Resultats de la cerca

Era centrat en la vila d’Illa, i comprenia, a més, Llotes, Marsugà, Graulera, Bulaternera, Bula d’Amunt i Estoer A la mort, sense fills 1423, de Pere de Fenollet i de Narbona , quart vescomte, el vescomtat fou segrestat pel rei fins que es decidís a qui pertanyia, puix que era disputat pels Pinós i Fenollet i els Castre-Pinós Al s XV fou adjudicat als Pinós Posteriorment les distintes línies d’aquest llinatge se'l disputaren en plets, així com amb els Cervelló Per una sentència del s XVI fou adjudicat a Berenguer Arnau de Cervelló-Castre i de Boixadors mort després del 1574 A la…

Efectivament, hom pot identificar un vescomte Bernat d’Urtx, que actuava el 1081 i era fill d’un Bernat, amb el Bernat fill del vescomte Bernat II de Cerdanya-Conflent Els Urtx empraren el títol vescomtal almenys fins el 1130 Sembla també que els Naüja tenen el mateix tronc que els Urtx, car posseïen béns a Naüja, Illa, Vilella, Rigardà, Jóc, Espirà i Estoer, tots aquests llocs essent senyories dels Urtx Un dels primers personatges documentats és Galceran I d’Urtx mort vers el 1173, senyor d’una part de Jóc, d’Urtx i de Naüja, que el 1134 rebé del vescomte Pere I de Castellbò la cessió d’una…

El castell de Jóc havia estat, al s XI i probablement des del s X, el centre del vescomtat de Conflent i residència dels vescomtes Però l’apellació vescomtat de Jóc apareix el 1177, en un temps que els vescomtats de Cerdanya i Conflent ja eren passats als vescomtes de Castellbò, i designava els territoris junts dels dos vescomtats, de Vilafranca a la Seu d’Urgell Cap al 1134 la senyoria de Jóc fou partida entre els comtes de Barcelona titulars del mer i mixt imperi, com a successors dels comtes de Cerdanya, els vescomtes de Castellbò hereus dels vescomtes de Cerdanya i Conflent, i els Urtx…