Resultats de la cerca

Es formà en les disciplines de trampolí, doble minitrampolí i túmbling al Gimnàs Club Guinardó de Barcelona En categoria juvenil fou campiona de Catalunya 1978 de doble minitrampolí En la Copa Catalana fou guanyadora de doble minitrampolí 1979, 1980 i de trampolí i sincronisme 1980, i en el Campionat de Catalunya fou campiona de trampolí 1979 i de sincronisme en trampolí 1980 Fou subcampiona d’Espanya de doble minitrampolí 1979, 1980 Fou jutge estatal i internacional Rebé del premi Catalunya a la gestió en l’esport 1996

Fundà i dirigí la revista catòlica “La Creu de Catalunya” 1904 Entre la seva poesia, en gran part d’inspiració religiosa i amb els trets propis de les composicions típiques de certamen, destaca Voladúries 1903 També és autor de diversos goigs Pòstumament la seva obra es recopilà en els dos volums de Poesies 1927

D’estil popular, publicà, en poesia, Íntimes 1952, i en teatre, Dos secrets dins la nit 1956, El gran sotrac 1957 i Cançó de tots els temps 1978 Dirigí la revista “Mes”

Fundà i dirigí la revista catòlica La Creu de Catalunya 1904 Entre la seva poesia, en gran part d’inspiració religiosa, destaca Voladúries 1903 El 1927 li foren publicades les Obres Completes

Ingressà a la CNT el 1928 i el 1932 participà en els fets insurreccionals de Terrassa, arran dels quals fou detingut Durant la Guerra Civil fou secretari de la federació local de Terrassa i de la comarcal del Vallès Occidental i collaborà a Vida Nova Després formà part de la Columna Durruti Acabada la guerra participà en la resistència francesa contra els nazis El 1946 entrà a l’Estat espanyol i, detingut el 1947, fou condemnat a 20 anys el 1952 fou deixat en llibertat, i empresonat de nou, per poc temps, el 1956 El 1976 fou elegit secretari general del Comitè Regional de la CNT Catalana…

D’estil popular, ha publicat, en poesia, Íntimes 1952, i en teatre, Dos secrets dins la nit 1956, El gran sotrac 1957 i Cançó de tots els temps 1978 Ha dirigit la revista Mes

Jordi Pujol Barcelona 1930 ha estat, sense cap mena de dubte, el polític del segle XX que ha exercit un mandat més llarg i sancionat per les urnes sobre el conjunt de Catalunya Això, ho ha sabut fer concretant un estil propi, una manera de fer que hom ha acabat coneixent per «pujolisme» personalisme que no fa altra cosa que reforçar aquesta idea de lideratge perllongat i que s’ha manifestat tant en les maneres polítiques com en una forma d’entendre el país i, sobretot, de fer-ne pedagogia Durant la seva llarga presidència s’ha consolidat políticament l’autonomia catalana, represa…