Resultats de la cerca
Es mostren 1615 resultats
Teatro Colón de Buenos Aires
Música
Teatre d’òpera de Buenos Aires, el més famós de l’Amèrica del Sud i un dels edificis més destacats de la ciutat.
El primer teatre amb aquest nom, davant la Plaza de Mayo, fou inaugurat el 1857 amb La Traviata Amb una capacitat per a 2 500 espectadors, acollí companyies italianes i francesas de gran prestigi i les grans veus de la lírica europea El 1887 fou venut a la Banca Nacional per tal de bastir un nou teatre a la plaça Lavalle Les obres -dirigides pels italians Tamburini i Meano, i més tard pel belga Julio Dormal, amb escultures de Luis Trinchero- s’allargaren vint anys És un gran i luxós edifici exempt, dins el gust europeu eclèctic dels teatres d’òpera de l’època -italianitzant en arquitectura i…
Raid aeri del Plus Ultra de Palos a Buenos Aires
Raid aeri de l'hidroavió Plus Ultra des de Palos de la Frontera Huelva fins a Buenos Aires
Cosme Marià Argerich del Castillo
Metge, fill de Francesc Argerich i Baliat.
Enviat pel seu pare a Catalunya, estudià medicina a la Universitat de Cervera, on es graduà el 1780, i hi romangué probablement fins el 1793 En tornar a Buenos Aires, tot seguit s’integrà al Colegio de Medicina y Cirugía El 1794 fou nomenat primer examinador del Protomedicat Durant les invasions britàniques 1806-07 prestà serveis en els hospitals de sang Defensà al Cabildo Abierto 1810 la independència de Buenos Aires Amb els canvis del 1810, cresqué el seu protagonisme i intervingué en l’organització i promoció de l’ensenyament de medicina, sobretot a la nova…
Roberto Caamaño
Música
Compositor i pedagog argentí.
Format al Conservatorio Nacional de Música y Artes Escénicas de Buenos Aires, inicià la seva carrera com a concertista amb una sèrie de destacades actuacions internacionals Les intervencions, el 1952, com a representant argentí a l’International Arts Program celebrat a Nova York i en un concert de la Pan American Union a la ciutat de Washington contribuïren a donar-li encara més projecció internacional com a pianista Assumí la direcció del Teatro Colón de Buenos Aires 1960-63 i fou professor del Conservatorio Nacional de Música y Artes Escénicas de Buenos…
Julià Garcia i Núñez
Arquitectura
Arquitecte.
D’origen català, estudià a Barcelona des del 1892 fins al 1900, any que obtingué el títol Fou un deixeble predilecte de Domènech i Montaner A Barcelona construí la casa Brias a la Granvia, entre els carrers d’Entença i de Rocafort, el 1903, el mateix any que se n'anà a Buenos Aires, on exercí la professió fins que es retirà, el 1931 Fou molt amic d’Eugeni Campllonch Obres d’ell són casa seva, a l’avinguda de la Independencia 1907, i la Sociedad Española de Beneficencia 1908, ambdues a Buenos Aires
Alberto Williams
Música
Compositor, director i pianista argentí.
Inicià els estudis de piano a Buenos Aires amb P Beck i els continuà en una escola provincial, on cursà harmonia amb N Bassi i piano amb L Bernasconi Gràcies a una beca del govern argentí es traslladà a França, on fou alumne de G Mathias piano, A Durand harmonia i C Franck composició al Conservatori de París L’any 1889 tornà a Buenos Aires i hi fundà el conservatori que més tard portà el seu nom Fou el primer compositor que introduí el folklore argentí en les seves obres, cosa que contribuí a la seva divulgació Presidí diverses entitats musicals, com ara la Comisión…
Wifred Viladrich i Morera
Escultura
Escultor.
Fill del pintor i escultor català Miquel Viladrich i Vilà i de l’argentina Ana Morera S'establí de petit, amb la família, a Fraça Baix Cinca i després a Tetuan Retornat i, després, arran de la guerra civil, s’exilià, primer a França i posteriorment a l’Argentina Hi estudià i es dedicà a l’escultura Després de fer diverses exposicions, el 1942 obtingué un premi del Salón Nacional de Bellas Artes de Buenos Aires El 1958 tornà a Espanya, on continuà els estudis d’escultura Escultor prolífic, féu una collecció d’obres amb motius típics, i una obra d’aquesta s’exhibeix actualment a la…
Valentín Alsina
Història
Dret
Polític i jurista argentí.
Opositor a JM Rosas, hagué d’exiliar-se a Montevideo durant la dictadura 1835-52 En retornar, fou elegit governador de Buenos Aires 1852-57, senador 1861 i president del senat 1867 Redactà el codi penal 1862 És pare del polític Adolfo Alsina
Juan Martín de Pueyrredón
Història
Política
Polític argentí.
Fou un dels prohoms de la revolució del 1810 a Buenos Aires i membre del triumvirat del 1812 Collaborà amb el general San Martín i combaté la secessió artiguista de l’Uruguai Les seves tendències centralistes i monàrquiques, evidents en la constitució del 1819, el feren dimitir