geòrgic 1983, Dotze cançons amb tornada 1987, Corona i cadena 1989, Personatge isòsceles 1990, Quadern del seny pretès 1992, Claustres i àgores 1994, Primer recull factici 1981-1997 1999, premi M Martí i Pol 1998 i A l’última ribera 2003 Ha traduït I Madach, Ch Péguy, GV Catul i P Ovidi Nasó…

El seu treball d’investigació se centrà principalment en la vida valenciana del segle XIX Escriví les novelles Cala preciosa 1942 i Los Romeu , premi València de Literatura del 1954 Publicà alguns llibres referits a la vida i obra de l’escriptor Blasco Ibáñez Blasco Ibáñez y la Valencia de su tiempo 1967, Vicente Blasco Ibáñez 1967, Blasco Ibáñez Política i periodisme 1970 i  Los amores de Blasco Ibáñez 1992 També recopilà i prologà els articles que integren el llibre pòstum de Blasco Ibáñez Crónicas de Viajes 1968…

De jove participà en el moviment valencianista, després s’integrà en el blasquisme, i finalment en el republicanisme espanyol Fou enginyer industrial i periodista Collaborà al diari El Pueblo , a “La Voz Valenciana” i a “Taula de Lletres Valencianes” Escriví la biografia Blasco Ibáñez i València 1929, que obtingué força ressò També publicà Siembra Republicana 1930 i La pluma en la barricada 1934, entre d’altres Traduí i prologà la narració de Blasco i Ibáñez Coses d’hòmens per a la collecció “El Cuento Valencià” 1930 Exiliat a França després de la guerra civil, seguí…

Des del 1923 residí a França molts anys Molt lligat a Vicent Blasco i Ibáñez, escriví sobre aquest nombrosos treballs En francès i castellà publicà poemes, biografies Verdi, Tagore, Sarah Bernhardt, etc, assaigs literaris i obres de divulgació artística En català fou autor del volum poètic Interiors Montpeller, 1946 Fou professor en diverses universitats europees i americanes

Vida i obra Fou membre de l’Agrupació Valencianista Republicana i, posteriorment, un dels impulsors i dirigents de la institució cívica Proa 1935, l’organització unitària més important del valencianisme cultural de l’època Publicà les novelles curtes La casa del roín pastor 1914, El preu de la ditxa 1915, De l’abisme al cim 1920, Les desventures d’Abel 1930 i Ni llar, ni amor, ni glòria 1920 Com a poeta, fou premiat als Jocs Florals de València el 1917, el 1922 i el 1935 i donà a conèixer els reculls El caminant enamorat 1920 i El vol en arc 1935, en què reuní bona part de la seva producció…

De família de comerciants barcelonins establerta a València 1814, estudià a les Escoles Pies, orde en el qual ingressà el 1819, i a les universitats de Saragossa i València Fou professor a les Escoles Pies de València, fins que fou reclòs per una malaltia mental Assistí a la tertúlia que l’editor i polític liberal Mariano de Cabrerizo feia a la seva llibreria Amic de Vicent Boix i de Pasqual Pérez, amb aquest el 1833 fundà el  Diario Mercantil de Valencia , de tendència liberal i en el qual collaborà fins a la mort També publicà poemes a  La Psiquis  1840, primera publicació per al públic…

Vida i obra Utilitzà el pseudònim de Constantí Llombart Enquadernador d’ofici, estudià primeres lletres i alguns cursos de magisteri i, de jove, escriví alguns poemes romàntics en castellà i les peces teatrals En lo Mercat de València i La calúmnia castigada Republicà federal, prengué part activa en la Revolució de Setembre del 1868 i publicà diversos poemes polítics, aplegats en el volum Cantos republicanos Reprengué alguns d’aquests temes la pena de mort, la contribució de sang, l’esclavisme més tard, en els drames Justicia contra justicia i La esclavitud de los blancos Firmà una…