Resultats de la cerca

En morir aquest 1863 es retirà a Àger i reorganitzà la partida del seu pare El 1839, amb el grau de coronel, es convertí en un dels principals collaboradors del comte d’Espanya, i actuà a l’expedició de la Vall d’Aran Emigrà a França, i el 1847 tornà a Catalunya com a general de brigada al capdavant del nou alçament carlí, però fou batut 1849 pel general Quesada a Selma Alt Camp Passà a Itàlia, al servei de Francesc II de les Dues Sicílies Destronat aquest per Garibaldi, desembarcà a Calàbria i es posà al capdavant de les guerrilles legitimistes, però fou fet presoner i afusellat pels liberals

Lluità a la primera guerra Carlina a la vall del Segre, al Solsonès i a la Noguera El 1834 dominava la zona de Ponts, i el seu prestigi semblava destinar-lo a substituir en el comandament suprem el general Juan Antonio Guergué, però fou designat Ignasi Brujó Ocupà Àger 1835 Fou sorprès a Vilanova de Meià pel coronel Niubò l’any 1836 i afusellat a Cervera La seva partida prosseguí la lluita, conduïda pel seu fill Josep Borges

De família camperola, de molt jove s’afilià a Estat Català Es traslladà a Barcelona el 1925 Escriví a “Estat Català” i a “La Nació Catalana” Publicà Catalunya poble dissortat 1933, en collaboració amb JCasals i Freixes, Catalunya, Pi i Margall i el catalanisme 1934 i, amb el pseudònim de Ramon de les Borges Blanques, La solució Cambó 1946, escrits en els quals mostra el seu ideari catalanista radical

Fundador de l’Associació Escolar Republicana i de la Joventut Republicana, a Lleida Tinent d’alcalde de la ciutat, diputat provincial per les Borges Blanques i conseller d’agricultura de la Mancomunitat Impulsà obres agràries importants, com el canal d’Urgell, i fou síndic de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre Proclamà la República Catalana a les Borges Blanques, ingressà a Esquerra Republicana i fou diputat al parlament català 1932 Director general d’agricultura de la Generalitat, fou nomenat conseller d’agricultura i economia 1933 i, després, sotssecretari del…

El 1921 es traslladà a Barcelona i, per mitjà dels germans Badia, ingressà al partit Estat Català 1936, del qual fou secretari general A l’exili, el 1939, contribuí a fundar el Front Nacional de Catalunya i, retornat clandestinament a Catalunya, participà en les tasques del Consell Nacional de la Democràcia Catalana Detingut per la seva activitat resistent 1943-46 1958, 1967, es llicencià en ciències econòmiques i fou representant del FNC, però, partidari de la unitat del socialisme català, el 1978 abandonà el FNC per a ingressar al PSC-Reagrupament i, més tard, al Partit dels Socialistes de…

Arran de la Dictadura de Primo de Rivera, s’exilià a França, on esdevingué, amb Francesc Macià, un dels dirigents d’Estat Català Participà en el complot de Garraf i els fets de Prats de Molló 1926, activitat per la qual fou jutjat a París el mateix any Posteriorment, s’establí a Bèlgica S’oposà a la creació del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya que Macià i una assemblea de grups catalanistes de diversos països americans havien intentat crear a l’Havana el 1928 Malgrat aquestes diferències polítiques, formà part amb Macià del comitè d’aquesta assemblea per a Europa De retorn a…

La insurrecció es produí simultàniament a Àlaba, a Navarra, al Baix Aragó i al Maestrat, on inicialment semblà que podria assolir una gran volada, i al Principat de Catalunya, on l’acció militar fou més aspra i més llarga que enlloc Les primeres partides catalanes aparegueren pel juny del 1855, coincidint amb l’agitació obrera a Barcelona vaga general i mort de Josep Sol i Padrís Aquestes partides eren manades per Josep Borges, Estartús i Marcellí Gonfaus Marçal , el qual, com a comandant general, féu pública una proclama 27 de juny Pel juliol entrà a Catalunya Rafael…

Foren pobles de contribució de Lleida, per exemple, Bell-lloc 1320, Almacelles 1362 i les Borges Blanques 1344 Aquestes comunitats considerades carrers de Lleida eren regides per un consell i tres jurats Aquests, abans de prendre possessió de llur ofici, havien de prestar homenatge al paer en cap de Lleida

El 1820 fou nomenat tinent coronel de voluntaris, i el 1827 participà en la guerra dels Malcontents Empresonat a Barcelona el 1833, el 1835 organitzà els cossos de l’exèrcit carlí a la Catalunya Nova Fou cap d’estat major i oficial general de les forces de Carles Maria Isidre de Borbó guanyà la batalla de Rialb 1838 El 1839 s’exilià a França Fou diputat per Gandesa el 1871

A la mort del pare 1328, rebé les baronies de Mataplana, Vall de Toses i Cervelló i un ampli domini de les Garrigues que incloïa les Borges, Arbeca i Castelldans Quan el 1343 morí el seu germà, Arnau Roger II, sense fills, els Comenge, representats pel comte Jaume I d’Urgell, marit de Cecília de Comenge, reivindicaren el comtat, però Pere III en féu investidura a favor de Ramon Roger Convertit en home de confiança del Cerimoniós, al costat dels Cabrera, els Montcada i el vescomte d’Illa, participà en la segona campanya del Rosselló 1343 i s’enfrontà repetidament a Jaume III, el…