Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
gallerbo
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels blènnids, que és una espècie del grup de les bavoses de mar.
bavosa de cresta
Bavosa de cresta
Jon McIntyre iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Bavosa de color verd fosc, més clar als flancs i al ventre.
Presenta uns filaments damunt els ulls
rabosa
rabosa
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes
, de la família dels blènnids, sense tentacles supraciliars, amb lòbuls dèrmics erèctils i triangulars i amb unes petites protuberàncies disposades en sèries longitudinals per sobre de la vora posterior dels ulls o darrere d’ells.
L’aleta dorsal és una mica retallada al centre, amb taques de color bru i blanc blavós El cos és de color gris o verd d’oliva, amb taques de color blau clar al cap i al dors, i el tronc presenta franges transversals fosques i taques blanques Habita al supralitoral —a la zona dels esquitxos—, als bassals i sota les pedres, i s’alimenta de glans de mar Es troba des de la Mediterrània fins a la mar del Nord
futarra
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels blènnids, d’uns 10 cm de llargada, de color terrós fosc o gris cendrós, amb les parts superiors i laterals amb taques o bandes negres.
Habita fins a un metre de profunditat entre les roques del litoral cobertes d’algues És comuna a les costes dels Països Catalans i en tota la Mediterrània
barb caní
Ictiologia
Peix perciforme, de la família dels blènnids, semblant a les bavoses, de tons verds i bruns, proveït de tentacles superciliars.
Com a les altres espècies de la família, els mascles preparen un niu i tenen cura dels ous Són freqüents a la Mediterrània i als rius que hi desemboquen
bavosa
Bavosa de cresta (Blennius cristatus)
Phil's 1stPix (cc-by-nc-sa)
Ictiologia
Gènere de peixos perciformes de la família dels blènnids, d’uns 10 a 25 cm de llargada, amb el cos recobert d’una secreció mucosa abundant.
Tenen les aletes dorsal i anal molt llargues, i les ventrals en posició jugular Algunes espècies tenen tentacles superciliars, anomenats banyes Els mascles fan parades nupcials i tenen cura de les postes Les bavoses habiten els fons rocallosos costaners Poden romandre a la zona de marea baixa, puix que llur respiració és branquial i cutània i la secreció del cos les preserva de la dessecació Són pròpies de l’Atlàntic, la Mediterrània i la mar Negra Hi ha força espècies que són freqüents a les costes i a les aigües interiors catalanes
bavosa petita
Bavosa petita
Julien Renoult iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Bavosa que presenta un mimetisme marcat, però amb domini dels colors blanquinosos amb franges més fosques als flancs en forma de V.
Darrere l’ull té una taca ocellada blau marí La dorsal és molt alta i blava al capdamunt No ultrapassa els 7 cm de llargada
bavosa de bassa
Bavosa de bassa
Julien Renoult iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Bavosa de color verd amb franges més fosques que formen dibuixos amb vores blaves.
Darrere l’ull té una taca ocellada negrosa El mascle adult presenta una cresta semblant a la de la B fluvialitis
Els blènnids: bavoses, dormilegues o banyuts
La família dels blènnids reuneix les anomenades bavoses, dormilegues o banyuts, peixos de mida petita, d’entre 3 i 30 cm, amb el cos desproveït d’escates, però recobert d’una abundant secreció epidèrmica de mucus que les substitueix La morfologia general és força característica L’alçada màxima del cos sempre és al cap i va disminuint cap a la cua Les dues aletes dorsals són unides per tot de radis iguals externament bé que n’hi ha d’espinosos i de segmentats que només es diferencien per la seva anatomia interna Les aletes ventrals, en posició jugular, estan transformades en 4 o 5 radis durs…