Resultats de la cerca

Estudià matemàtiques i física a la Universitat Lliure de Brusselles, on es doctorà en matemàtiques el 1946 Treballà a l'Institute for Advanced Study de Princeton Nova Jersey 1949-54 i posteriorment al Brookhaven National Laboratory Fou professor a la Universitat d’Utrecht des del 1954 Del 1960 al 1970 dirigí el CERN, i posteriorment en fou director general 1976-80 Entre el 1971 i el 1974 dirigí la Max Planck Gesellschaft de Munic Estudià aspectes de la termodinàmica estadística i la teoria quàntica de camps  És autor de Problems in Quantum Theory of Many Particle Systems 1961

Llicenciat en enginyeria civil electromecànica 1955 i en física 1958 per la Universitat Lliure de Brusselles, en la qual es doctorà l’any 1959 Aquest mateix any anà a la Universitat de Cornell EUA, on es dedicà a la investigació fins el 1961, any que retornà a la Universitat Lliure de Brusselles com a professor Conjuntament amb Robert Brout, fou director del Grup de Física Teòrica d’aquesta universitat des del 1980 fins a la jubilació, el 1998, que fou nomenat professor emèrit Des del 2011 collabora a l’Institut d’estudis quàntics de la Universitat de Chapman de Califòrnia Ha fet aportacions…

Fou professor a Gant Ideà un mètode estroboscòpic per a l’estudi dels moviments vibratoris i inventà el fenaquistoscopi 1829 Estudià els fenòmens capillars de les làmines primes i diversos fenòmens òptics Publicà Statique expérimentale et théorique des liquides soumis aux seules forces moléculaires , en dos volums 1873

Perfeccionà l’invent de Franklin per evitar l’efecte dels llamps El seu parallamps amb puntes i conductors múltiples fou adoptat a Europa a la segona meitat del s XIX

Professor de física a Basilea, Zuric i Brusselles, efectuà diferents ascensions en balons aerostàtics de la seva invenció, i després de la Segona Guerra Mundial planejà la construcció d’un aparell per a la immersió submarina, el batiscaf , que, construït a Itàlia amb el nom de Trieste 1953, permeté l’exploració de fons marins a més de 10000 m de profunditat

Noves dades sobre la formació de l’Univers El cel vist pel satèllit Planck de l’ESA quan tenia uns 380000 anys Els colors reflecteixen temperatures lleugerament diferents de la mitjana de 2,7 K de la RFM © ESA / Planck Collaboration Després de dos anys a l’espai, el satèllit Planck de l’Agència Espacial Europea va revelar els seus primers resultats Destinat a l’estudi de la radiació de fons de microones RFM, observada amb menor detall anteriorment pels satèllits COBE i WMAP de la NASA, el Planck ha ofert una imatge amb una resolució més alta i que reforça les troballes ja…