Resultats de la cerca

Els estats fundadors foren França, la República Federal Alemanya, la Gran Bretanya, Itàlia, Suïssa, Dinamarca, Bèlgica, els Països Baixos, Suècia, Noruega, Grècia i l’antiga Iugoslàvia Posteriorment, s’hi afegiren Àustria 1959, Espanya 1983, Portugal 1986, Polònia i Finlàndia 1991, la República Txeca i Eslovàquia 1993 i Bulgària 1999 També n’és membre la Unió Europea des del 1985 La seu i les installacions són prop de Ginebra, a la frontera francosuïssa, i consta dels emplaçaments de Meyrin i Prévessin, separats per pocs quilòmetres Els camps de recerca del CERN consten…

Fou construït pel CERN del 1998 fins al 2008, amb la collaboració de més de 10000 científics i enginyers de més d’un centenar de països Té com a missió principal verificar les teories i prediccions sobre les partícules subatòmiques i el seu comportament, especialment del model estàndard , amb alguns centres d’atenció preferent, com són el bosó de Higgs  i les teories sobre supersimetria L’estructura principal és un túnel circular de 27 km de longitud, situat a una profunditat d’entre 50 m i 175 m, on les partícules són sotmeses a grans velocitats per tal d’obtenir energia La…

L’energia alliberada en cada punt d’ionització es transforma ràpidament en energia cinètica molecular, la qual cosa produeix un augment local de la temperatura i de la pressió de vapor, de manera que, en superar així la tensió superficial que tendiria a mantenir compacte el líquid, es formen les bombolletes d’un diàmetre d’uns 0,1 mm El sobreescalfament del líquid és aconseguit mitjançant una expansió elàstica ràpida adiabàtica, que dura només alguns millisegons, generada per un disposititu d’expansions i recompressions periòdiques amb una freqüència d’uns 100 Hz que és disparat per un…

Científics de l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear CERN anuncien en una conferència sobre física d’altes energies celebrada a Venècia el descobriment d’una nova partícula subatòmica Aquesta partícula, que rep la designació de Xicc++, ha estat detectada al ciclotró LHC del CERN La seva existència havia estat predita teòricament, i es creu que el descobriment pot contribuir a aclarir l’anomenada interacció forta , una de les quatre forces fonamentals de l’Univers

Llicenciada per la Universidad Complutense de Madrid 1980 i doctorada per la Università degli Studi di Napoli 1982 Del 1982 al 1985 treballà al CERN  i del 1985 al 2012 al Laboratori Nazionali di Frascati, de l’Istituto Nazionale di Fisica Nucleare INFN, en el disseny, la construcció i l’operació d’acceleradors de particules installacions CTF3 del CERN, collisionador de positrons DAFNE al Frascati També ha fet aportacions al projecte de tractament del càncer amb hadrons del Centro Nazionale di Adroterapia Oncologica CNAO de Pavia El 2012 fou nomenada directora del…

Són les partícules W + i W - de massa ~ 80 Ge V i la Z° de massa ~ 90 Ge V Foren detectades al CERN el 1983

Bé sigui provocant xocs entre partícules de càrregues oposades electró-positró, protó-antiprotó, o bé entre partícules iguals electró-electró, protó-protó, l’energia disponible és la màxima possible, és a dir, la suma de les energies de les partícules que collideixen Atès que, en un accelerador de fitó fix, l’energia disponible en una collisió entre una partícula d’energia E i una partícula igual de massa en repòs m en eV és , i que en un anell de collisió és E D = 2 E , és clar que aquest darrer presenta avantatges quant a l’energia assolible a fi d’investigar l’estructura de la matèria L’…

Ha treballat al CERN, on dirigí el projecte que portà el 1983 a la detecció dels bosons intermediaris, descobriment que li valgué el premi Nobel de física del 1984 compartit amb Svan der Meer

És professor al Massachusetts Institute of Technology i ha treballat al CERN, a Ginebra Rebé el premi Nobel de física el 1976, juntament amb BRichter, pel seu descobriment d’una nova partícula elemental υ o també J