Resultats de la cerca

S'estén a l’Europa sud-oriental, i els estats riberencs són al N, Ucraïna i Rússia a l’E, Geòrgia al S, Turquia, i a l’W, Bulgària i Romania Comunica pel Bòsfor, la mar de Màrmara i els Dardanels amb la Mediterrània, i per l’estret de Kerč’ amb la mar d’Asov Conté uns 500000 km 3 d’aigua Les costes meridionals són rocalloses i escarpades i les del nord, sorrenques i planeres, en particular entre la península de Crimea i la desembocadura del Danubi Pel sector nord s’estén una vasta plataforma continental, amb profunditats inferiors als 100 m cap al centre i el sud la profunditat augmenta fins…

Ocupa la vall dreta i el delta del riu, que voreja el massís granític paleozoic de Tulcea, molt erosionat al sud afloren les calcàries terciàries La costa és baixa i arenosa, amb nombroses llacunes litorals Actualment és dividida en dues parts el sector nord 15460 km 2 correspon a Romania i és poblat per romanesos, russos, ucraïnesos, turcs i tàtars que viuen dispersos hi destaca Constanta com a centre més important El sector sud, que correspon a Bulgària, centrat entorn de Tolbuhin, és econòmicament més desenvolupat, especialment l’agricultura, amb conreus intensius de blat i…

Neix als Balcans centrals, al vessant meridional del Bòtev Bulgària, corre en direcció E i després S, entra en territori turc i desguassa al Marica a Edirne

S'inicia a les costes de la mar Negra, entre els ports de Burgas i Varna, a Bulgària, i s’estén en direcció EW al llarg de més de 300 km, amb una inflexió cap al NW Els Balcans fan de frontera entre Bulgària i Sèrbia i Montenegro i arriben fins al Danubi al pas de les Portes de Ferro, on s’enllacen amb els Alps de Transsilvània Els pics més alts són el Midžur 2168 m, el Vežen 2198 m i el Botev 2376 m Són constituïts per un nucli cristallí amb esquists i roques paleozoiques i intrusions volcàniques del carbonífer, recobert per una cobertora secundària i terciària…

Neix a les muntanyes de Rila Bulgària, travessa la vall entre els monts Piridin i els Ròdope, entra a Grècia, als límits entre Macedònia i Tràcia, i desguassa a l’Egea, davant l’illa de Tassos

La geografia La noció unitària dels Balcans no fou elaborada fins al segle XIX, quan la zona esdevingué políticament activa El concepte de península Balcànica, creat pel geògraf alemany Zeune com a homòleg de les altres penínsules mediterrànies Ibèrica i itàlica, a partir dels monts Balcans, fou estès al conjunt dels territoris al sud del Danubi, el Sava i el Kupa Per raons principalment polítiques, hom fa entrar dins el concepte de Balcans els actuals estats d’Albània, Bulgària, Grècia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Iugoslàvia, Macedònia, la Turquia europea i també Romania…

Al començament s’encaixa en la plataforma calcària de Suàbia, empès pels afluents de la riba dreta Més endavant penetra en el massís cristallí de Bohèmia i hi obre gorges profundes, a l’entrada i a la sortida de les quals hi ha ciutats importants Passau, Linz, per exemple que han esdevingut nusos de comunicació i nuclis industrials El Danubi esdevé riu de plana un cop entrat a Hongria, prop de Budapest Travessa la conca de Pannònia i hi rep les aigües del seu gran afluent, el Tisza, quan reprèn la seva direcció normal oest-est, després del tram nord-sud que ha seguit en travessar Hongria Una…

Comprenia els actuals estats de Sèrbia i Montenegro, Croàcia, Eslovènia i Macedònia Fins el 1991, any en què començà a desmembrar-se, l’estat limitava amb Itàlia i Àustria al NW, Hongria al N, Romania i Bulgària a l’E, Grècia i Albània al S i la mar Adriàtica a l’W La capital era Belgrad En el moment de la seva màxima extensió, la superfície era de 255804 km, i a final dels anys vuitanta la població era d’uns 23 milions d’habitants Des del 1946 fou una república socialista federativa La història Procés del conflicte bèllic a l’antiga Iugoslàvia Amb l’esfondrament de la monarquia…

La geografia física El relleu i la geologia Geològicament, Ucraïna és formada per un basament de roques cristallines granit i gneis recobert de materials sedimentaris, anomenat massís ucraïnesovolinià, el qual s’estén en direcció NW-SE des de la vall del Horin fins a la mar d’Azov i aflora a la regió de Volínia Sobre aquest sòcol s’estenen un conjunt de planes que ocupen la major part del territori i constitueixen l’extrem meridional de la gran plana russa, que ací ofereix diverses regions força diferenciades La muntanya solament ocupa una petita part a l’W i a l’extrem S de Crimea Així, hom…