Resultats de la cerca
Es mostren 530 resultats
cabra
© Lluís Prats
Mastologia
Ramaderia
Nom donat globalment a tots els individus de la subfamília dels caprins, pertanyents a diversos gèneres, i més especialment a Capra.
Son animals de peu forcat, de dimensions mitjanes, de constitució forta i d’extremitats nerviüdes, amb la cua molt curta i aixecada cap amunt i amb el cap de perfil recte A diferència de les ovelles, que els són pròximes, no tenen glàndules lacrimals, i les banyes, existents en ambdós sexes i més grosses en els mascles, solen ésser rugoses o anellades, surten plegades del cim del cap i s’encorben cap amunt i cap endarrere, tot divergint entre elles a vegades es cargolen en espiral Els mascles, anomenats bocs , cabrons o cabrots , presenten gairebé sempre, a la mandíbula inferior, una barba,…
cabra
Whodden (cc-by-nc-4.0)
Carcinologia
Crustaci decàpode marí, de la secció dels braquiürs, el cefalotòrax del qual fa de 13 a 18 cm.
És cordiforme, verrucós i ple de punxes, dues de les quals les situades entre els ulls són llargues i aparents Les potes ambulatòries són llargues i les pinces, primes i fortes És de moviments lents, de vida sedentària, solitària, llevat a l’època de reproducció, que forma agrupacions nombroses es nodreix principalment de briozous i d’hidraris Habita en els fons tous sorrencs, fangosos i de grava amb algues, a una profunditat de 20 a 50 metres És àmpliament estès per les costes europees, per la mar del Nord, per tot l’Atlàntic i per la Mediterrània, on és pescat abundantment com a espècie…
cabra
Josef Reischig (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Insecte paràsit de l’home, de l’ordre dels anoplurs, d’1,5 mm de llargada, semblant al poll però de cos més curt i ample, amb els tres parells de potes proveïdes d’ungles per a fixar-se sòlidament a l’hoste.
Habita a les regions piloses de l’home, principalment al pubis, i és anomenat també poll del pubis
cabra
James Baker (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, amb aspecte de rovelló, de barret viscós, d’un groc pàl·lid amb zones concèntriques de color de taronja, de 5 a 15 cm de diàmetre, i llet blanca i molt picant, que fa que no sigui comestible.
Cabra
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, vora el riu Cabra
.
És un centre agrícola hortalisses, arbres fruiters, cereals, oliveres i comercial, amb indústria derivada de l’agricultura conserves, oli, sabó
Cabra
Astronomia
Estel de la constel·lació del Cotxer, el setè més brillant de la volta celeste (magnitud visual aparent 0,1), a una distància de 45 anys llum.
És un gegant vermell i pertany al tipus espectral G 0
rovelló de cabra
Strobilomyces (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 5 a 12 cm d’ample, estès o deprimit, de superfície seca i vellosa, i de color encarnat o ataronjat, de cama curta, de làmines denses i de làtex blanc i picant.
Es fa en boscs caducifolis, especialment en bedollars La seva ingestió pot provocar trastorns gastrointestinals
cabra blanca
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Cabra, de la subfamília dels caprins, de pelatge completament blanc, molt dens i llarg, i amb banyes de secció circular, lleugerament encorbades cap endarrere.
Habita en els llocs més inaccessibles, en petits ramats, a les muntanyes Rocalloses d’ací que rebi també el nom de cabra de les muntanyes Rocalloses des del sud d’Alaska fins a l’estat d’Idaho
cabra salvatge pirinenca
Joseph Wolf (CC0)
Mastologia
Cabra, de la subfamília dels caprins, de pelatge bru clar, amb el ventre blanquinós, avui extingida.
De característiques similars a la cabra salvatge hispànica cabra salvatge hispànica , la secció transversal de les banyes era quadrangular Habitava als Pirineus Desaparegué del Pirineu català entre el final del segle XIX i el començament del segle XX Protegida legalment d’ençà del 1980, els darrers exemplars sobrevisqueren al parc nacional d’Ordesa i Mont Perdut fins el gener del 2000 El 1999 el govern aragonès obtingué mostres cellulars del darrer exemplar viu per a futures clonacions de l’espècie
Cabra salvatge
La cabra Capra pyrenaica hispanica mostra un notori dimorfisme sexual, com es pot veure en aquesta fotografia d’un mascle i d’una femella en època de zel Aquest dimorfisme es manifesta en les característiques del mascle dimensions corporals més grans, banyes grans i robustes i presència de taques negres al pelatge Xavier Palaus La cabra salvatge és un animal d’aspecte massis i potes robustes els mascles presenten un gran banyam i les femelles, petites banyes El seu pes màxim és de 110 kg, el mascle, i 40 kg, la femella, i l’alçada màxima a la creu de 90 i 65 cm, respectivament La peculiar…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina