Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
el Cap de França
Barri
Barri marítim de la ciutat de València, al nord del Cabanyal, juntament amb el qual i amb del Canyamelar formà en 1837-97 el municipi del Poble Nou del Mar.
Fou un nucli de pescadors, especialment de la pesca del bou
el Poble Nou de la Mar
Antic municipi
Antic municipi de l’Horta, que comprenia els barris marítims del Cabanyal (que n’era el centre) i del Canyamelar, i el més petit del Cap de França, i que fou creat el 1837, i annexat al de València el 1897.
Originàriament eren dos petits nuclis de cases de pescadors i d’esbarjo dins el terme de la parròquia de Sant Tomàs de la ciutat de València L’any 1981 tenia 1 400 h
séquia de Mestalla
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’Horta de València, de la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València; deriva les aigües del riu Túria, per l’esquerra, i recorre els camps immediats a la ciutat pel N (Campanar, Marxalenes, Benimaclet, Algirós, el Cabanyal i el Grau).
Disposa de 14 files d’aigua i rega unes 900ha 1971, progressivament en minva pel creixement urbà Ha donat nom al camp del València Club de Futbol i a partir del camp a una zona de la ciutat
Sant Vicenç de Susqueda
Art romànic
Església parroquial de l’antiga demarcació de Susqueda submergida el 1968 sota el pantà del mateix nom El lloc és documentat el 942 en la vella documentació de Sant Benet de Bages dintre el mateix segle X hi ha altres esments de béns situats a Soskada L’església fou renovada i consagrada de nou el dia 11 de desembre de 1067 per Guillem, bisbe d’Osona, diòcesi a la qual pertany Formava part dels dominis dels vescomtes d’Osona-Cardona i es trobava sota la jurisdicció del castell de Fornils Fou ampliada amb capelles als segles XVI i XVII i totalment transformada el 1860, en què hi foren afegides…
La riuada del 1957 a València
El barri marítim del Cabanyal inundat, València, 1957 GC El 14 d’octubre de 1957, el Túria eixí dues vegades de mare La fúria destructiva de les aigües provocà una catàstrofe de proporcions colossals, tot i que el desbordament calamitós del riu que banya València no constituïa cap novetat Amb tot, eixa riuada va assolir una importància excepcional D’una banda, les dimensions del desastre sorprenen encara per la seua enormitat De l’altra, aqueixa mateixa enormitat provocà la presa d’una sèrie de decisions que, a la llarga, afectaren notablement el model de desenvolupament urbà de…
Sueca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Ribera Baixa, a la costa, estès a la plana al·luvial de l’esquerra del Xúquer (que forma en part el límit meridional del terme).
Arriba pel N fins a l’Albufera, i limita en aquest sector amb l’estany de la Plana unit a l’Albufera, que desguassa a la mar per la gola del Perelló, on s’inicia la platja sorrenca del mateix nom, continuada vers el S per la de les Palmeres i la del Mareny de les Barraquetes, fins al límit amb el terme de Cullera Excepte la petita elevació de la muntanyeta dels Sants 27 m alt, formada per roques del Cretaci, tot el territori és format per alluvions del Quaternari, producte del rebliment d’un sistema lacustre l’Albufera n'és un residu originat per una barra litoral a la fi de la darrera…
futbol
Esport
Esport practicat a ple aire entre dos equips d’onze jugadors cadascun amb la finalitat d’introduir una pilota, impulsada amb els peus, a la porteria del contrari.
Reglament i competicions Els jugadors vesteixen samarreta, pantalons curts i mitjons i porten botes especials Cada equip consta d’un porter i de deu jugadors de camp, que originàriament eren dos defenses, tres mitjos i cinc davanters La pilota té un perímetre total de 68 a 71 cm i un pes que pot oscillar entre 396 i 453 g Esquema i dimensions d’un camp de futbol © Fototecacat El camp de joc, en general cobert de gespa, té una longitud de 90 a 120 m i una amplada de 45 a 90 m Les mides màximes per a partits internacionals són de 110 per 75 m, i les mínimes, de 100 per 64 m La línia de 12 cm d’…
Arquitectura 2013
Arquitectura
Àsia Unstudio va presentar la Torre Ardmore, un gratacel d’apartaments de luxe que s’estructura com una columna vertebral amb una façana articulada en diferents textures orgàniques d’obertures horitzontals i verticals © UN studio / Iwan Baan A Singapur, l’arquitecte holandès Ben van Berkel Unstudio va acabar un espectacular gratacel d’habitatges de luxe de 36 plantes d’alçària L’expressionista Torre Ardmore té la forma d’una gran columna vertebral dins la qual s’integra el paisatge del Sud-est asiàtic, que segueix diferents estratègies compositives l’articulació de la façana, que crea…
València
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi situat a la plana litoral valenciana central; constitueix l’única ciutat-comarca del País Valencià i conté la principal aglomeració humana del País Valencià i la segona dels Països Catalans.
El terme és tancat per una complexa poligonació deguda a segregacions i annexions dels últims segles i a la inclusió de l’Albufera i l’entorn immediat Descomptant el peduncle de la Devesa, que enllaça l’Albufera, la frontera es dirigeix cap endins, engloba el Castellar i l’Oliveral, l’Alqueria de la Torre i l’Alqueria d’Alba, penetra fins al molí de Campaneta i prossegueix vers el N fins a l’ermita de Sant Miquel de Soternes, talla el Túria al Molí del Sol, i passa a frec de Paterna, per abraçar a Benimàmet una de les altituds municipals majors 72 m, d’on recula cap al SE, obligada per la…
L'urbanisme modernista
L’urbanisme dels anys del Modernisme no va tenir, per definició, el caràcter teòric i global de l’urbanisme racionalista d’Ildefons Cerdà i els «homes del 1855», definits per Salvador Sanpere i Miquel No hi hagué una «Teoria general de la urbanització» com la publicada el 1867 per Cerdà, ni un «Pla d’Eixample» de Barcelona com el que fou aprovat el 1859 Però l’urbanisme del Modernisme fóra impensable sense el projecte de construir una «Barcelona moderna», o una «Nova Barcelona», dels revolucionaris del 1855 Tampoc no s’entendria l’urbanisme del Modernisme si aquest projecte de la generació…