Resultats de la cerca

L’àrea no conreada es limita a 45 ha de matollar La superfície de terres de conreu l’any 1985 ocupava 806 ha el 42% de la total del terme hi predomina el regadiu, que aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Manises i ocupa 660 ha, a les proximitats del riu tarongers 594 ha i una mica d’hortalisses el secà ha esdevingut quasi marginal 146 ha, la meitat de garrofers Un 90% d’explotacions tenen menys de 5 ha, i la pràctica totalitat de la superfície és treballada en règim directe El cens ramader del 1982 dona 4300 caps d’oví i 15500 d’aviram per a producció d’ous L’activitat…

El fort arrelament de moviments republicans al País Valencià contemporani ha estat una conseqüència de la manca d’industrialització, la qual ha dividit el país en dos blocs oposats les classes dominants, integrades per la pseudoburgesia agrícola que potencià, des de la segona meitat del s XIX, l’expansió de la citricultura, i que en el terreny polític sostingué el règim de la Restauració i el món de les classes populars que abraçava des de determinats sectors de la burguesia laica i de la petita burgesia fins a nuclis del semiproletariat i dels jornalers Atesa aquesta heterogènia composició…

El seu treball d’investigació se centrà principalment en la vida valenciana del segle XIX Escriví les novelles Cala preciosa 1942 i Los Romeu , premi València de Literatura del 1954 Publicà alguns llibres referits a la vida i obra de l’escriptor Blasco Ibáñez Blasco Ibáñez y la Valencia de su tiempo 1967, Vicente Blasco Ibáñez 1967, Blasco Ibáñez Política i periodisme 1970 i  Los amores de Blasco Ibáñez 1992 També recopilà i prologà els articles que integren el llibre pòstum de Blasco Ibáñez Crónicas de Viajes 1968…

Fundat per Vicent Blasco i Ibáñez, fou un mitjà eficaç de propaganda republicana de les successives organitzacions polítiques blasquistes Es distingí sobretot per les seves campanyes antireligioses, antiregionalistes, contra la redempció econòmica del servei militar durant la guerra de Cuba, a favor dels aliats en la Primera Guerra Mundial, etc i per les seves polèmiques tant amb la premsa monàrquica com amb la republicana menys radical El Mercantil Valenciano o dissident En foren redactors i collaboradors assidus Ferran Llorca, Venanci Serrano i Clavero, Josep Vinaixa, Juli…

Començà la seva carrera com a llibreter de vell Republicà, tingué una gran amistat amb Blasco i Ibáñez El 1900 creà l’editorial Sempere i Companyia, de la qual fou copropietari Blasco i que el 1914, fusionada amb l’Editorial Iberoamericana de Madrid, també de Blasco, prengué el nom d' Editorial Prometeo , que tingué una gran importància en la difusió de l’ideari d’esquerra europeu a l’Estat espanyol Sempere fou regidor de València 1909 i pertangué a la Cambra de Comerç, a la junta d’Obres del Port i a la Defensa de l’Obrer i a la Societat Patronal de les…

De jove participà en el moviment valencianista, després s’integrà en el blasquisme, i finalment en el republicanisme espanyol Fou enginyer industrial i periodista Collaborà al diari El Pueblo , a “La Voz Valenciana” i a “Taula de Lletres Valencianes” Escriví la biografia Blasco Ibáñez i València 1929, que obtingué força ressò També publicà Siembra Republicana 1930 i La pluma en la barricada 1934, entre d’altres Traduí i prologà la narració de Blasco i Ibáñez Coses d’hòmens per a la collecció “El Cuento Valencià” 1930 Exiliat a França després de la guerra civil, seguí…

Es proposà “propagar las ideas de democracia, patria y humanidad” Els dirigents foren Carlos Blasco de Viló president de la junta directiva i José Cárdenas president del comitè local de Barcelona Al març de 1933 es transformà en Partido Sindical Demócrata, els dirigents del qual foren Luis Valencia president i Carlos Blasco del Vilo vicepresident

Estudià nàutica Amb el pseudònim Pigmalión publicà articles de divulgació sobre temes d’astronomia a la premsa local Collaborador de Ràdio València, algunes de les seves conferències foren després publicades en forma de llibre amb el títol Una velada astronómica en Peñíscola y seis conferencias radiofónicas Publicà també Blasco Ibáñez novelista 1963, obra reeditada, amb correccions i ampliacions, el 1967, amb el títol Blasco Ibáñez novelista y su Universidad Popular

Després d’haver trencat amb Vicent Blasco Ibáñez i amb el blasquisme i d’haver estat expulsat de la Unión Republicana espanyola, Soriano intentà des del 1903 fer-se una base pròpia a Barcelona, enfront del lerrouxisme i tot emprant com a tribuna el diari El Diluvio Els pocs adeptes que reclutà, encapçalats per Pau Isart Bula, s’arrengleraren a favor de Solidaritat Catalana per hostilitat envers Lerroux i Blasco, que en foren adversaris