Resultats de la cerca
Es mostren 479 resultats
Telmo Bofarull Garriga
Tennis de taula
Jugador de tennis de taula.
S’inicià al Bravium de Reus l’any 1951 Guanyà la primera Copa Nadal 1955 i aconseguí la medalla d’or en el Campionat de Catalunya individual i la de plata en dobles 1956 Els anys seixanta fitxà pel Reus Deportiu Fou campió d’Espanya de segona categoria 1964 i campió provincial de primera 1965 Des de l’any 2002 es disputa el Memorial Telmo Bofarull en homenatge a la seva figura
Antoni de Bofarull i Brocà
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura
Teatre
Historiador, poeta, novel·lista i dramaturg romàntic, germà d’Andreu.
Dirigí el periòdic satíric El Hongo 1841, féu crítica teatral en El Sol , i publicà articles sobre Catalunya i la Corona d’Aragó en Diario de Barcelona Amb el pseudònim de Lo Coblejador de Montcada i amb llenguatge gairebé sempre arcaïtzant, publicà diverses poesies plenes d’erudició històrica Escriví també alguns drames històrics, com Roger de Flor 1845 Decidit animador del moviment anomenat Renaixença , des del Diario de Barcelona demanà 1854 la restauració dels Jocs Florals, dels quals el 1859 fou un dels set primers mantenidors, així com el 1883 i el 1884, i president el 1865 hi obtingué…
Gerard Aguilà Bofarull
Voleibol
Jugador de voleibol.
Començà la seva trajectòria a la residència Blume de Barcelona 1994 Fou jugador a la divisió d’honor amb el Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 1997-2004 La temporada 1999-2000 participà en la Copa FEV europea Després fitxà pel FC Barcelona 2004-10, on disputà les tres darreres temporades a la Superlliga de divisió d’honor Actuà com a central, aprofitant la seva alçada 1,98 m També jugà amb la selecció catalana i arribà a ser-ne el capità
Àngel Bofarull Garnacho
Rem
Remer.
Format al Reial Club Marítim de Barcelona Fou campió d’Espanya 1944 de quatre amb timoner, i de Catalunya 1945 en l’especialitat d’outrigger de vuit amb timoner
Jacint Bofarull Foraster
Esport general
Art
Dibuixant, decorador i caricaturista.
Collaborà en diverses publicacions barcelonines com El Borinot 1924, La Jornada Deportiva 1924 i el Xut 1925 Tenia un estil agressiu i signava amb el pseudònim de Gripau Durant la Segona República esdevingué un dibuixant popular per mitjà del Mundo Deportivo 1929-33, El Diluvio 1933-36 i L’Esquella de la Torratxa En aquest període dissenyà també plafons de ferro forjat per a decorar els locals del Mundo Deportivo
Andreu de Bofarull i Brocà
Comunicació
Historiografia
Literatura catalana
Escriptor, publicista i historiador.
Nebot de Pròsper de Bofarull Ingressà al seminari de Tarragona, però el 1828 canvià els estudis de teologia pels de dret, que cursà a la Universitat de Cervera, i obtingué el títol d’advocat Arxiver 1863 i bibliotecari 1867 municipal, dugué a terme l’ordenació i la classificació del fons de l’arxiu de Reus Contribuí a l’estudi de la història de la seva ciutat i de Catalunya des d’una òptica predominantment romàntica i moderada, amb obres com Anales históricos de Reus 1845, encapçalats amb uns versos del seu germà Antoni reivindicant el català, i ampliats el 1866-67, Poblet 1848…
,
Carme Lluch i Bofarull
Música
Soprano.
Estudià a Barcelona al Conservatori del Liceu i a Milà Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1960 el 1963 hi obtingué un èxit assenyalat amb Orfeo ed Euridice , de Gluck El 1964 guanyà la Medalla d’Or del Circolo della Stampa, de Milà, i el concurs de cant Achille Peri, de Reggio de l’Emília L’any següent tornà al Liceu, on interpretà el paper titular d’ Aïda i el de Nedda d’ I Pagliacci Actuà arreu d’Europa en teatres d’òpera i sales de concerts
Joaquim Ros i Bofarull
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Format a l’Escola de Bells Oficis amb Francesc d’AGalí, i a París amb Pau Gargallo Es presentà individualment a Barcelona el 1935, on no tornà a fer-ho sol fins el 1973 Participà en les Exposicions de Primavera dels anys trenta Collaborà en l’obra del tron de la Mare de Déu de Montserrat Realitzà el monument a Miquel Biada i Bunyol 1948 a Mataró, ciutat on féu nombroses obres de tota mena per a l’església parroquial de Santa Maria Ha participat en diverses exposicions i té obra al Museu d’Art Modern de Barcelona La seva escultura, filla del Noucentisme, tendeix a l’estilització
Josep Simó i Bofarull
Arquitectura
Arquitecte.
Germà de Jaume Simó i Bofarull Titulat a l’École Spéciale d’Architecture, de París, on obtingué, encara, el grau d’arquitecte salubrista A Barcelona, foren obres seves el Cinema Kursaal, el Pathé i l’edifici que ocupava el Banc de Catalunya, a la Rambla A Reus construí el casal del Centre de Lectura 1917-21, el de l’Institut de Puericultura 1923-24 i l’estadi del Reus Esportiu A Salou projectà l’USSA, un establiment de banys 1929, i collaborà en els primers estudis d’urbanització del nucli d’estiueig Els últims anys es dedicà a projectes de decoració i participà en el de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina